La tenalla del deute per Covid

Decàleg del zombi en la crisi de la pandèmia

  • La desesperació i les temptacions dels autònoms en coma per la crisi

Decàleg del zombi en la crisi de la pandèmia
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Tot i que més que el deute és la falta d’activitat i d’ingressos la condició necessària per ser una empresa o autònom zombi, totes les fonts consultades afirmen que, en aquesta crisi, el deute i impagament són la seva principal característica. Hi ha zombis inerts, sense ingressos ni activitat,només amb una inscripció al registre, oficialment vius, però en realitat morts, que prolonguen la seva vida vegetativa per les moratòries dels concursos. Però al paisatge del deute per la Covid el zombi es mou, es resisteix a caure tot i que siguin més grans les seves despeses i deutes que els seus ingressos, i busca constantment finançament.

Però no tots els zombis ho són contra la seva voluntat. Entre els autònoms colpejats per la pandèmia i angoixats pel deute, es camufla el que els recobradors anomenen «morós per costum», «morós professional» o «buscaquitacions». Aquest últim ja coneix el procés, no s’acovardeix per les amenaces de plet i mirarà de forçar el seu creditor a una negociació perquè li redueixi el dèbit o li faci una quitació.

En la crisi derivada de la pandèmia de Covid, «la majoria d’aquestes empreses no estan ni vives ni mortes», descriu l’expert en morosos Pere Brachfield. «Moltes ja incorrien en pèrdues tres o quatre exercicis abans», afegeix.

Un zombi endeutat per la crisi de la Covid reunirà algunes d’aquestes característiques:

 1 Nascut sense pulmons

Una porció significativa de negocis avui en coma han nascut sense pulmó, sense matalàs econòmic a què agafar-se davant una mala eventualitat. La falta de previsió, i de provisió, és més gran en l’hostaleria, on cambrers amb actitud emprenedora però sense capital es van beneficiar al final de l’anterior crisi financera de moltes ajudes per arrencar dels proveïdors de refrescos i begudes alcohòliques.

 2 Pedals

L’autònom zombi més que caminar pedala. Els estudis d’Iberinform (societat de Crédito y Caución) defineixen el zombi pel seu continu refinançament del seu deute. És el que en el món dels recobraments anomenen ‘pedaleig’. «Mentre continuen pedalant segueixen dempeus, i si deixen de pedalar cauen», explica Brachfield. Crédito y Caución calcula que aquest tipus d’empreses s’ha duplicat el 2020, i ara són un 17,6% del teixit empresarial, quan el 2019 representaven el 9,2%.

 3 El truc de l’autofinançament

«Per no anomenar-lo morositat professional, jo l’anomeno autofinançament sense interessos», explica el coordinador del Grupo Intercobros i veterà reclamador de deutes Enrique Rodríguez. Un autònom que es queda sobtadament sense ingressos tindrà la temptació d’autofinançar-se a força de diferir els seus pagaments al màxim.

 4 Confiança i distància

El morós professional –molt més que l’involuntari– prioritzarà els seus impagats sobre dos eixos: la confiança que ha generat en la seva víctima al llarg del temps i la distància que el separa d’ell. El zombi tindrà la tendència a no pagar primer al seu proveïdor més llunyà, «i més si és estranger, que té menys possibilitats de venir a visitar-lo», explica Rodríguez.

Un autònom assetjat pel deute tindrà inclinació a deixar de pagar abans al proveïdor que serveixi un producte (patates, ous, detergent, guix...) que pugui trobar fàcilment en un altre lloc.

 5 Les tres F

Per no tancar, en la seva gradual depauperació l’autònom zombi recorrerà en algun moment a alguna de les tres F –’family, friends and fools’, família, amics i tontos– per demanar-los diners si l’apressen els deutes.

6 A la recerca d’hipoteca

En un moment tardà de la seva crisi, el zombi valorarà acudir a un prestamista, generalment de capital estranger, amb el qual hipotecar el seu negoci o el seu taller si és propietat de la societat. Són hipoteques d’alt interès. Com més petit és l’empresari o autònom, més procliu és a posar en joc el seu propi patrimoni.

En la publicitat d’internet, nombroses empreses que ofereixen préstecs hipotecaris a empresaris en conflictes són les mateixes que ofereixen crèdits ràpids o reagrupament d’altres préstecs a particulars, o en fi, els anomenats ‘crèdits de cancel·lació d’embargaments’. Cap de les fonts consultades aconsella aquesta via.

 7 Evitar la llista de morosos

Quan l’autònom multiplica els seus impagaments a proveïdors, creix la possibilitat que un d’ells el faci posar en un registre de morosos. És la possibilitat que més tem el zombi. Si això passa, de zombi passarà a mort, ja que cap banc li voldrà ampliar línies de crèdit o donar-li préstecs nous, inclòs un crèdit ICO.

 8 Immersió en aigües negres

«Arriba un moment en què l’autònom no en té ni per menjar, i no pot ni pagar la quota. Aquí pot deixar de pagar-la i es busca la vida», explica l’advocat Francisco de Paula Díaz. L’autònom fora de combat es fica llavors de ple en l’economia submergida. Si pot, seguirà atenent els seus clients, però ja sense cotitzar ni cobrar ni pagar l’IVA de pintar una façana, realitzar un transport o tallar els cabells una senyora gran.

 9 Sense diners per tancar

El zombi en pitjor estat té un problema per passar a millor vida: tot i que vulgui tancar, no ho pot fer sense liquidar abans els seus actius per pagar els deutes. L’alternativa de presentar un concurs de creditors també li costa uns diners que no té.

 10 Agonia lenta i mort ràpida

Notícies relacionades

No és menor la temptació del zombi, al llarg del seu procés de mort, putrefacció i ossificació, d’anar deixant morir la seva firma fins a abaixar la persiana de forma sobtada i desaparèixer.

Elaborat sobre entrevistes amb els economistes i juristes Rubén Múgica, Enrique Rosas, Francisco de Paula Díaz, Pere Brachfield, Enrique Rodríguez, Janira Benages i Julio Rocafull