Justícia

El Suprem anul·la l’ordre de la Generalitat que obligava HomeAway a esborrar les vivendes turístiques no inscrites

La sala argüeix que és un prestador de serveis de la societat de la informació i, per, tant mitjancer neutre

Es llegeix en minuts

La Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat una ordre de la Generalitat, de gener del 2015, que obligava HomeAway a bloquejar, suprimir o suspendre de la seva web en 15 dies tot el contingut relatiu a empreses i establiments d’allotjament turístic localitzats a Catalunya no registrats.

La sentència, consultada per Europa Press, afirma que l’Administració no pot traslladar a l’entitat, en l’actualitat Vrbo Spain, l’obligació de vigilància que li competeix, ja que és un prestador de serveis de la societat de la informació (PSSI) d’allotjament de dades.

Ha explicat que aquests prestadors estan regulats per una normativa pròpia, no per la sectorial de turisme, i que estan obligats a suprimir els anuncis, o a vedar-hi l’accés, que incompleixin una obligació legal quan l’Administració competent hagi declarat aquest incompliment i ho comuniqui al PSSI.

Això fa que no pot afirmar-se que «l’omissió d’un nombre de requisits administratius sigui una il·legalitat flagrant que per la seva mera existència» obligui a actuar els PSSI retirant els anuncis que hi incorreguessin.

«MITJANCER NEUTRE»

Així, la sala estima el recurs de cassació interposat per l’empresa contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va confirmar el requeriment de la Generalitat, la qual ha sigut anul·lada.

El tribunal català va admetre a la sentència que HomeAway Spain S.L.U. és una entitat que presta serveis de la societat de la informació, però va considerar que no desenvolupa una activitat neutra, per la qual cosa no està exempta de responsabilitat pels continguts.

L’alt tribunal afirma que la conclusió a la qual arriba la sentència recorreguda és errònia després d’analitzar aquest assumpte en vista de la sentència Airbnb Irlanda del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 19 de desembre del 2019.

El motiu és la seva semblança amb la qüestió plantejada en aquest litigi, ja que ha suposat un important avanç en la definició del perfil dels prestadors de serveis de la societat de la informació que poden ser qualificats «de mitjancers neutres d’allotjaments de dades».

DIFERENTS LEGISLACIONS

La sala explica que l’activitat desenvolupada per HomeAway Spain és una tasca d’intermediació pròpia de la societat de la informació i queda regulada per la directiva 2000/31/CE i la llei nacional 34/2002, les dues normes reguladores dels serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic, i no per la legislació sectorial d’allotjaments turístics.

Per a la sala, l’activitat de lloguer d’allotjaments a què es refereixen els continguts emmagatzemats a la web de la recurrent «és una activitat legítima, com tampoc hi ha dubte, en sentit oposat, que els anuncis d’allotjaments turístics en l’àmbit territorial de Catalunya incorren en una infracció administrativa si no incorporen el nombre de registre turístic».

Considera que no pot entendre’s que la previsió de la llei catalana «sigui suficient» per afirmar que HomeAway Spain tingués coneixement efectiu de la il·licitud que alguns dels usuaris de la seva pàgina web no haguessin inclòs als seus anuncis el nombre de registre turístic dels allotjaments.

També afegeix que a la web no només hi caben anuncis d’allotjaments turístics, que, en virtut del que disposa la llei catalana 13/2002, estarien obligats a incloure el nombre de registre, sinó també altres tipus d’allotjament que no estarien subjectes a aquesta obligació.

Et pot interesar

«Aquesta circumstància i la naturalesa dels serveis d’intermediació, les prestacions dels quals són merament accessòries a l’activitat subjacent –en els termes ja exposats del Tribunal de Justícia de la Unió Europea– impedeixen considerar que l’omissió d’un nombre de requisits administratius sigui una il·legalitat flagrant que per la seva mera existència obliga a actuar el PSII retirant els anuncis que hi incorreguessin, segons la sentència.

En aquest marc, el tribunal estableix com a doctrina que un prestador de serveis de la societat de la informació d’allotjament de dades, tal com es defineixen a la directiva 2000/31/CE, en la interpretació efectuada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i a la llei nacional 34/2002, «no està subjecte de manera directa a les normatives sectorials, sinó que el seu règim de responsabilitat és el determinat per l’article 16 de l’esmentada llei espanyola».