Conflicte de competències

La pugna entre el Govern i la Generalitat posa en risc la renda mínima de 30.000 famílies

  • L’Executiu català planteja a la Seguretat Social assumir la gestió directa de la renda estatal per accelerar-ne el desplegament i demana per fer-ho a l’Estat 15 milions d’euros anuals

  • L’Administració catalana rebutja reformar el seu propi reglament i amenaça d’anar al Tribunal Constitucional si no hi ha acord

La pugna entre el Govern i la Generalitat posa en risc la renda mínima de 30.000 famílies
4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquesta informació es va publicar el dia 08/02/2021. El contingut fa referència a aquesta data.

El xoc de competències per l’encaix del nou ingrés mínim vital (IMV) i la renda garantida ciutadana (RGC) continua sense resoldre’s. Les converses entre el Govern i la Generalitat avancen en privat i sense grans escarafalls en públic, però el conveni de gestió compartida que fa mesos que negocien les dues administracions encara no està tancat. Aquest fet col·loca prop de 30.000 famílies en potencial risc de cobraments indeguts, per estar percebent en l’actualitat la renda catalana i, per llei, haver de cobrar prioritàriament l’ingrés mínim vital, segons els mateixos números del Departament de Treball de la Generalitat. 

El risc de cobraments indeguts no és immediat, a causa de la lenta implantació del nou ingrés mínim a tot el territori espanyol. Segons les últimes dades de la nòmina de desembre de la Seguretat Social, a Catalunya un total d’11.244 famílies perceben l’IMV, mentre que la RGC, amb tres anys d’existència, la cobren 92.418 llars. El problema pot venir quan els beneficiaris de l’ingrés mínim vagin creixent i n’hi hagi uns quants que cobrin de manera simultània també la renda garantida.

Aquesta duplicitat podria provocar el que es coneix tècnicament com «cobrament indegut» i obligaria la Generalitat a requerir tot o una part dels ingressos que gestionen ells a famílies amb alta vulnerabilitat. El motiu és que, per llei, l’ingrés mínim ha de ser la renda prioritària i és incompatible amb qualsevol altra prestació «de caràcter social» i «permanent», tal com estableix l’article 4 del reial decret de l’IMV. És a dir, entre ingrés mínim i renda catalana, el ciutadà ha de cobrar primer l’ingrés mínim, tot i que la segona sigui superior en import. Mentre la primera va de 664 euros als 1.208 euros mensuals, la segona contempla una forquilla de 461 euros a 1.015 euros.

La Generalitat tindria l’opció de canviar la seva pròpia normativa i fer complementària la seva renda amb l’estatal, cosa que evitaria aquests cobraments indeguts. No obstant, des de l’Administració catalana veuen en l’IMV una invasió competencial, tal com ja van denunciar públicament l’estiu passat. Fins al punt que fonts de Treball assenyalen que aniran al Tribunal Constitucional a partir del 4 de març si no s’ha arribat a un acord amb l’Estat per al traspàs de la gestió.

Des del Departament de Treball rebutgen canviar el seu reglament i també volen evitar tant sí com no haver de convertir-se en un «cobrador del frac» de subsidis, ja que seria seva la responsabilitat de requerir als possibles beneficiaris que cobressin les dues rendes els diners de la catalana. I pressionen l’Estat per tancar un conveni de gestió i assumir la gestió de les competències. Fonts consultades de Treball afirmen tenir un principi d’acord amb el PSOE, a canvi del recolzament que van oferir als pressupostos generals de l’Estat. Segons aquest, la Seguretat Social es compromet a transferir les competències de gestió de l’ingrés mínim vital a Treball; així conviurien els dos subsidis, es gestionarien de manera centralitzada des de les oficines catalanes del SOC i s’evitaria aquest «conflicte competencial».

Amenaça d’anar al Tribunal Constitucional

«El ministeri ha reiterat que no té cap afany a retenir la gestió de l’IMV i que serà traspassada quan les comunitats autònomes estiguin en condicions de gestionar-lo amb eficiència», afirmen des de la Seguretat Social. No obstant, aquest principi d’acord no s’ha materialitzat encara en un conveni de gestió, per més que el ministre d’Inclusió, José Luís Escrivá, ha reconegut l’interès i predisposició manifesta de la Generalitat per assumir-ne les competències, segons va constatar en una recent entrevista amb EL PERIÓDICO

Sobre la taula del ministre figura una primera proposta de la Generalitat, amb la possibilitat de reconvertir, en un termini de dos mesos aquestes 30.000 prestacions de la RGC, actualment en duplicitat, a l’IMV. Juntament amb el compromís d’estudiar noves ampliacions a mesura que les dues administracions comparteixin informació, que podrien sumar 18.000 famílies més que actualment cobren la renda catalana. I, com a contrapartida, Treball demana 15 milions anuals per sostenir les despeses del dia a dia de la gestió. «El treball està fet», afirmen des del número 266 del passeig Taulat de Barcelona.

A una mà l’oferta i a l’altra una amenaça de litigi. Ja a l’estiu del 2020 la Generalitat va amenaçar de portar el que considerava una invasió de competències al Tribunal Constitucional. I si no rep una resposta satisfactòria a la seva proposta, el 4 de març pretén fer efectiva aquesta amenaça i formalitzar els tràmits davant l’alt tribunal, segons assenyalen fonts consultades de Treball. 

150 milions per a complements

Notícies relacionades

Segons l’escenari dibuixat pels tècnics de la Generalitat, la gestió unificada de les dues rendes alliberaria entre 120 i 150 milions d’euros que actualment inverteix l’Administració catalana i que podria redirigir-los a altres prestacions. És a dir, part d’aquests fons podria destinar-los que potencials beneficiaris de l’ingrés mínim vital cobressin un extra i una altra part els derivaria a reforçar nous complements per reduir el risc d’exclusió social dels beneficiaris.

En aquest sentit, des de la Generalitat estudien millorar l’import dels complements per fill a càrrec, crear ajuts per pagar el lloguer i complements salarials per a treballadors amb baixos ingressos.