La subcontractació: el nus gordià de la refoma laboral i la baula més feble contra la Covid

Menors salaris, menors indemnitzacions en els acomiadaments i més flexibilitat per a l’empresa a l’hora de decidir les entrades i sortides. Aquesta és la fotografia que sol deixar la comparativa entre un empleat de l’empresa principal i un de la subcontractada, moltes vegades per fer funcions similars. Aquest és un dels focus de desigualtat al mercat laboral sobre el qual el Govern, la patronal i els sindicats comencen a negociar dins d’aquesta contrareforma laboral a què aspira la nova vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz. I es presenta com el nus gordià de les negociacions.

La diferència de ser dins o fora

Abans de la pandèmia, la diferència entre ser a l’empresa principal o en una subcontractada per a una cambrera de pis era de 500 euros. Que partint del salari mínim és una diferència voluminosa. Després de la Covid, ser dins o fora pot marcar la diferència entre tenir accés a un aliment mínim o quedar-se sense res. Així ho explica Carmen Crespo, cambrera de pis del sector hoteler que, en vista de la pandèmia, ha reduït a la mínima expressió la seva activitat. «En la mesura del possible, jo soc una privilegiada», afirma, entre l’angoixa i la indignació. 

Una ‘privilegiada’ perquè ella és de les poques companyes d’una empresa subcontractada que sí que està en erto, ja que la tònica dominant als hotels que estan tancats ha sigut l’acomiadament de les ‘kellys’. Una ‘privilegiada’ a qui amb el contracte de 16 hores que té i el salari mínim que guanya li toquen poc més de 300 euros de prestació. Una ‘privilegiada’, perquè és conscient que moltes de les seves companyes no tenen ni això, tal com comparteixen en les reunions del sindicat de Las Kellys. 

«Moltes les van fer fora quan van cancel·lar el Mobile [del 2020] i no les han tornat a contractar», afirma. «Ara tots els empresaris es queixen i demanen ajudes. ¿On són tots els diners que han guanyat aquests anys? Perquè nosaltres per netejar una habitació de 300 euros no cobràvem ni 2 euros», denuncia. La Carmen sobreviu de netejar escales en una altra empresa, de la qual treu 400 euros; però que la deixa sense dret a cobrar l’erto. «He de fer més que malabars per sobreviure», diu. «No confio gens que deroguin la reforma laboral, fa tants anys que ho sento dir», afegeix. 

Les empreses multiserveis, que deixen diferents perfils a altres companyies –des de cambreres de pis a vigilants de seguretat–, estan en el punt de mira d’aquesta reforma de la subcontractació. Durant el ‘mentrestant’, els seus treballadors estan pendents de si hi haurà empresa o una persiana tancada quan acabin les restriccions. «Estem pendents de què torna a obrir i què no. Si on abans hi havia dos vigilants ara només en posen un... Si hi ha tancaments, es traduirà en acomiadaments», afirma el responsable de seguretat privada d’UGT de Catalunya, Juan Antonio Ramos. 

Una pràctica transversal: De les Kellys als cotxes

Edgar Alonso treballava fins fa poc a les instal·lacions de Seat a la Zona Franca, de costat amb els operaris de Seat, però no estava ocupat per Seat. «Als treballadors de la subcontractada ens posen una granota diferent», diu. Fins a l’octubre feia tasques de control de qualitat, principalment en el llançament de nous models, però també dels ja existents. Fins que el volum de feina va baixar i l’empresa per a la qual treballava li va notificar per burofax el seu acomiadament. «Jo he arribat a anar en representació del departament on treballava a reunions d’equip amb gent de Seat, sent extern», afirma. «Ara la feina que he deixat de fer la fa el personal de Seat», afegeix.

A l’empresa subcontractada on estava empleat tenia un límit salarial de 27.000 euros, mentre que el càrrec equivalent a Seat percep prop del doble a l’any, sense comptar les pagues per producció (el 2020 va ser de 1.550 euros), possibilitat de més hores extres o més dies festius; insisteix l’Edgar. Aquest jove de 30 anys està pendent de judici, fixat per a aquest abril, per demanar la nul·litat del cessament i denunciar per cessió il·legal de treballadors, ja que entén que hauria de ser part de la plantilla de Seat. Mentrestant, s’ha quedat al carrer amb la indemnització mínima per llei, de 20 dies per any treballat. 

Empreses fragmentades

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

La fragmentació del teixit productiu ha sigut una de les tendències que s’han anat imposant en les últimes dècades. I que sol deixar un ‘collage’ amb moltes diferències de cara a les baixades de producció o directament el tancament d’una planta. Això és una cosa que s’està veient entre els 17.000 treballadors empleats als diferents satèl·lits de Nissan, pendent de tancar definitivament el 31 de desembre d’aquest any, estan notant. Els treballadors auxiliars d’Acciona o els de neteja o manteniment d’ISS han aconseguit pactar sortides amb indemnitzacions per sobre dels 50 dies per any treballat. Altres, com els de la cantina de la fàbrica de Zona Franca, gestionada per Tecnove, estan en vaga indefinida en vista de la falta d’avenços en la negociació i el temor de sortir amb pagues pròximes als 20 dies.

La reforma de la subcontractació promet ser un dels punts calents a les taules de diàleg social que manté Treball, la patronal i els sindicats. La CEOE ja ha manifestat que aquest tema no vol ni tocar-lo, cosa en què ha rebut el recolzament de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. Díaz parteix de posicions més pròximes a les de CCOO i UGT i té com a aval el fet que la reforma de la subcontractació és un dels punts de l’agenda legislativa remesa a Brussel·les i lligada a l’arribada dels fons europeus.