L’especulació amb els drets d’emissió de CO2 dispara el preu de la llum a l’abril

El preu de la llum s’ha disparat fins al seu nivell més alt en un mes d’abril des que hi ha registres a una mitjana de 65,02 euros el megawatt-hora, impulsat per una alça sense precedents del preu dels drets d’emissió de CO2. Aquesta xifra és un 8% superior a la del polèmic gener, quan el temporal Filomena va provocar una forta pujada; un 268% més alta que la de l’abril de l’any passat, influït aquest pel confinament, que va reduir el preu de l’electricitat davant una extraordinària caiguda de la demanda, i un 66,93% més alta que la mitjana dels mesos d’abril del període 2015-2019.

Aquest preu només afecta la factura d’11 milions de llars, les subjectes a la factura regulada o Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), la resta tenen un preu fix que sol ser menys competitiu que el que es regeix pel mercat. Si bé el preu de l’energia sol ser al voltant del 35% de la factura, per la qual cosa l’alça del rebut de les llars serà inferior a l’alça del preu de mercat.

Aquest encariment es deu en bona mesura a l’auge del preu del CO2 que s’ha disparat fins a situar-se al voltant dels 48 euros. El mercat a l’engròs de l’electricitat és marginalista, és a dir, l’última tecnologia a casar oferta i demanda és la que fixa el preu per a la resta. I davant la desaparició del carbó, els cicles combinats han accelerat la seva presència en el mix de generació. Els cicles combinats cremen gas natural, és a dir, emeten CO2 i, per tant, estan subjectes a la normativa europea que regula les emissions.

Des del 2005 a Europa hi ha un sistema anomenat Emissions Trading Sistem (ETF) que limita les emissions de 10.000 instal·lacions de gran consum d’energia (centrals elèctriques i indústria) i de les companyies aèries. Totes aquestes empreses han de monitoritzar, verificar i reportar les seves emissions a l’organisme estatal corresponent (en el cas d’Espanya, a l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic). Cadascuna té assignada una quantitat limitada de drets de CO2 que poden emetre a l’atmosfera de forma gratuïta, tot i que cada any en menor mesura (en el període 2013-2020 el ritme de reducció era del -1,74% anual i a partir del 2021 serà del -2,2%). Si necessiten emetre més d’aquesta quantitat assignada poden acudir al mercat i comprar drets d’emissió a través d’una subhasta.

La Comissió Europea va establir mesures per fer que el preu d’aquests drets pugés amb l’objectiu d’incentivar el canvi tecnològic cap a tecnologies netes, ja que Brussel·les fixa el 2050 com l’any de la descarbonització de l’economia. «El 2018 la Comissió Europea va treure una directiva que donava visibilitat a llarg termini amb un marc regulatori per al període 2021-2030 i també la directiva MiFID II que va catalogar els drets d’emissió com a instruments financers, per la qual cosa van començar a entrar bancs d’inversió», explica el responsable per a Espanya i Portugal de Vertis, José María García Berrendero. Així, el preu dels drets d’emissió de CO2 ha passat dels 4 euros la tona el gener del 2018 als 48 euros d’aquest abril. L’octubre de l’any passat, el preu se situava al voltant dels 23 euros.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

«Per ser neutres en carboni es necessita reduir les emissions i això ningú ho farà si no té un cost, per això el CO2 ha de ser el més alt possible. I per això el fons d’inversió compra aquests drets perquè sap que tard o d’hora tindrà un comprador», afegeix Berrendero. «Hi ha un component especulatiu important amb operadors no naturals com són els fons i bancs d’inversió que han vist que és una unitat en creixent valor, protegida per la Unió Europea que aplica mesures perquè el preu pugi i com que la voluntat europea és reduir més les emissions, les expectatives és que el preu sigui més car», coincideix el director de SendeCO2, Ismael Romeo. 

A això cal afegir que aquest divendres 30 d’abril va ser l’últim dia per entregar els drets d’emissió de l’any passat, per la qual cosa aquestes setmanes «hi ha hagut més compres per part de les indústries que tenen obligació d’entregar aquests drets». Amb això potser al maig la demanda sigui inferior, tot i que segons explica Romeo hi ha un tercer component que no permet estar animats de cara al futur: l’anomenada Market Stability Reserve, una mena de «banc central de drets» per donar estabilitat als preus (retirar liquiditat quan el preu està sota i injectar-la quan és alt per minimitzar la pujada). «L’algoritme que hi ha per intervenir es basa que el preu ha de ser més del doble del preu mitjà dels últims dos anys. Però el preu s’ha disparat tan de cop, que perquè pugui intervenir hauria d’estar en 70 o 80 euros. És a dir, no hi ha correcció de l’oferta a curt termini, i és difícil canviar-ho perquè es tracta d’una decisió de tots els estats de la Unió Europea», adverteix Romeo. «A més, la meitat dels drets disponibles cada any són subhastats i els diners de la subhasta van als estats», afegeix.