Espanya preveu aquest any produir més vi que França

Dues onades de calor gairebé consecutives i una sequera pertinaç en algunes de les regions més vinícoles del país han malmès aquest any la verema a França. L’oficina estadística del Ministeri d’Agricultura del país veí (Agrest) ha hagut de revisar a la baixa les seves previsions de collita, que se situarà en uns 37,4 milions d’hectolitres, un 13% per sota de la mitjana dels últims anys. Si es compleixen aquests pronòstics, Espanya avantatjarà aquest any França en producció de vi, fet que no passava des del 2013, segons les dades de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV). Les estimacions de les cooperatives espanyoles del sector apuntaven, fa unes setmanes, a una verema d’uns 38 milions d’hectolitres.

Itàlia es mantindrà, amb tota probabilitat, com la primera potència productora de vi al món, un títol que ostenta de manera continuada des de principis d’aquest segle, excepte els anys 2014 i 2023, que només va ser superada per França. Les estimacions, en el cas italià, són aquest any bastant variables, segons cada associació sectorial. A finals de juliol, la principal organització agrària italiana, la Coldiretti, preveia gairebé 44 milions d’hectolitres de vi, un 2% més que l’any anterior, però la principal associació d’enòlegs del país, Assoenologi, eleva la previsió un 10%, així que la collita seria superior als 48 milions d’hectolitres.

A França, el sector apunta a les altes temperatures i les escasses precipitacions d’agost, que "han afectat el potencial de producció i han avançat la collita a diverses regions de vinyes", assenyala l’oficina Agestre.

Baix rendiment

Notícies relacionades

On el talent i els valors es troben: 130 anys formant futur

Enquesta: El 78% dels catalans reclamen un acord sobre la llei del sòl que agilitzi la construcció de pisos

Segons aquest organisme dependent del Ministeri d’Agricultura gal, "s’espera que els volums de verema augmentin a la Borgonya, la Xampanya i la Vall del Loira i que disminueixin a Alsàcia i al Llenguadoc-Rosselló". Agrest atribueix aquesta important caiguda a què "s’han reduït dràsticament els rendiments del raïm i s’ha accelerat la maduració, cosa que ha afectat també el grau alcohòlic esperat del producte acabat". Als factors adversos del clima s’hi podria haver sumat la reducció de més de 20.000 hectàrees de superfície vitícola per les arrencades de ceps que han sigut impulsades en regions com Bordeus o el Llenguadoc-Rosselló.

Després de tres anys consecutius sumant males collites a Europa, l’OIV alertava a finals de l’any 2024 del descens de consum mundial de vi fins a arribar a nivells que no es veien des de 1961. Al canvi climàtic s’hi sumen la incertesa pels aranzels i un canvi d’hàbits dels consumidors.