‘La calavera de l’apòstol’: Jaume Clotet torna amb la segona entrega de la seva trilogia de conspiracions religioses

Amb un ritme vertiginós i una documentació d’allò més rigorosa, el periodista i historiador català porta a les llibreries una novel·la plena d’elements bíblics, intriga i fantasia. Clotet (Barcelona, 1974) torna amb una segona entrega que, en la seva primera edició, compta amb uns 10.000 exemplars en català i 3.000 en castellà. ‘La calavera de l’apòstol’ forma part de la trilogia que va néixer amb ‘La germandat de l’Àngel Caigut’ –amb la qual l’autor va guanyar el premi Josep Pla 2024– i que es conclourà amb ‘L’espasa del rei’, títol que el mateix Clotet ja ha anunciat que arribarà a les llibreries el març del 2026.

La primera part concloïa amb el germà Bernat Balaguer i la subinspectora Berta Bosch a la Santa Cova, però la seva aventura no havia fet més que començar. Després de l’èxit inaudit que va tenir la primera entrega, que es va convertir en el thriller històric més venut en català, els lectors van quedar amb ganes de més i van exigir continuïtat per a les aventures de Bernat i Berta. «Tenia molt material de caràcter bíblic, religiós i llegendari. A més, els protagonistes tenien una història en què continuar», assenyala l’autor, afegint que amb «material, ganes i, el més important, lectors, vam decidir convertir aquell llibre inicial en una trilogia».

Misteri, història, acció i espiritualitat

El 1730, el duc de Noailles arriba al Palau de Versalles per oferir-li a Lluís XV de França antiguitats i obres d'art procedents de terres saquejades. Entre aquestes, destaca una de les tres antigues bíblies la còpia de les quals havia sigut encarregada al segle XI per l’abat Oliba. En aquell temps, al segle XVIII, la bíblia era custodiada al monestir de Sant Pere de Rodes, ja que es tractava d’una peça extraordinària de la qual es deia que estava escrita en tinta miraculosa barrejada amb sang de Crist.

Tres segles després, el germà Bernat, mestre de la Germandat de l'Àngel Caigut, és el responsable de custodiar la caixa que conté captiu Satanàs mitjançant oracions, aconseguint així mantenir-lo en letargia. Paral·lelament, un misteriós robatori a Sant Pere de Rodes destapa la desaparició d’unes valuoses restes arqueològiques. La subinspectora Berta és l’encarregada del cas i, per això, torna a recórrer a en Bernat a la recerca d’ajuda. Junts se submergiran en una investigació plena d’enigmes, intrigues i impactants revelacions.

I sí, formen part d’una mateixa saga, però cadascuna de les lectures de Clotet es presenten en forma d’històries autoconclusives. Pel que es poden "llegir de forma independent",malgrat compartir un mateix fil conductor, puntualitza el periodista. Així que, en aquesta nova entrega, la trama sobre la custòdia del diable també continua present i, al seu torn, conviu amb la trama principal que representen els furts a Sant Pere de Rodes.

Però el relat va molt més enllà de Sant Pere de Rodes. Amb múltiples escenaris plens d ’història, la trama també passa per Sant Martí del Canigó i el monestir de Montserrat, fins arribar a Jerusalem i el Vaticà.

Ara, també en castellà

Notícies relacionades

Deu pel·lícules per al trampolí de la Mostra

Non Stop Festival, 1996: ¿com he anat a parar aquí?

Tot i que la primera entrega de la trilogia únicament es llancés en català, no va ser cap impediment a l’hora d’aconseguir vendre més de 20.000 exemplars, convertint-se, així, en uns dels cinc llibres més venuts en català el 2024. No obstant, ara Clotet traurà també una edició en castellà. El mateix autor al·lega que hi ha molts lectors a Catalunya que llegeixen en castellà, per la qual cosa li van demanar una versió en aquest idioma. Alhora, afegeix que és una manera d’arribar a més gent al voltant de l’Estat a qui també pot interessar la lectura. I no descarta traduir-lo a més idiomes més endavant amb l’esperança de convertir-lo en un best-seller internacional.

De la impremta al cel·luloide

Ja s’ha vist en altres ocasions: les novel·les de Dan Brown ‘Inferno’, ‘El codi da Vinci’ i ‘Ángeles y Demonios’ van ser traslladades a la gran pantalla, per la qual cosa és inevitable no pensar també en una adaptació cinematogràfica per a la trilogia de Clotet. Ho té tot per a això: un ritme narratiu àgil i un llenguatge poc recarregat i directe que la fa idònia per a aquesta translació. És més, el mateix escriptor confessa que ell seria el primer interessat en una adaptació, alhora que admet que pel que sembla hi ha algun altre productor pendent. No obstant, assenyala que, per ara, no té «cap pressa» i trasllada que prefereix esperar a treure el tercer volum de la saga i comprovar que el seu producte funcioni.