El Govern traslladarà els costos de les renovables de la factura de la llum a les energètiques

El Govern traslladarà el cost de les primes a les renovables que paguen els consumidors al rebut de la llum a les empreses que venen electricitat, gas i productes petrolífers, segons l’avantprojecte de Llei acordat aquest dimarts en Consell de Ministres. En concret, es tracta de prop de 7.000 milions d’euros, ara inclosos a la factura elèctrica, destinats a finançar les renovables, que passaran a finançar les empreses en un termini de cinc anys.

Així ho han avançat fonts del Ministeri de Transició Ecològica després que s’arribés a un acord en el Consell de Ministres. No serà un canvi instantani, sinó que l’Executiu inicia ara el tràmit per a la creació del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, un mecanisme que serà finançat amb aportacions obligades de les empreses subministradores d’energia en funció de les seves vendes, així com els consumidors directes d’aquests productes per evitar un ‘efecte pervers’, i el canvi serà gradual en un termini de cinc anys, a raó d’un 20% a l’any.

Segons han precisat les esmentades fonts, les empreses pagaran a trimestre vençut a partir de les vendes efectives del trimestre anterior i els recursos obtinguts es dirigiran a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que serà l’encarregat de traslladar-les a les prop de 60.000 instal·lacions renovables en operació a Espanya. El cost, actualment de 7.000 milions d’euros, serà decreixent a mesura que avanci el temps perquè les instal·lacions renovables sortiran d’aquest règim a mesura que arribin al final de la seva vida útil de 25 anys i el nou mecanisme de subhastes no inclou primes.

Segons l’Executiu, aquesta mesura beneficia les llars amb rendes més baixes perquè depenen més del seu consum elèctric amb un descompte de fins al 13% a la factura, tot i que també reconeix que aquesta partida podria ser traslladada als clients a través d’un augment dels preus en el preu elèctric o als carburants.

No obstant, la mesura inclou exempcions i compensacions en funció dels actors que afecten. Així, en el cas de les exempcions no es tindrà en compte consums que podrien tenir una doble contribució com l’emmagatzemament o els hidrocarburs per a la generació elèctrica (es pagarà quan es produeixi electricitat i no abans), el querosè, el gasoil per al consum agrícola i les barreges de biocombustibles. També hi haurà compensacions ‘expost’ per a certs consumidors finals en determinats casos com els consumidors electrointensius, la indústria consumidora de gas i subjecta a deslocalització per risc de fuga de carboni i consumidors de gasoil i gasolina per a usos professionals.

Sistema de finançament

L’objectiu del Govern és actuar sobre els «senyals de preus i donar certesa al sistema en el seu conjunt». El 2012, per garantir la sostenibilitat i l’equilibri del sistema elèctric, es va crear una palanca fiscal amb quatre impostos –taxa del 7% a la producció d’electricitat, el denominat cèntim verd que suposa un 2% als hidrocarburs, l’impost a les nuclears i el cànon per la utilització d’aigües per a la producció elèctrica– (prop de 3.000 milions d’euros) que ja no funcionen a ple rendiment, ja que es basaven en demanda i preu creixent. Però en l’actualitat, se suposa que l’eficiència energètica farà disminuir la demanda d’electricitat i el preu serà inferior per les renovables.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

«Si a tot això li unim la situació conjuntural derivada de la Covid-19 que ha suposat una reducció d’ingressos del sistema amb una menor demanda d’electricitat de pimes, l’escenari és diferent i obliga a prendre mesures, perquè si no fem res aquesta recaptació suposarà un augment dels costos fixos als consumidors», ha indicat la ministra portaveu, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior a la reunió dels ministres. En concret, els càrrecs podrien elevar-se entre un 10% i un 15% per poder assumir aquesta caiguda de la demanda fruit del coronavirus.

Per això, ha buscat una nova forma de finançament per a uns costos regulats que fan que l’electricitat a Espanya sigui una de les més cares d’Europa. En concret, el 35% del rebut de la llum és el consum, el 25% els impostos anteriorment descrits i el 40% restant costos fixos. En termes absoluts, els costos fixos suposen al voltant de 17.000 milions d’euros, dels quals 7.000 corresponen a les xarxes elèctriques que es financen a través dels peatges que fixa la Comissió Nacional dels mercats i la Competència (CNMC). Dels 10.000 milions d’euros restants, que es financen a través dels càrrecs establerts pel Govern, al voltant de 7.000 milions d’euros són costos associats al règim de retribució de renovables, cogeneració i residus (la partida que es canvia), 3.000 milions corresponen al deute acumulat pel dèficit del sistema i entre 600 i 700 milions d’euros, en funció del preu del petroli, del cost extra peninsular.