BCN segueix sense protocols de mediació en el cas d’impagament del rebut de l’aigua

L’actual crisi arran de la pandèmia amenaça d’agreujar l’impacte d’aquest buit de procediment, que malgrat això no ha desembocat encara en talls d’aigua per part del subministrador Aigües de Barcelona, controlada per Agbar i amb l’Àrea Metropolitana i Criteria com a socis. La companyia disposa d’un fons de solidaritat per ajudar a pagar el consum d’aigua a les famílies amb dificultats.

Els primers protocols amb els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana es van firmar el gener del 2017 i, majoritàriament són per quatre anys, i en alguns casos revisables anualment. El president d’Agbar, Ángel Simón, va reconèixer recentment que la companyia no se sent «acompanyada» pel consistori barceloní i va instar a construir un «pacte social» per dibuixar el marc de desenvolupament de la companyia els pròxims anys. En aquest pacte publico-privat s’inclou aquest protocol que la llei exigeix però que no s’ha definit amb BCN. Simón, durant la seva participació al Fòrum Barcelona Capital, organitzat pel Círculo Ecuestre, va denunciar el «silenci per part de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que sí que s’han firmat protocols amb altres ajuntaments». 

Consumidor vulnerable

Els serveis socials municipals són els que han d’establir si el deutor té la consideració de «vulnerable». En aquest cas, la companyia garanteix immediatament el subministrament bàsic, sigui aigua, electricitat o gas, així com les ajudes necessàries. La legislació estableix des del 2015 que «com a principi de precaució», en el cas de no pagar una factura d’un servei bàsic les administracions «han d’establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat per garantir que concedeixin ajudes a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims».  

Els serveis socials són els encarregats de determinar si es compleixen els llindars per determinar el risc d’exclusió de l’abonat en funció de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals). S’entén que s’està en «situació de risc d’exclusió residencial» sempre que es percebin uns ingressos inferiors a dues vegades l’IRSC, si es tracta de persones que viuen soles, o uns ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC, si es tracta d’unitats de convivència, o uns ingressos inferiors a tres vegades l’IRSC, en cas de persones amb discapacitats o amb gran dependència. En cas que els ingressos siguin superiors a 1,5 vegades l’IRSC, la sol·licitud ha d’anar acompanyada d’un informe de serveis socials que acrediti aquest risc d’exclusió residencial.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

L’ajuntament manté una tensa relació amb Aigües de Barcelona. Recentment, el Síndic de Greuges va considerar que les queixes generades per les factures de l’aigua després del confinament es van deure al buit legal existent davant una situació d’aquest tipus i no a la ineficiència de la subministradora en la gestió del servei. L’ajuntament havia acusat les companyies de cobrar de més abusant del confinament per la pandèmia. La mateixa Colau va instar Agbar a recalcular les factures emeses.

L’organisme mediador va reconèixer que les companyies subministradores d’aigua es van acollir al reglament a l’hora d’establir una facturació estimada en els períodes en què no es disposava de la lectura real del comptador i en el període immediatament següent, en què ja es disposava de la lectura real. Al seu torn també va exigir un canvi en la regulació que eviti problemes d’aquest tipus i més proactivitat per part de les subministradores en la regularització dels cobraments als clients durant la pandèmia.