El Govern aprovarà dimarts la ‘llei rider’, que entrarà en vigor a l’agost

La nova llei de treball en plataformes incorpora una ‘vaccatio’ de tres mesos, durant la qual les empreses del sector –com Glovo, Deliveroo o UberEats– hauran de regularitzar la situació dels seus repartidors. És a dir, si el BOE publica la norma dimecres, entrarà en vigor el 12 d’agost. Tres mesos de transició que s’afegeixen als dos mesos extra de demora, que Treball justifica per la necessitat d’elaborar uns informes tècnics per avalar la norma i indispensables per llei. A partir de mitjans d’agost les companyies hauran d’haver regularitzat la seva actual situació de frau, tal com ja han dictat múltiples tribunals per tot Espanya, incloent el Tribunal Suprem. A partir d’ara els jutges, que ja decidien majoritàriament a favor que els ‘riders’ havien d’operar com a assalariats, només podran optar per sentenciar en aquest sentit.

La nova legislació, que s’aprovarà una setmana després dels comicis madrilenys i constituirà la primera llei a Europa que regula específicament el sector de les plataformes digitals, obligarà a reestructurar per complet el model laboral de les firmes del sector. I els suposarà un desemborsament milionari envers les arques de la Seguretat Social. La Inspecció de Treball ha anat actuant d’ofici i davant denúncies durant els últims anys i entre les principals empreses del sector (Glovo, Deliveroo, UberEats, Stuart i Amazon) ha destapat més de 17.500 falsos autònoms. Requerint a aquestes empreses el pagament de més de 23 milions d’euros, només per la seva regularització.

Doncs fins ara les empreses ocupaven els repartidors com autònoms i eren aquests els que assumien les cotitzacions socials, a més de la factura del telèfon, el vehicle i les seves baixes i vacances (si en tenien o se les podien permetre). El que implica un menor ingrés per a la Seguretat Social –ja que la cotització d’un autònom és sensiblement inferior a la d’un assalariat– i molt menor per a l’empresa, ja que les poques obligacions les pagava fins ara el repartidor.

Més de 15.000 repartidors afectats

En el sector, segons la patronal Adigital, operaven abans de la pandèmia uns 15.300 ‘riders’. I les empreses hauran de decidir com reestructurar els seus models. És probable que no tots aquests 15.300 ‘riders’ passin a ser assalariats i hi hagi empreses que cobreixin les comandes amb menys repartidors, assignant més hores als que es quedin. 

El tipus de relació tampoc està clara. Aquestes empreses podrien anar cap a un model com el de Just Eat, l’empresa, juntament amb Glovo, que mou més comandes de menjar a domicili a Espanya. Aquesta tradicionalment no tenia flota pròpia de repartidors (ara ha començat a contractar-ne alguns, però no dona dades), sinó que els subcontractava a empreses que la proveïen de repartidors per després redirigir-los als restaurants.   

Una altra opció seria optar per continuar apostant per un model d’autònoms, però subcontractant-los a través de cooperatives. Aquest és el model que fins fa poc imperava en gran part de la indústria càrnia. Les empreses demanaven a unes cooperatives treballadors i aquests facturaven com autònoms a través de la cooperativa. I la tercera opció possible seria que aquestes empreses dedicades al repartiment contractessin directament els repartidors. Glovo, Deliveroo o UberEats, entre d’altres, tindran fins a mitjans d’agost per decidir-se. 

Dret d’informació sobre els algoritmes

Notícies relacionades

Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu

En favor de la concertació

La nova ‘llei rider’, de només dos folis pròpiament de legislació, incorpora també la reforma de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. Aquest amplia el dret d’informació dels representants dels treballadors i els concedeix potestat per preguntar sobre els algoritmes que faci servir qualsevol empresa. 

Segons l’últim esborrany negociat amb els agents socials, els sindicats podran demanar a qualsevol empresa –sigui del sector que sigui– informació sobre el funcionament de qualsevol algoritme que tingui incidència en el dia a dia dels treballadors. Una cosa amb especial rellevància, per exemple, en empreses que utilitzin algoritmes per automatitzar processos de selecció i així detectar si l’algoritme opera amb algun biaix i discrimina sistemàticament alguns perfils. O si una companyia fa servir nous sistemes per mesurar la productivitat o distribuir la càrrega de treball, en models sota demanda.