Els rostres darrere dels ertos i acomiadaments de la Covid

Leila: «Aquest 2021 em toca tornar a començar»

El mes d’abril la Leila va entrar en erto i no ha tornat a reincorporar-se a la seva empresa. D’un primer erto va saltar a un segon i d’aquí a l’ero, explica aquesta jove de 31 anys. A l’altre costat del telèfon se senten els seus dos fills rondar per casa, aprofitant els últims dies de vacances abans de tornar a l’escola. «Quan comencin les classes em posaré a buscar feina. Aquest 2021 em toca tornar a començar», afirma la Leila.

Aquesta jove treballava fins fa res a Arytza, una multinacional agroalimentària amb activitat als cinc continents i especialitzada en la fabricació de pa i productes similars per a grans cadenes, principalment de supermercats. Un sector que no ha vist disminuir les seves vendes durant aquesta pandèmia. «Abans la cosa ja no anava gaire bé i han aprofitat el virus com a excusa per tancar», diu la Leila. Com aquesta jove oficial de primera, un total de 6.930 treballadors han sigut acomiadats a Catalunya per un ero aquest 2020; la xifra més alta des del 2013. I les perspectives per a aquest 2021, quan per a moltes empreses acollides a un erto finalitza el veto als cessaments, no són millors.

Fa 10 anys va entrar com a temporal en la companyia i després d’anar encadenant contractes i cobrint baixes, fa quatre anys va aconseguir quedar-s’hi com a indefinida. Una tranquil·litat que ha perdut aquest 2020. A casa seva han hagut d’estrènyer la bossa, ja que tant la Leila com el seu marit han passat per un erto i «no és el mateix que el sou», apunta. Tampoc va arribar puntual i van haver de demanar moratòries per pagar la hipoteca del pis i els dos cotxes que fan servir per anar a treballar.

La Leila mira de posar al mal temps, bona cara. «Encara no sé per on miraré, potser li dono un tomb a tot», afirma aquesta oficial de primera. «Intento ser optimista, tot i que la cosa està difícil. El virus ha fet molt mal, però vull pensar que soc jove i per sort tinc atur i puc aguantar un temps mentre vaig buscant», diu.

Carmen: «Mentre estiguem en erto estic tranquil·la, després no sé què passarà»

La Carmen, empleada en una empresa tèxtil de la província de Barcelona des de fa dues dècades, ha entrat fa poc en el seu segon erto durant aquesta pandèmia. Al primer de març, provocat pel confinament més estricte i que es va allargar fins a l’agost, l’ha seguit un altre al novembre per una caiguda de la producció i a temps parcial. La companyia on treballa la Carmen està especialitzada a proveir grans marques i pateix les conseqüències de les restriccions i tancaments intermitents de comerços i grans superfícies dels últims mesos.

La Carmen i la resta de la plantilla van rebre l’anunci d’aquest segon erto amb nerviosisme, tant pel mal símptoma empresarial que implica, com per la perspectiva de quedar-se sense ingressos durant alguns mesos. En aquesta empresa tèxtil van patir el col·lapse del SEPE durant el primer confinament i no van cobrar les seves prestacions fins passats tres mesos. La Carmen va poder recórrer als estalvis que li permet el seu sou de 1.200 euros. «Molts companys ho van passar molt malament, van haver de demanar moratòries de la hipoteca o dels rebuts...», afirma la també presidenta del comitè d’empresa i delegada de l’USOC.

La desescalada d’estiu va ser una mena de miratge, en què va tornar a pujar la feina i la Carmen i els seus companys pensaven que no tornarien parlar de les sigles ‘erto’. Ara hi han tornat, tot i que aquestes quatre lletres són de les poques certeses a què poden agafar-se aquests dies, en què diaris i telenotícies obren amb noves restriccions i una tercera onada de contagis que recorre tot Europa.

Notícies relacionades

Els funcionaris de l’Estat cobraran una paga per retards i la pujada del 0,5% en la nòmina de juliol

Dotze paraules que donen oxigen al banc

Com la Carmen, el 2020 un total de 755.624 treballadors van acabar suspesos, agafats a un expedient que obliga les empreses a no poder acomiadar durant un període de sis mesos si vol poder disposar de les ajudes públiques. Un dic de contenció en què el Govern ha invertit 21.000 milions d’euros, entre prestacions i ajudes a les empreses; una xifra sense precedents.

«Veus com estan les coses i et preguntes si l’empresa podrà aguantar o no, si perdràs la feina...», diu. La Carmen fa la vista enrere i pensa en la crisi financera que va començar el 2008 i com alguns dels seus companys amb més antiguitat van ser acomiadats. «Fins al 30 de juny tenim pactat un erto i estic tranquil·la, després ja no sé que passarà», reflexiona.