«Els anys amb IPC negatiu es tindran en compte en la revisió de les pensions»

Sobre l’ingrés mínim vital, confia en la seva aplicació plena el 2021 i a arribar a les 800.000 famílies previstes. I per acabar amb l’excessiva rotació de l’ocupació, planeja una taxa penalitzadora dels acomiadaments de cap de setmana. Moltes d’aquestes qüestions seran esbossades amb major o menor detall en el Pla de Recuperació que el Govern preveu ara remetre a Brussel·les «a finals de febrer o principis de març», amb una mica de retard sobre els plans inicials per les últimes demores en les institucions europees.

¿Per què no tenim encara un acord per a la pròrroga dels ertos? La veritat és que l’acord està pràcticament ultimat. No hi ha elements significatius pendents de negociació, més enllà d’alguns detalls tècnics. La raó fonamental és que les organitzacions empresarials tenen una governança interna d’aprovació dels acords que requereix tenir certes reunions de les seves juntes directives i les han fixat per a aquest dimarts.

¿Hi ha discrepàncies amb la patronal sobre la clàusula que prohibeix els acomiadaments fins a sis mesos després d’haver rebut ajudes per erto? No ens han plantejat que s’aixequi la clàusula de salvaguarda de l’ocupació a la taula negociadora. S’han plantejat alguns ajustaments tècnics interpretatius d’alguns elements, que s’estan veient; però el principi general no s’està qüestionant.

¿Confia que hi haurà un acord ple? Sí, absolutament. 

¿Quant podria costar la pròrroga dels ertos en les actuals circumstàncies fins al 31 de maig? En aquest moment tenim uns 750.000 treballadors en erto, però amb exoneracions a la Seguretat Social són uns 400.000. Amb l’extensió fins al 31 de maig estaríem parlant d’un cost d’uns 5.500 milions aquest any, sumant les exoneracions de quotes a la Seguretat Social i les prestacions del SEPE.

¿Quin és el calendari que maneja per posar en marxa la reforma de les pensions? Després d’haver rebut l’acord del Pacte de Toledo aprovat pel Parlament, s’han introduït alguns elements (separació de 14.000 milions de despeses no contributives de la Seguretat Social i compromís de crear en un any un fons pensions de promoció pública) en la llei de pressupostos del 2021. La resta de les recomanacions pensem abordar-les en dos blocs.

¿Quin serà aquest primer bloc? Ja ho estem discutint amb els agents socials i espero poder arribar a un acord en poques setmanes. Incorpora elements centrals com la fórmula de manteniment de manera permanent del poder adquisitiu de les pensions, la reforma del sistema de jubilació anticipada i els nous incentius de jubilació demorada, destinats, a impulsar el procés d’acostament de l’edat efectiva a l’edat legal de jubilació. Espero que puguin recordar en unes setmanes amb els agents socials. Esperem enviar al Parlament aquest primer bloc de reformes de la Llei General de Seguretat Social en el primer trimestre.

¿I el segon bloc? Abans de proposar el segon bloc de reformes, encara hem de fer números i càlculs, que posarem a disposició dels agents socials al llarg del primer semestre, amb l’esperança que el segon semestre sigui de tramitació parlamentària perquè estigui en vigor el gener del 2022. La nostra aspiració és que tinguem el 2021 dues fases per a la tramitació parlamentària i acord amb els agents socials dels elements que es deriven de les recomanacions del Pacte de Toledo. Però abans que això, ens urgeix resoldre dues qüestions pendents.

¿A quines dues qüestions urgents es refereix? A la clàusula de salvaguarda, que ens han demanat els sindicats, per garantir que les persones a l’atur des d’abans de la reforma que va allargar l’edat de jubilació puguin continuar jubilant-se als 65 anys en els termes que es van acordar amb els interlocutors socials el 2011. També, a la reforma del complement de maternitat, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Volem adaptar la mesura perquè sigui jurídicament irreprotxable sense perdre la seva essència, que és compensar a les pensions les llacunes de cotització que tenen les dones després de tenir un fill, sobre tot el primer, i aquest complement també s’estendrà als homes que puguin estar en aquesta situació. Estem parlant amb els agents socials i ho aprovarem al més aviat possible, a finals de gener o principis de febrer.

El Pacte de Toledo va acordar garantir el poder adquisitiu de les pensions d’acord amb l’IPC. ¿Es tindran en compte els exercicis en què que hi hagi hagut IPC negatiu? No puc entrar en gaires detalls. Estem parlant-ho amb els agents socials. Són fórmules que entenen el manteniment del poder adquisitiu al llarg del temps i no en un moment concret. Si hi ha anys en què, o bé es produeix una caiguda de l’IPC i per tant un guany de poder adquisitiu, o bé hi ha anys en què la inflació acaba per sota de la inflació esperada que ha fixat la pensió per a aquell any, hi haurà un mecanisme de compensació al llarg del temps que sigui senzill i comprensible.

¿Es podrà reduir la pensió si l’IPC és negatiu? Reduir la pensió, no. Precisament l’entendre el manteniment del poder adquisitiu en el temps permet evitar reduccions nominals de les pensions en anys amb IPC negatiu, incorporant regularitzacions posteriors perquè l’objectiu de manteniment del poder adquisitiu es respecti al llarg del temps.

¿Han sondejat ja les possibilitats de consens sobre aquest criteri? Sí, això té sentit i no està resultant controvertit.

¿Considera convenient allargar de 25 a 35 anys el període de cotització que serveix de base per calcular la quantia de cada pensió? Això és un tema que encara no hem portat a la discussió amb els agents socials. Formaria part de la segona etapa. No estem encara en aquest tipus d’exercici, que sempre cal enquadrar en les recomanacions del Pacte de Toledo, per combinar diferents elements. D’una banda hi ha una recomanació d’augmentar la contributivitat del sistema, però també ens demana que tinguem en compte noves modalitats de carreres laborals, menys estables en el cas de joves i de persones que tenen jubilacions anticipades, llacunes en el cas de dones ... .. i la reforma que aspiri a incorporar aquestes recomanacions ha d’abordar tots aquests elements en el seu conjunt. És un tema complex per la diversitat de situacions i encara no tenim prou càlculs per saber quins efectes tindria.

¿Si arribés el cas, els treballadors tindrien opció de triar els millors anys, com ha apuntat la vicepresidenta Nadia Calviño? En aquestes qüestions hi estem treballant a nivell tècnic al meu Ministeri, com ens va demanar el Pacte de Toledo. A mesura que anem tenint avenços el posarem a disposició dels agents socials.

L’Airef va estimar que elevar de 25 a 35 anys produiria un estalvi de 0,6 punts de PIB a l’any. Aquests càlculs es van fer amb dades una mica més endarrerides i una mostra limitada d’enquesta contínua de vides laborals. En la Seguretat Social tenim ara més dades i hem de fer els càlculs.

¿Aquesta mesura reduiria la relació entre pensió i salari, tal com va estimar l’Airef? Depèn de com es complementi amb altres elements. Hi pot haver persones que tinguin els seus pitjors anys al final de la seva carrera laboral... Pensem en un gran nombre de persones amb llargues i elevades carreres de cotització que, durant la crisi de la dècada passada, van quedar l’atur amb més de 45 anys i que no han pogut remuntar les seves cotitzacions.

Unides Podem s’ha mostrat en contra de la possibilitat d’allargar a 35 anys el període de còmput. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, l’ha qualificat de «retallada». Jo sé el que he plantejat al Govern en els òrgans col·lectius i el que s’ha discutit. Sobre altres coses que no s’han presentat jo no puc pronunciar-me.

¿No ha plantejat vostè a la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics allargar de 25 a 35 anys el període de còmput? No. I no és la primera vegada que hi ha realitats diferents mediàtiques de les internes en el funcionament del Govern.

¿Com preveu desincentivar la jubilació anticipada voluntària? ¿Amb més coeficients penalitzadors? No puc entrar en detall. Els agents socials tenen una proposta concreta. La jubilació anticipada té en aquests moments uns coeficients desincentivadors que estan mal dissenyats, que són regressius. Pràcticament se situen en el 2% de pèrdua de pensió per a aquelles pensions amb rendes més altes i arriben al 8% en el cas de persones amb pensions més baixes. El sistema que estem plantejant als agents socials pretén corregir aquests elements. A més, volem fomentar la jubilació demorada i prohibir la jubilació forçosa als convenis.

¿Han d’estar preocupats per aquest nou marc els treballadors que en aquests mesos estiguin pendents de processos de prejubilació? La possibilitat de jubilar-se de manera anticipada fins i tot dos anys abans no canviarà. El que canviarà és el sistema d’incentius, que és molt regressiu i molt poc desincentivador per a pensions particularment altes. Encara hem d’acordar-ho amb els agents socials i tramitar-ho al Parlament. A més, els elements transitoris encara no estan precisats.

¿Quin tipus de premis planeja per estimular la jubilació demorada? L’objectiu és que si una persona decideix prorrogar la seva vida laboral més enllà de l’edat legal tingui després una mica més de pensió quan es jubili. Això pot materialitzar-se en forma d’algun percentatge addicional durant tota la seva vida com a pensionista o com un pagament únic en un moment determinat. Cadascú podrà expressar la seva preferència.

¿Amb aquests premis es podria superar la pensió màxima, en contra del que passa ara? Ho estem discutint. Es pretén que es pugui superar, ara és possible però de manera molt limitada.

¿S’eliminarà el factor de sostenibilitat previst a la reforma del 2013? Sí.

¿No hi haurà cap mecanisme per ajustar la quantia de la pensió a l’esperança més gran de vida? Pot haver-n’hi, potser no circumscrit a l’esperança de vida, sinó a l’altre factor d’envelliment: la jubilació de la generació del baby boom. Això és un dels temes que hem de discutir més endavant, dins d’aquest segon bloc. Però en cap cas traslladarà la càrrega de l’ajustament de manera automàtica sobre els nous pensionistes, amb poca capacitat d’adaptar-se, que és el que implica el model del 2013 [que no ha arribat a entrar en vigor], que derogarem. Estem pensant en un altre tipus de mecanismes. A més, qualsevol canvi s’ha de fer amb prou anticipació perquè les persones tinguin capacitat de saber quina serà la seva pensió sense sorpreses. També cal tenir en compte elements de solidaritat intergeneracional i veure què és el que ha passat al mercat laboral en els últims 20 o 30 anys. Aquest és un tema sobre el que encara estem en procés de reflexió.

¿En quin nivell de despesa sobre PIB seria raonable trobar-nos al 2050 com a conseqüència de totes aquesta mesures? El raonable és un nivell de despesa almenys com l’actual [12% del PIB] i possiblement una mica més alt, ja que estem per sota de molts països del nostre entorn, especialment tenint en compte que l’augment tindrà una durada transitòria, associada a la jubilació dels baby-boomers...

¿Com preveu complir el seu objectiu de penalitzar la rotació de contractes que s’acaben i es reactiven de forma sistemàtica abans i després del cap de setmana o les vacances? Estem pensant en una taxa que penalitzi els acomiadaments de cap de setmana. Estem veient diferents maneres d’establir una taxa perquè els mecanismes de baixa de contracte a la Seguretat Social impliquin un cost, una taxa, com té la provisió d’alguns serveis públics, com renovar el DNI. 

¿Per penalitzar els acomiadaments de cap de setmana? Sí. Estem veient com es concreta, però donar de baixa un contracte també hauria de tenir un preu ja que té cost administratiu, sobretot, en determinades pràctiques d’altíssima freqüència d’altes i baixes de contractes que de vegades tenen un comportament espuri. 

. 

Això també passa al sector públic, en l’educació i la sanitat, sobretot... Sí, sí... jo no prejutjo on passa això. El que volem generar és incentius perquè això no passi. 

¿Quan abordaran aquesta taxa? Aviat. Clarament, aquest any. Encara no ho hem presentat als agents socials.

¿Mantindran en el futur un sistema d’ertos amb recolzament públic? En el Pla de Recuperació i Resiliència hem incorporat el propòsit de convertir el sistema d’ertos en un model permanent de flexibilitat interna, que faciliti que en situacions de caiguda transitòria de demanda les empreses no acomiadin, sinó que hi hagi un acord entre treballadors i empresaris, amb una ajuda per part de l’Estat, en forma d’exoneracions a la Seguretat Social, per exemple, per preservar l’ocupació. El primer repte és que aquest període s’utilitzi per a la formació i capacitació dels treballadors; el segon, que això no només s’apliqui a grans empreses, sinó que hi hagi un model per a les pimes i el sector serveis. Cal veure també com s’incardina en la negociació col·lectiva. I tercer, els mecanismes de finançament del sistema.

¿Serà una reforma immediata? És un compromís del Govern que això formi part del nou marc laboral. També cal veure la possibilitat que existeixin ertos de caràcter estructural, pensats per a reconversions on els treballadors ni tan sols es quedin a l’empresa on estan, sinó que l’empresa faciliti la formació per al seu salt a altres activitats productives. I un mecanisme d’aquestes característiques hauria d’establir-se també per als treballadors autònoms, en la línia de les prestacions extraordinàries que hem posat en marxa per fer front a la crisi del coronavirus.

L’ingrés mínim vital amb prou feines ha arribat 160.000 famílies el 2020. ¿El seu objectiu d’arribar a 800.000 llars serà possible aquest 2021? Jo crec que sí. Farem tot el possible perquè sigui així. Tenim el pressupost i estem treballant amb el tercer sector, autonomies i ajuntaments per intentar arribar a aquests nivells. Hem d’aspirar que aquest any sigui ja de plenitud. 

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

¿Preveu que algunes comunitats assumeixin la gestió de l’ingrés mínim vital? Sí, en la mesura que estiguin preparades. País Basc i Navarra, per la seva singularitat foral i la llarga experiència en la gestió de les seves rendes mínimes, seria lògic que fossin les primeres, tal com es recull en la norma. Tot i així, el Govern contempla la possibilitat de la gestió per a la resta de comunitats, sempre seguint criteris d’eficàcia.

¿I Catalunya? Ha sigut una de les comunitats que ha mostrat més interès. Estem parlant amb els equips tècnics i clarament és candidata a ser la següent. També altres comunitats interessades. Nosaltres no tenim interès a retenir la gestió de l’Ingrés Mínim, sinó que estem disposats a traspassar-la quan les comunitats estiguin preparades, hagin adquirit uns estàndards d’eficàcia i siguin capaces de prestar un bon servei, per exemple, a través de la finestreta única, on es pugui sol·licitar l’Ingrés Mínim i altres ajudes.