Organitzacions i personalitats demanen a la UE el final de l’austeritat després de la Covid

Unes 150 organitzacions i personalitats han enviat una carta als líders de les principals institucions de la Unió Europea (UE), com el Consell i la Comissió, en la qual demanen que el club comunitari no torni a les polítiques d’austeritat després de la pandèmia del coronavirus.

Entre els signataris hi figuren el filantrop George Soros, la Confederació Europea de Sindicats (ETUC), l’exministre francès Nicolas Hulot, l’ONG Finance Watch i els secretaris generals dels sindicats espanyols Comissions Obreres, Unai Sordo, i d’UGT, Pepe Álvarez.

«Una tornada a la normalitat, la reactivació de les polítiques d’austeritat del passat, simplement no és una opció. Hem de reconstruir millor, de manera que tots els Estats membres siguin més forts al sortir de la crisi de la Covid del que eren a l’entrar-hi», assenyalen.

Més enllà del fons de recuperació, durant la pandèmia la UE ha suspès les normes sobre control del dèficit i deute públics dels països i també ha flexibilitzat les normes sobre ajuts d’Estat per permetre als Governs donar suport a les seves empreses.

«Aquest any es presenta davant de nosaltres com una oportunitat única per fer les coses de manera diferent i començar un nou capítol en la formulació de polítiques europees», afirmen.

Els signants manifesten la seva «profunda preocupació» perquè les actuals regles fiscals, en vigor abans de la pandèmia, «donen prioritat a la reducció del deute i a pressupostos equilibrats sobre resultats humans, econòmics i mediambientals molt més importants, com crear llocs de treball verds ben pagats, reduir la desigualtat, treure milions de persones de la pobresa i implementar projectes d’infraestructura verds molt necessaris».

«Necessitem desesperadament una revisió completa de l’enfocament actual de la política fiscal per remodelar les nostres economies i abordar els desafiaments sense precedents a què s’enfronta la UE», indiquen.

Aprendre les lliçons de la crisi del 2008

Així, insten a «aprendre lliçons» dels anteriors «fracassos polítics» i remarquen que el marc fiscal de la UE «va transformar el xoc financer global del 2008 en una crisi econòmica autogenerada i una recessió innecessàriament prolongada» i també va contribuir a «avivar les flames del populisme».

«És vital que l’antic marc fiscal no s’apliqui de nou abans que s’acordin una nova governança econòmica i principis flexibles per coordinar les polítiques fiscals dins de la Unió», asseguren.

«La política fiscal hauria de ser un facilitador, no la cadena que frena les economies. El nostre marc fiscal ha d’estar alineat, no disputat, amb els objectius declarats de plena ocupació i protecció del medi ambient establertes en el Tractat de la Unió Europea», afegeixen.

Ressalten que un pressupost comunitari augmentat, com el que va acordar la UE l’any passat per incloure el fons de recuperació, «no serà suficient per aconseguir aquests objectius» i criden a enfortir la política fiscal nacional.

En qualsevol cas, reconeixen que les reformes que demanen «no seran simples ni es completaran de la nit al dia», però plantegen una sèrie de principis per portar-les a terme.

Demanen que els Estats membres estiguin «habilitats i incentivats des del punt de vista fiscal per arribar de manera flexible als objectius de plena ocupació amb feines decents i una transició verda socialment justa, assegurant-se que ningú es quedi enrere».

Igualment, plantegen un pressupost comunitari «considerable i permanent» i una capacitat d’endeutament per promoure inversions que donin suport al Pacte Verd i una transició socialment justa.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

També defensen possibilitar «una interacció coordinada de la política fiscal i monetària» en la qual els Governs assumeixin un paper principal en la macroestabilització. 

A més dels presidents de la Comissió, Consell Europeu i l’Eurogrup, l’escrit també es dirigeix als ambaixadors davant la UE dels Estats membres.