El BCE demana als bancs que abordin el risc de crèdit

El Banc Central Europeu (BCE) demana a les entitats de crèdit que abordin el risc de crèdit per donar resposta a una nova onada de morositat i que millorin l’eficiència. Aquestes són les principals conclusions dels resultats del Procés de Revisió i Avaluació Supervisora (PRES) realitzat el 2020, que ha sigut presentat aquest dijous per Andrea Enria, president del consell de supervisió del BCE, en el qual, a més, ha presentat les prioritats supervisores per al 2021.

Les principals deficiències identificades durant el PRES el 2020 es refereixen al risc de crèdit, l’adequació del capital, la sostenibilitat dels models de negoci i la governança interna. Aquestes deficiències s’han abordat mitjançant recomanacions qualitatives. Atès que el BCE va ampliar els terminis de les anteriors mesures qualitatives del PRES, un gran nombre de deficiències d’anteriors cicles del PRES continuen sense afrontar-se i reparar, en particular, les relatives a la governança interna, destaca l’anàlisi.

Pel que es refereix al risc de crèdit, la supervisió s’ha centrat en una classificació i mesurament adequats dels riscos en els balanços de les entitats i la seva preparació per tractar oportunament amb els deutors en dificultats. El deteriorament de les condicions econòmiques durant la pandèmia va alentir el ritme de l’actual reducció dels préstecs dubtosos, però també hi ha un nivell inherent de dificultats a les carteres de préstecs que encara no és plenament evident. L’eliminació progressiva de diverses mesures de recolzament el 2021 podria augmentar el risc d’efectes abruptes. Per fomentar plantejaments prudents, els supervisors han comunicat a les entitats un nombre considerablement major de recomanacions.

Pel que fa a la governança interna, la majoria de les entitats van gestionar i van supervisar adequadament els riscos derivats de la pandèmia. No obstant, algunes van tardar a fer front a la situació. En alguns casos, els supervisors han constatat una falta de participació adequada de l’òrgan de direcció, amb un seguiment i una supervisió insuficients de les funcions de negoci, en particular en relació amb l’adequació de la comunicació d’informació. A més, també hi havia problemes referits a la gestió del risc de crèdit en les funcions de control intern i deficiències estructurals sostingudes en l’àmbit de l’agregació i la notificació de dades de risc.

Quant al model de negoci, els supervisors han expressat motius de preocupació sobre la fiabilitat dels plans de negoci d’algunes entitats i els han abordat mitjançant recomanacions qualitatives dirigides a millorar la rendibilitat. La rendibilitat va descendir el 2020, degut principalment a l’augment dels fluxos de deteriorament del valor, al descens dels ingressos nets per interessos i a la disminució dels honoraris i comissions.

La baixada dels marges va intensificar la pressió sobre les entitats perquè ajustessin les bases de costos, cosa que va portar a l’adopció d’una sèrie de mesures de reducció de costos durant el 2020, com la consolidació de sucursals, projectes d’innovació i acords de treball a distància. Els esdeveniments recents han impulsat la tendència cap a la digitalització dels processos interns, tot i que una de cada quatre entitats continua patint retards en la posada en marxa d’aquestes iniciatives.

Les entitats també han respost als reptes plantejats per les revisions estratègiques o plans de reestructuració més amplis, així com per les operacions nacionals de consolidació. Els supervisors han animat les entitats a portar a terme aquestes revisions estratègiques i a millorar l’eficiència, i estan seguint de prop l’aplicació de les mesures estratègiques de les entitats.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Pel que es refereix a l’adequació del capital, els supervisors han expressat la seva preocupació per la fiabilitat dels marcs de planificació del capital de les entitats, per exemple, en relació amb la seva capacitat per elaborar projeccions de capital fiables que incloguin un horitzó temporal de tres anys, com a part del seu procés d’avaluació de l’adequació del capital intern (ICAAP). Les entitats amb escàs marge de capital, és a dir, amb un petit marge entre la seva ràtio de capital i els seus requeriments mínims, han rebut recomanacions per millorar la seva planificació de capital.

Com a part de les mesures d’alleujament aprovades pel BCE, les entitats poden utilitzar íntegrament els coixins de capital, incloses les recomanacions de Pilar 2, almenys fins a final del 2022. En total, nou entitats estan fent ús d’aquestes mesures, i els nivells de CET1 basats en el tercer trimestre del 2020 se situen per sota dels requeriments i la recomanació de CET1 anteriors a les mesures relacionades amb la Covid-19.