comptes públics

Espanya va registrar el 2020 el pitjor dèficit de la UE

Els números vermells es van situar en l’11% del PIB i el deute, del 120% PIB, va ser la quarta més gran del club comunitari

zentauroepp56051382 montero201201132010

zentauroepp56051382 montero201201132010 / JOS LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts

Espanya es va anotar l’any passat el dèficit públic més elevat de tota la Unió Europea (UE), un exercici marcat per la pandèmia del coronavirus, al situar-lo en l’11% del seu producte interior brut (PIB), mentre que el deute va arribar al 120% del PIB, el quart percentatge més elevat del club comunitari. Segons les dades d’Eurostat, l’any passat, el dèficit i deute públics de l’eurozona i els Vint-i-set van créixer «de manera significativa» davant el 2019 a causa de les mesures adoptades per respondre a la Covid-19. 

Als 19 països que comparteixen la moneda única, el dèficit públic va passar del 0,6% el 2019 al 7,2% l’any passat, en tant que a la UE va avançar des del 0,5% fins al 6,9%. El deute públic, va passar a l’àrea de l’euro del 83,9% a finals del 2019 al 98% al concloure l’exercici passat, mentre que als Vint-i-set va progressar del 77,5% al 90,7%. 

Tots els estats membres del club comunitari van registrar el 2020 dèficits públics, encapçalats per Espanya (11%), Malta (10,1%), Grècia (9,7%), Itàlia (9,5%), Bèlgica (9,4%), França i Romania (9,2% als dos països), Àustria (8,9%), Eslovènia (8,4%), Hongria (8,1%), Croàcia i Lituània (7,4%) i Polònia (7%). 

Tots els socis comunitaris excepte Dinamarca (1,1%) van tenir un dèficit públic superior al 3%, xifra a partir de la qual el Pacte d’Estabilitat i Creixement el considera excessiu. En el cas d’Espanya, el Govern ja va anunciar el 29 de març que el dèficit del conjunt de les administracions públiques es va situar el 2020 en 113.172 milions d’euros, el 10,09% del PIB, xifra que multiplica gairebé per quatre la del 2019 (2,86% del PIB) i arriba al nivell més alt des de 2009 (11,06% del PIB). 

L’impacte de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) eleva el còmput del dèficit públic, una vegada incloses les ajudes financeres, al 10,97% del PIB. Pel que fa al deute públic, els percentatges més baixos al final de l’any passat es van detectar a Estònia (18,2%), Luxemburg (24,9%), Bulgària (25%), Txèquia (38,1%) i Suècia (39,9%). 

Un total de 14 estats membres van anotar percentatges de deute públic superiors al 60% del PIB, xifra el Pacte d’Estabilitat i Creixement considera excessiva. Les més elevades van correspondre a Grècia (205,6%), Itàlia (155,8%), Portugal (133,6%), Espanya (120%), Xipre (118,2%), França (115,7%) i Bèlgica (114,1%). 

Notícies relacionades

Segons les dades publicades pel Banc d’Espanya el 31 de març, les despeses derivades de la pandèmia de la Covid-19 i la incorporació de la Sareb al còmput del sector públic van disparar el deute de les administracions públiques a un rècord d’1,35 bilions d’euros al tancament de 2020, un 120% del PIB. El deute públic espanyol va incrementar en 156.750 milions d’euros respecte al 2019, un 13,2% que va elevar la xifra total a 1.345.570 milions, la més alta de la sèrie històrica que va començar el 1995. 

El 2020, la despesa dels governs de l’eurozona va ser equivalent al 54,1% del PIB i els ingressos, al 46,8%. Les dades de la UE van ser del 53,4% i del 46,5%, respectivament. Eurostat va assenyalar que a les dues zones la ràtio de la despesa del Govern va créixer «de manera significativa», en tant que el percentatge d’ingressos va augmentar «només lleugerament».