Cronologia de les ajudes directes a les empreses

Al novembre, aquest diari va donar a conèixer que el Ministeri d’Economia ultimava una bateria d’instruments per poder reforçar el capital de les pimes rendibles i viables abans del coronavirus, i que previsiblement podien tornar a ser-ho quan se superés la pandèmia, però que corrien el risc de desaparèixer perquè travessaven greus problemes patrimonials per atendre el pagament dels seus deutes. Sobre la taula hi havia la possibilitat d’injectar subvencions directes a les companyies i de reforçar la seva solvència mitjançant mecanismes com els crèdits participatius (uns instruments financers que estan a mig camí entre els préstecs i les accions).

Com a pas previ, l’Executiu preveia modificar les condicions dels crèdits bancaris avalats per l’Estat a empreses, pimes i autònoms a través de l’ICO: el termini màxim de venciment es va estendre de fins a tres anys, a un màxim de vuit, i es va afegir un any addicional de carència en els pagaments, fins als dos exercicis.

Negociació amb la banca

El desembre passat, EL PERIÓDICO va revelar que el Govern i la banca estudiaven des de l’estiu passat com refinançar els crèdits de companyies en conflictes que havien rebut alguns dels més de 930.000 préstecs avalats per l’Estat a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). En concret, s’estava perfilant un marc d’actuació que contemplés entre sis i vuit casos diferents, com que l’empresa entrés en concurs de creditors, estigués en preconcurs, tingués tant deute insostenible com sostenible, comencés a impagar, o caigués en morositat (més de 90 dies sense abonar les quotes).

Les converses es van produir entre la Secretaria General del Tresor del Ministeri d’Assumptes Econòmics, amb el seu responsable, Carlos San Basilio, al capdavant, i representants de les dues principals patronals del sector (l’AEB i la CECA) i els cinc grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell).

Avenços

A principis de febrer, aquest diari va publicar que el Govern i la banca havien aconseguit avançar en les negociacions que van iniciar l’agost gràcies a una nova reunió per videoconferència entre el Ministeri d’Economia (representat pel Tresor i l’Institut de Crèdit Oficial, ICO), el Banc d’Espanya, les patronals AEB i CECA, i els cinc grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell). Aquell divendres, l’Executiu va confirmar per fi oficialment que «reformarà el marc legal per poder augmentar els ajuts directes a autònoms i empreses».

Després va sorgir un altre escull en les negociacions: el de les quitacions generalitzades als crèdits a empreses avalats per l’ICO. El Govern central va sortir al pas finalment i va descartar la idea inicial d’impulsar un mecanisme àgil i automàtic de concessió de quitacions en aquests crèdits com a via per evitar un sobreendeutament que posi en perill companyies viables colpejades per la pandèmia. L’esmentat mecanisme hauria suposat a la pràctica una àmplia condonació de deutes en els esmentats préstecs amb les consegüents pèrdues multimilionàries. La factura inicial anava a ser, per tant, previsiblement menor, però l’Executiu continua volent que el cost de les quitacions que finalment s’aprovin de manera més limitada es reparteixin equitativament entre l’Estat i els bancs (l’aval públic cobreix entre el 70% i el 80%, segons els casos).

Notícies relacionades

Per la porta o per la finestra

El sector turístic i el farmacèutic seran els que creixeran més aquest any

Una altra de les informacions que va avançar EL PERIÓDICO és la pròrroga de la moratòria en els concursos de creditors més enllà del 14 de març, així com que estava previst que els ajuts directes a les empreses es transferirien en bona mesura a través de les autonomies.

Altres detalls que va avançar aquest diari van ser part dels límits i requisits que probablement s’anaven a imposar per als ajuts directes i el retard en l’aprovació del pla com a conseqüència de les divisions dins del Govern fins al Consell de Ministres d’aquest divendres.