La tenalla del deute Covid

Els impagaments ofeguen els autònoms després d’un any de pandèmia

  • Un 68% de pimes d’hostaleria i oci tenen deute positiu i resultats negatius, segons el Banc d’Espanya

  • Una part majoritària dels 65.000 milions en pèrdues estimades pels autònoms s’han convertit en deute

  • «Sentir-se sol és una cosa que defineix molt bé els autònoms»

Els impagaments ofeguen els autònoms després d’un any de pandèmia
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

La primera rebel·lió d’autònoms contra els deutes derivats de la pandèmia l’estan protagonitzant els taxistes de Barcelona, en el col·lectiu del qual Élite Taxi va saltar l’espurna a la tardor. I no de foc, sinó de paper: un formulari titulat «sol·licitud de modificació del contracte de préstec» va començar a circular entre els xòfers barcelonins, que el comparteixen i se’l baixen del núvol de Google.

«Vinc a sol·licitar la modificació de l’indicat contracte de préstec partint de l’alteració substancial de les circumstàncies econòmiques...», diu el document. El destinatari és sempre un banc o una financera. Els taxistes estan renegociant els préstecs que van firmar per a cotxe i llicència «en aplicació de la denominada clàusula rebus sic stantibus, reconeguda per la jurisprudència del Tribunal Suprem», diuen les seves cartes.

«En general la banca està accedint a renegociar. I sort –diu Tito Álvarez, líder d’Élite Taxi–, perquè vam arribar a plantejar-nos manifestacions a les portes de les sucursals. La pandèmia ho havia parat tot, no hi havia turisme, va caure la facturació un 70%, però els rebuts continuaven venint. Jo estava veient gent molt cremada, atabaladíssima, fins i tot pensant a treure’s d’enmig».

Els taxistes, tribu emblemàtica dels autònoms, han trobat un parapet de paper per cobrir-se de la seva part en els 65.000 milions d’euros que han perdut els treballadors per compte propi a Espanya el primer any de pandèmia. La xifra és del Baròmetre Covid-19 d’ATA, principal associació d’autònoms. En aquest fòrum estimen que gairebé totes aquestes pèrdues s’han transformat ja en deute, perquè la majoria dels emprenedors petits no té matalàs financer, ni una altra sortida que endeutar-se... o diferir el pagament a un altre autònom.

Vulnerables

El document dels taxistes barcelonins s’ha estès entre xòfers d’altres ciutats. Són un dels col·lectius d’autònoms més colpejat pels dèbits, els diaris (combustible, manteniment, impostos) i els del cotxe i la llicència que van adquirir a base de traspàs i hipoteca.

No hi ha una iniciativa igual entre els altres autònoms més colpejats, els hotelers, malgrat que, entre confinaments, estan en general sense ingressos des del març del 2020.

En l’estudi ‘L’impacte de la crisi de la Covid-19 sobre la situació financera de les pimes espanyoles’ –presentat el 18 de febrer passat per Óscar Arce, director d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya– l’hostaleria lidera la vulnerabilitat davant el fantasma de la insolvència. El 68% dels bars, restaurants i sales d’oci es consideren «vulnerables» en funció del seu deute net, o sigui, «tenen deute net positiu i resultats nuls o negatius», explica l’informe, que inclou en aquesta mateixa situació al 40% de les petites firmes de transport i emmagatzemament.

No són percentatges petits. «L’autònom espanyol té por del fracàs, i entramparà la família, i si està desesperat fins i tot tirarà de targeta amb interessos elevadíssims –aventura l’economista Janira Benages, del bufet CCB Sin Deudas BCN–. El concurs de

creditors no és una solució real per a ell, perquè no ajuda a fer front al deute amb Hisenda i la Seguretat Social. Som l’únic país d’Europa en el qual les administracions no negocien els impagaments».

Les pèrdues del 2020 entre els autònoms poden ser descomunals. A una estimació de 70.000 milions, María José Landáburu, secretària general de la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), afegeix el problema del retard en el pagament: «Aquest any els autònoms som creditors d’altres autònoms, i els petits són víctimes dels grans perquè la llei de pagament a proveïdors no té règim sancionador, i no castiga el que retarda el seu pagament».

Com un huracà

«Arriba un moment en què tanques el local, s’acaben buscant la vida els teus empleats i t’atrinxeres a casa amb el mínim», diu, apuntant a la via numantina, l’hoteler madrileny Isidoro Sánchez. Quan atén EL PERIÓDICO està sortint del coma després de diverses pujades i baixades de la persiana del seu discobar Huertas 41, al Barrio de las Letras de Madrid.

Quan va arribar el coronavirus estava pensant a expandir-se i obrir un altre local. Ara es dona per satisfet si les nits en què la Policia Municipal visita el seu negoci i mesura la distància entre taules una multa no li espatlla la caixa del mes. «Aquesta crisi és més injusta que la del 2008 –diu Isidoro–. En aquella, si cometies una fallada el mercat et penalitzava; aquesta és més com si hagués passat un huracà, i tot és molt arbitrari».

Ho diu perquè acaba de venir d’enguixar-se un turmell a l’Hospital de Villalba, a 40 quilòmetres del carrer Huertas, i ha vist a la cafeteria del policlínic les taules més juntes que en el seu discobar. El greuge comparatiu i l’amenaça dels deutes han agreujat l’ambient del negoci: «Ara en aquest sector els proveïdors de refrescos ja no perdonen més d’un mes. I no n’hi ha d’altres per elegir», explica.

Isidoro preferiria zombificar-se a demanar. De la crisi del 2008 va treure una màxima per aplicar al peu de la lletra després d’haver viscut l’experiència de respondre amb béns personals als dèbits de l’empresa: «No t’endeutis per pagar deutes; això no té sentit».

Manguerades

Les ajudes que ha anunciat el Govern seran un consol... però no per a tothom. La Confederació Estatal de la Petita i Mitjana Empresa, Cepyme, ha advertit que la concessió exclou un 53% dels negocis.

Entorn de la primera manguerada d’ajuts, els préstecs ICO, l’UATAE ha mantingut durant mesos obert un portal de denúncies dels seus socis

contra artificis de les entitats financeres. «Rebem una allau de queixes –explica María José Landáburu– perquè alguns bancs han fet el que han volgut amb l’aval del 75% de l’Estat, com col·locar a l’autònom que demanava crèdit ICO productes vinculats al préstec, assegurances, refinançaments de deutes anteriors... han fet una utilització perversa de la intenció que tenia aquesta ajuda».

El deute s’arremolina als racons dels locals tancats per la crisi, de vegades gens metafòricament, perquè és allà on pararan les cartes dels creditors del negoci que han abaixat la persiana.

«És normal que es generi deute –diu Landáburu– perquè la prestació per cessament d’activitat la utilitza l’autònom per viure i donar menjar a la família però, mentrestant, no deixen d’amuntegar-se els pagaments del lloguer, els terminis de la furgoneta, les trucades dels proveïdors... Això no té moratòria, ni tan sols el lloguer si el local no és d’una gran forquilla».

L’Estat ajuda, i alhora condemna. Al despatx de Benages estan topant amb «el problema de molts autònoms, sobretot d’hostaleria, que han hagut de tancar però el seu deute segueix viu amb les administracions, que diuen molt que ajudaran, però tanquen les portes a qualsevol acord. L’Administració té el poder d’embargar-te el compte. Estem veient autònoms que, quan aconsegueixen cobrar alguna cosa d’un client, Hisenda i la Seguretat Social se’ls emporta allò cobrat, sense acord possible».

Zombis

El retard legal i compassiu de l’obligació de presentar concurs de creditors va donar lloc a una primera definició en aquesta crisi de l’empresa «zombi»: aquella que ja s’hauria esfondrat sota el pes de les seves pèrdues i deutes si no fos per la moratòria.

Notícies relacionades

Però la moratòria genera vida artificial, vegetativa; i no poca. Un estudi d’Iberinform –societat de Crédito y Caución, la companyia d’assegurances de crèdits més gran d’Espanya– assegura que s’ha convertit en zombi un 17,6% del teixit empresarial. El 2019, abans de la Covid, estaven en aquesta situació el 9,2%.

En aquest estadi de la crisi Covid algunes pimes faran el que sigui per aconseguir més oxigen del banc. Fins i tot tornar a comportaments dels 90 per tapar descosits. Ho sap bé un veterà madrileny del recobrament que, per haver sigut amenaçat per morosos professionals, demana que no es publiqui el seu nom: «He conegut empreses que han tret diners B del calaix per tapar els seus deutes. Tot i que sigui un disbarat, així maquillen els seus resultats per poder presentar-se davant el banc a demanar nous crèdits».