Mesures per la pandèmia

El Govern retarda a divendres el pla d’ajudes a empreses d’11.000 milions

  • La vicepresidenta Calvo admet que està «bregant amb tothom» davant la divisió en l’Executiu

  • Economia sospesa si vehicular les transferències per cobrir costos fixos directament o a través de les autonomies

  • Podem reclama 8.000 milions en ajudes directes i que les doni l’Executiu en lloc de les comunitats

5
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +
Rosa María Sánchez

El pla d’11.000 milions d’euros en recolzaments a empreses anunciats fa dues setmanes per Pedro Sánchez i reclamat des de fa mesos pel Banc d’Espanya i el sector privat se li ha entravessat al Govern. El Consell de Ministres tenia previst des de la setmana passada aprovar el paquet de mesures en la seva reunió d’aquest dimarts, però a última hora d’aquest dilluns ha decidit retardar-ho a una reunió extraordinària divendres vinent, en ple xoc intern del Ministeri d’Economia, avalat pel d’Hisenda, amb altres departaments controlats tant de Podem com pel PSOE. La pugna s’ha produït principalment per la quantitat que es destinarà a ajudes directes per cobrir despeses fixes empresarials, així com per si els esmentats ajuts es vehiculen o no a través de les comunitats autònomes

Poc abans de prendre la decisió definitiva de retardar-ho, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, havia admès la divisió interna al si de l’Executiu, però s’havia mostrat confiada a poder resoldre-les aquesta mateixa nit. «Encara hi estem treballant, però intentarem que arribi demà i no es retardi ni un moment més. Però ja veu que, com sempre dic, per a qualsevol tema, també per a això, que serà un reial decret llei, sempre em toca estar bregant amb tothom. No me n’escapo de cap, com és la meva feina. Encara hi estem treballant, però jo crec que ho podem aconseguir per demà», ha afirmat a última hora d’aquest dilluns en una entrevista a la cadena Ser.

El pla té tres components: les esmentades ajudes directes per cobrir part dels costos fixos (com lloguers i subministraments) d’empreses viables en problemes per la pandèmia; fons per convertir part dels crèdits bancaris amb aval públic de l’ICO en instruments de capital dins d’un marc per a reestructuracions que es vehicularà a través d’un codi de bones pràctiques, com va avançar aquest diari; i altres recolzaments de capital a empreses mitjanes no vinculats als préstecs ICO a través d’un fons gestionat per l’empresa pública Cofides. Segons ha publicat Reuters citant fonts del Govern, els dos primers podrien estar dotats amb 5.000 milions d’euros cada un i el tercer amb 1.000 milions més. Fonts de l’Executiu, no obstant, asseguren que també s’han manejat altres repartiments i que és possible que les xifres finals siguin diferents.

Desconfiança

En el projecte de reial decret llei analitzat la setmana passada per la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris, l’òrgan que prepara els assumptes que es debatran i aprovaran en les reunions del Consell de Ministres, no apareixia una quantitat concreta assignada a les ajudes directes per evitar filtracions. Podem va traslladar divendres al Ministeri d’Economia de Nadia Calviño la seva proposta de dedicar 8.000 milions a transferències directes a les empreses i la seva oposició que es canalitzin a través de les comunitats autònomes. Altres ministeris sota l’òrbita del PSOE també aposten per prioritzar aquest tipus d’ajuts.

El problema fonamental que tenen les empreses, argumenta la formació morada, és de falta d’ingressos per les restriccions de la demanda, més que d’un sobreendeutament que és conseqüència de la menor facturació. Per això demana que es destinin a ajuts directes aquests 8.000 milions, una quantitat similar a la que va proposar a mitjans de febrer, si bé llavors apostava perquè la meitat els aportés l’Estat i l’altra meitat, les comunitats.

El partit de Pablo Iglesias ha canviat de postura i ara està en contra que les esmentades ajudes directes es vehiculin a través de les autonomies, possibilitat avançada per EL PERIÓDICO la setmana passada. L’Estat, defensa, ha de garantir un accés en igualtat de condicions per a totes les empreses, de manera que no s’alteri la competència de mercat a tot el territori. El partit està defensant en el Govern que és més executiu i eficaç que les doni el mateix Ministeri d’Economia o l’Agència Tributària (ja que aquesta compta amb la informació sobre les liquidacions trimestrals de l’IVA). També rebutja que es concedeixin exclusivament a certs sectors.

En debat

Calviño ha estat insistint en les últimes setmanes en el fet que les autonomies són les que estan més ben situades per donar ajudes directes perquè coneixen més bé l’efecte que les seves diferents i dispars mesures sanitàries de contenció de la pandèmia han tingut en les empreses de la seva zona. Economia, no obstant, analitza ara sí seria més fàcil i eficient perquè les empreses rebin les ajudes atorgar-les a través de les comunitats o directament. En el primer cas, el pla podria ser aprovat aquest dimarts en el Consell de Ministres sense problemes perquè ja està llest. En el segon, podria necessitar una mica més temps per refer alguns elements tècnics.

Notícies relacionades

Per evitar abusos i casos de mala utilització per part de les companyies beneficiàries, el partit ha proposat que els fons estiguin vinculats a certes condicions, com el manteniment d’un 70%-80% de l’ocupació el 2021 i el 2022 i el compromís de les empresa d’abandonar en tres anys el règim de tributació per mòduls. Les ajudes, afirma, hauran de ser tornades si no es compleixen aquestes dues clàusules, si la firma és sancionada per Inspecció de Treball o l’Agència Tributària, o si ella o els seus responsables són condemnats per delicte econòmic o societari per fets succeïts després del 28 de febrer del 2020.

Per imperatiu de la Comissió Europea, l’ajuda global que podrà rebre cada empresa no podrà superar els 10 milions d’euros, incloent-hi la que ja hagi pogut percebre de la seva comunitat o ajuntament. Les ajudes es podran concedir fins al 31 de desembre i podran finançar els costos fixos no coberts pels resultats de les companyies entre l’1 de març de l’any passat i el final del 2021. Les podran rebre les empreses que hagin tingut una caiguda del seu volum de negoci d’almenys el 30% el 2020 o 2021 en comparació amb el mateix període del 2019. L’ajuda no podrà cobrir més del 70% dels costos fixos de la firma, tret que siguin micro o petites empreses, en aquest cas el límit serà del 90%.