Plans de l’Executiu

Treball assegura que Brussel·les està «substancialment» d’acord amb la reforma laboral

  • La ministra de Treball i vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, es compromet davant la Comissió Europea a tenir a punt les reformes abans del 31 de desembre del 2021

  • Segons ha explicat durant el seu viatge a Brussel·les, tots els components del pla estan «tancats» i el Govern el remetrà a la Comissió Europea la setmana vinent

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Espanya entregarà la setmana que ve a la Comissió Europea el pla nacional de reformes i inversions definitiu. El requisit imprescindible per accedir als 140.000 milions d’euros del pla de recuperació europeu. Un document que, segons ha explicat la ministra de Treball i vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, ja està tancat, inclosa una reforma laboral «integral i ambiciosa» que ha presentat aquest dijous davant el vicepresident de l’Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis. Segons Díaz, el letó no li ha demanat cap canvi i ha acollit «favorablement» el pla que es compromet a presentar totes les reformes del mercat laboral abans del 31 de desembre del 2021.

«Hem tingut una trobada fructífera i positiva. Hem obtingut una acollida favorable al pla de reformes i modernització del mercat de treball», ha resumit la ministra després d’una trobada que ha durat prop d’una hora i que estava prevista, segons el seu equip, des de fa temps. L’exercici posa punt final a una primera etapa de negociació durant la qual han celebrat més «de 70 reunions de treball» amb l’l’Executiu comunitari. Per això, l’Executiu comunitari ja coneixia «detalladament l’abast de les reformes estructurals» que planteja Espanya en el mercat de treball.

És més, segons Díaz, Brussel·les i Espanya estan «substancialment d’acord» i comparteixen el diagnòstic sobre la situació del mercat laboral espanyol i els seus problemes, derivats de la falta d’estabilitat del mercat de treball, la segmentació, la dualitat, l’atur juvenil, l’atur estacional i la precarietat. «Hi ha una absoluta anomalia des de fa més de 36 anys» i «és la primera vegada que el Govern d’Espanya abordarà aquestes reformes», ha explicat Díaz, que ha definit la reforma que plantegen com a «integral i ambiciosa» perquè «mai s’ha fet a Espanya» i que considera que és la reforma que vol Brussel·les.

Reformes en l’àmbit del diàleg social

Per modernitzar el mercat de treball, Espanya planteja harmonitzar i simplificar els contractes existents a partir d’únicament tres: un de caràcter indefinit, un de temporal però amb causa justificada i un altre de formació. Un altre component serà la modernització i digitalització dels serveis públics perquè continuen funcionant amb mecanismes del segle XX. Totes i cadascuna de les reformes es faran en l’àmbit del diàleg social i l’objectiu és aprovar-les abans que s’acabi l’any. «Al Ministeri de Treball i Economia Social ens hem fixat el termini de l’any 2021 i els agents socials ho coneixen bé. Com saben tenim molta feina per davant», ha valorat. Díaz també ha promès «diàleg polític i institucional» per aconseguir el recolzament al pla al Congrés.

Notícies relacionades

Des de l’equip del vicepresident Dombrovskis, han qualificat de «positiu» la trobada amb la ministra de Treball. «Han discutit les reformes i inversions proposades per Espanya per millorar el funcionament del mercat laboral espanyol i les oportunitats per als treballadors, basades en el diàleg social», ha explicat el seu portaveu. Aquest divendres serà la vicepresidenta Nadia Calviño qui celebrarà una altra trobada amb el responsable europeu, tot i que serà per videoconferència.

Tot i que el pla dissenyat pel Govern de Pedro Sánchez és un dels més avançats, Portugal ja s’ha convertit aquest dijous en el primer país de la UE a complir el tràmit i remetre el seu pla nacional definitiu d’inversió i reformes a Brussel·les, segons han confirmat el primer ministre António Costa i la Comissió Europea. El pla donarà accés al país veí a 13.900 milions d’euros en transferències a fons perdut i 2.700 milions en préstecs amb l’opció de sol·licitar-ne uns altres 2.300.