El vi català resisteix malgrat el fong míldiu i el tancament de bars i restaurants

El tancament del denominat canal horeca, que representa el 60% del consum del vi a Catalunya, ha sigut una amenaça per a tots els cellers, juntament amb els problemes logístics a conseqüència de les restriccions pandèmiques imposades, que van impedir les exportacions durant setmanes. En el primer semestre, les exportacions es van reduir un 13,55% en valor i un 5,49% en volum, segons dades de Prodeca. El sector del vi i els escumosos representa el 4,07% de les exportacions catalanes.

Segons la Conferència Espanyola de Consells Reguladors Vitivinícoles (Cecrv), «el consumidor ha ajudat a donar un impuls al sector vinícola català, que tanca l’any amb una quota de mercat del 41,3%, cosa que consolida la tendència a l’alça dels últims sis anys i el creixement sostingut tant al canal horeca com al de l’alimentació». Pel que fa al volum de vendes, l’increment ha sigut d’un 6,64% en el conjunt dels dos canals, que ha passat de 22.280 milers de litres als 23.759 d’aquest any, situant així el conjunt de les denominacions d’origen vinícoles catalanes en la primera posició del rànquing espanyol, segons dades de la consultora Nielsen.

El vi –juntament amb el cava– ocupa la cinquena posició en el rànquing d’exportacions catalanes per sectors. Aquest any la política d’aranzels dels EUA també ha suposat una clatellada per al capítol exportador, en general per a totes les produccions agroalimentàries catalanes. Segons càlculs de Cecrv, el vi va ser un dels productes més afectats «amb una afectació global per un valor total d’uns 8,5 milions d’euros [4,5 pels aranzels i 4 per la caiguda en les vendes]».

Però la clatellada de la pandèmia i el confinament va impactar de manera diferent segons cada celler. Per als qui venien bàsicament a hotels i restaurants l’impacte dels tancaments ha sigut determinant. Per a Bolet, que gestiona 70 hectàrees de vinyes i el 100% de les vendes de vi eren per al canal horeca, el 2020 ha sigut un any nefast. A més, en el seu cas la caiguda de la producció ha sigut del 70% per la plaga del fong míldiu (‘Plasmopara viticola’), i les vendes han caigut el 70% també pel tancament de canals de venda, amb prou feines compensat per l’augment a Bolet de la venda ‘online’. Xavier Bolet, propietari de la firma, dubta de les dades globals de vendes que transmet el sector i apunta que la caiguda de la facturació en ampolles pot haver sigut del 50%. La falta de raïm ha causat que no s’ha pogut guardar vi per a criança. També relata que en vista del tancament de bars i restaurants s’ha desencadenat una forta competència entre petits cellers per poder vendre al sector de la distribució. Segons la seva opinió, el 2021 serà un any «molt dur» i fins al juliol no se sabrà si el temps acompanya per afrontar una bona collita.

El fong míldiu ha afectat especialment les explotacions ecològiques, que no poden utilitzar productes químics per lluitar contra la plaga. Un any de fortes pluges i humitat ha propiciat les condicions adequades perquè el fong míldiu afectés no només les fulles sinó també el raïm, retallant dràsticament la producció a aquest percentatge d’entre el 50% i fins i tot del 70%.

«El 2020 ha sigut un any per oblidar, no només per l’impacte de la pandèmia. També pel fong míldiu, que ha destruït la collita dels productors ecològics», explica el copropietari de Cavas Torelló, Toni de la Rosa. La pelussa blanquinosa, que s’apropia de les fulles de la vinya i zones verdes fins a ressecar-les, aquest any ha retallat la seva collita un 60%. Els efectes són més evidents en els camps que no utilitzen fungicides.

L’agricultura ecològica s’enfronta a la plaga en inferioritat de condicions respecte a explotacions que utilitzen productes químics per combatre la malaltia de la vinya. En els camps de la denominació d’origen Rioja l’impacte de míldiu ha sigut menor, per exemple. «És una realitat que el cultiu ecològic és molt més car, però infinitament més respectuós amb el medi ambient que el cultiu tradicional. En cinc o 10 anys qui no practiqui l’agricultura ecològica quedarà assenyalat, almenys al món del vi», opina De la Rosa.

Les cadenes de supermercats en general han potenciat la venda de vins autòctons catalans. És el cas d’Ametller Origen, per exemple, que va decidir posar a la venda vins procedents de cellerers amb poca capacitat de producció, un màxim de 20.000 ampolles. «Amb el tancament de bars i restaurants els cellerers tenien necessitat de canalitzar els seus productes a la distribució i vam escollir un total d’11 cellers per posar en relleu la seva tasca. Ara volem ampliar aquesta estratègia i incloure en aquesta promoció petits cellers de tot Espanya que fan bons productes i que no poden arribar a les cadenes de distribució perquè els falta capacitat de producció», diu Josep Ametller, director general de la cadena.

A Caprabo asseguren que les vendes de vi aquest any han augmentat un 50%. Un increment que s’ha repartit en un 57% de vi negre, el 38% de vi blanc i el 5%, rosat. La venda ‘online’ de vi ha augmentat un 53% en la filial d’Eroski. Caprabo té previst incrementar la venda de vi un 15% aquest Nadal. 

Notícies relacionades

¿Temor de guanyar massa?

Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions

En vista del ruixat de la caiguda d’exportacions i dificultats derivades del confinament, les 11 denominacions d’origen vitivinícoles catalanes van decidir unir esforços per promoure el consum amb una campanya pionera al sector sota el lema ‘Gaudeix del que és bo #ViCatalà’. L’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i Prodeca van participar en la promoció dirigida als consumidors de proximitat. En fonts del sector reconeixen que la campanya va ajudar a minimitzar la crisi amb el consum incrementat de les llars.

Les 11 denominacions d’origen catalanes reuneixen 10.000 viticultors i viticultores al voltant de tot el territori, a més de 853 empreses vinícoles que tenen una facturació anual de 1.600 milions d’euros i que comercialitzen un total de 108.232.994 ampolles per un valor de 332.601.929 euros, segons l’últim informe elaborat per Incavi amb dades del 2018.