L’Estat renova el consell de la matriu de Bankia després de la sortida de Goirigolzarri

L’executiu basc, així, ha deixat de treballar definitivament per a l’Estat gairebé nou anys després que el llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos, l’escollís per substituir Rodrigo Rato al capdavant de BFA i de Bankia. Juntament amb l’ara president de CaixaBank, han abandonat el consell de la matriu els administradors José Sevilla i Antonio Ortega, conseller delegat i conseller executiu de Bankia fins a la fusió amb l’entitat d’origen català, a la qual no s’han incorporat.

Nou consell

L’òrgan de govern de BFA ha passat de cinc a quatre membres i s’hi han sumat Javier Ortega, antic inspector del Banc d’Espanya i actual director financer i d’entitats participades del FROB (que substitueix Goirigolzarri com a representant d’aquest organisme públic en el consell), i Germán Bejarano, ex-alt càrrec dels Ministeris d’Economia i Hisenda i Exteriors, exambaixador a Malàisia, i des del 2008 director de relacions institucionals d’Abengoa. Segueix al seu lloc José Carlos Pla, exdirectiu de BBVA i president de Cajasur i Catalunya Caixa en l’època en què van estar nacionalitzades, i Paloma Sendín, ex-alt càrrec dels Ministeris d’Indústria i Economia.

Els quatre administradors, que es reuniran ben aviat per nomenar un d’ells com a president, seran els responsables de supervisar la participació del 16% que l’Estat mantindrà en la nova CaixaBank. Per això comptaran amb Teresa Santero, consellera del banc català en representació de l’Estat i ex-alt càrrec del Ministeri d’Indústria i del Govern d’Aragó. En qualsevol cas, les decisions finals les prendran el FROB, presidit per Paula Conthe, i en darrer terme la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño.

Rescat pendent

Notícies relacionades

Goirigolzarri deixarà de presidir la matriu de Bankia després de la fusió amb CaixaBank

L'Estat només ha ingressat 346 milions pels 24.069 injectats a BFA-Bankia

El grup BFA-Bankia va rebre un rescat de 24.069 milions d’euros en ajudes públiques: 11.804 milions per a la matriu i 12.265 milions per al banc (incloent els rebuts pel també nacionalitzat BMN, el qual va absorbir el 2017). El FROB és propietari del 100% de BFA, que al seu torn posseïa el 61,77% de Bankia i ara té el 16,1% de CaixaBank (només per darrere del 30% de la Fundació Bancària La Caixa). Bankia ha tornat 3.303 milions a la seva matriu en els últims anys, però aquests fons mai han arribat a les arques públiques perquè han servit per cobrir les voluminoses pèrdues acumulades per BFA des del 2015 a causa de la caiguda en borsa de la seva participada. A la pràctica, l’Estat només ha ingressat 346 milions pel rescat.

Després d’obtenir beneficis el 2013 i el 2014, la matriu acumula unes pèrdues de 7.824 milions d’euros des del 2014. Només en el primer semestre de l’any passat (els comptes de tot el 2020 estan a punt de fer-se públics), va registrar uns números vermells de 1.698 milions. En conseqüència, el seu patrimoni net ha baixat des dels 9.901 milions del 2014 a 3.163 milions al tancament del juny passat, un 68% i 6.738 milions menys. Els 3.303 milions obtinguts de Bankia, així, han servit perquè les pèrdues en el compte de resultats de BFA no n’erosionessin encara més la solvència, cosa que ha impedit que el grup comencés a tornar el capital que se li va injectar a les arques del FROB, com estava previst en l’acord a què es va arribar amb la Comissió Europea el 2012.