Els quioscos lamenten quedar-se fora de les ajudes del Govern

En un reportatge elaborat per S.Arias, F. Vallina, D. Montañés, L.M. Díaz, S.F. Lombardía, I. Montes i A. Serrano i publicat a La Nueva España, queda reflectit el malestar dels professionals que s’han mantingut al peu del canó i que se senten marginats per part del Govern a l’haver-se quedat fora de les activitats elegides en el repartiment de les ajudes publicades ahir al Butlletí Oficial de l’Estat. El testimoni i sentir dels quiosquers asturians és perfectament extrapolable a la resta d’Espanya.

Històries amb ànima

Ana Rodríguez, de Grado, resumeix l’any apel·lant-hi. Els dies del confinament portava el diari al domicili dels compradors habituals. «Hi havia necessitat d’informació», afirma, i refereix que fins i tot va arribar a fer encàrrecs per a persones tancades a casa. «En aquells dies, érem al carrer l’Exèrcit i jo», diu. Però aquest sacrifici no ha tingut recompensa i l’any s’ha fet costerut. «Potser, si haguessin tret la quota d’autònoms, hauria estat bé, i les ajudes directes, que es necessiten i no acaben d’arribar», apunta Rodríguez.

Aida Alonso Álvarez fa 25 anys que és a la plaça de la Gesta d’Oviedo i creu que aquest any ha sigut «horrible». «Ens van obligar a obrir perquè ens van catalogar com a essencials, però no vam tenir clients perquè la gent no sortia al carrer», explica. Les vendes van arribar a caure fins un 75 per cent. Alonso se sent oblidada per les administracions: «No tenim dret a cap ajuda i ni tan sols podem demanar-les; obrir només ens va servir per perdre diners». Considera que el sector de la venda de premsa «sempre ha estat oblidat» en aquesta pandèmia.

Bruno Plasencia, empleat del quiosc de la plaça d’Italia de Gijón, refereix que els tancaments de l’hostaleria han sigut «un pal» per al seu negoci i, «com que mai tanquem, tampoc optem a ajudes». També a Gijón, al quiosc d’Álvarez Garaya treballa Celia María González, per a qui el sector «ho va passar molt malament al centre i es va revitalitzar una mica als barris». Un any després, la recaptació del local està lluny de la d’«un març normal», tot i que es recupera, però és conscient que els comptes no sortiran fins que cessin les restriccions.

Sense premsa nacional

Delicias és un dels quioscos més longeus de Mieres. Fa 25 anys que està obert i des de fa onze està regentat per Sandra Fernández de Castro i Sigfrido Serrano. «Hem acabat prescindint de la premsa nacional i només venem LA NUEVA ESPAÑA», expliquen. Afirmen que la situació és complicada: «La baixada de vendes ha sigut gran, hi ha menys gent al carrer i notes la por», diuen. Consideren que les ajudes «han sigut una burla», tot i que en el seu cas jutgen una excepció el recolzament de l’Ajuntament de Mieres. «Per a les ajudes estatals t’exigeixen uns requisits que només pots complir amb el tancament del negoci», afirmen, mentre reconeixen que el futur és incert i obliga el sector a reinventar-se».

Delfina Ania Fernández, que regenta el quiosc Villamil de Sama, confessa que l’any de la pandèmia li ha provat «anímicament fatal». Les vendes han caigut i no hi ha ajudes que ho compensin, i per això proclama: «Som un sector oblidat per complet».

Notícies relacionades

Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Michel Zapico, d’Avilés, resumeix així la situació: «Estem enfonsats i sense ajudes». El confinament el va fer perdre més del 80% de les vendes, i el tancament de l’hostaleria no ha permès una recuperació. Se sent abandonat per les administracions, tot i que admet certa millora: «Un altre tancament no l’aguantaríem», afirma.

Daniel Fernández regenta un conegut quiosc de Navia situat a la dàrsena. Ha vist caure en picat les vendes des de l’inici de la pandèmia: «Ningú es va preocupar per nosaltres», explica afligit. El seu negoci ha resistit gràcies a clients fidels i a una bona ubicació. El coronavirus ha posat en quarantena la «il·lusió» amb què va començar el negoci el 2011. «De nosaltres no se n’ha recordat ningú», lamenta.