Milers de berlinesos protesten per derogació judicial del sostre al preu del lloguer

Milers de manifestants –uns 10.000, segons la radiotelevisió pública Rbb- van sortir als carrers de Berlín en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional que tira enrere la llei del govern regional que congelava els preus dels lloguers.

Els manifestants, agrupats en col·lectius contra l’especulació immobiliària, portaven pancartes contra la «bogeria dels lloguers» que es paguen a la capital alemanya i la sentència del Tribunal, amb seu a Karlsruhe (oest d’Alemanya), en resposta a la demanda presentada per diputats conservadors i liberals del Bundestag (Parlament federal).

La decisió del TC deroga la iniciativa del tripartit del «Land» berlinès, liderat per l’alcalde socialdemòcrata Michael Müller i amb Els Verds i L’Esquerra com aliats. L’esmentada llei va entrar en vigor el febrer de l’any passat i la sentència d’avui obre la possibilitat que els propietaris, siguin privats o grans immobiliàries, reclamin arrendaments amb efecte retroactiu. La marxa va discórrer pel populós barri de Neuköln, envoltada per un poderós dispositiu policial.

El TC alemany va fer caure aquest dijous la iniciativa del tripartit d’esquerres que governa la ciutat-estat de Berlín per aturar la pujada dels lloguers fixant des del 2020 un límit màxim als preus. L’alta cort va estimar que com l’autoritat federal ja va legislar el 2015 sobre el fre a la pujada dels lloguers un «Land» no té competència en la matèria i posa fi a un intent d’aturar l’espiral de preus a Berlín que va merèixer l’atenció internacional.

Oposició conservadora

Contra la iniciativa de Berlín s’havien pronunciat 284 diputats del Bundestag (cambra baixa del Parlament alemany) pertanyents als partits conservadors CDU i CSU a més dels liberals del FDP i de dues instàncies civils berlineses, que van demanar que el Constitucional aclarís la norma. La decisió del tripatit berlinès pretenia controlar la pujada desorbitada dels preus del lloguer a Berlín, era única al país i el seu àmbit d’aplicació es va limitar inicialment fins al 2025.

Els partits de l’oposició al «Land» de Berlín, conservadors i liberals, ja havien apuntat que la llei podia ser il·legal per considerar-la una intromissió a la propietat privada i, com ara decreta el Constitucional, per immiscir-se en les competències del Govern central sobre els lloguers. El tripartit de Berlín s’havia mostrat no obstant segur que la llei superaria qualsevol qüestionament davant la Justícia.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Els lloguers a la capital s’han doblat en l’última dècada pel creixent atractiu de Berlín, la caiguda dels tipus d’interès, la bona situació econòmica a Alemanya i la poca flexibilitat del sector de la construcció per atendre la demanda i l’especulació.

Berlín era tradicionalment una ciutat de lloguers baixos, en relació amb la resta del país, però des que va recuperar el seu estatus de capital alemanya, després de la reunificació del país el 1990, van començar a pujar els preus a nivells semblants a altres grans nuclis urbans. En els últims anys, aquesta evolució es va disparar, tant a la vivenda de lloguer com de propietat: entre el 2011 i el 2016 s’estima que van pujar un 40% i l’increment va ser del 20% anual en els dos anys previs a l’entrada en vigor del límit sobre el qual ara s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional.