Naviera Armas, propietària de Trasmediterránea, acorda el refinançament del seu deute

Naviera Armas, propietària deTrasmediterránea, ha tancat un acord amb elsinversors que tenen el 72% delsbons emesos per la companyia canària de transport marítim i que sumen un total de 532 milions d’euros, informa ‘La Provincia’,del grup Prensa Ibérica. El pacte, conegut com a ‘standstill’ en l’àmbit de les finances, implica que l’empresa no recorrerà a la presentació d’un concurs de creditors i que els bonistes s’abstindran d’iniciar accions legals pel recent impagament dels cupons (interessos). Armas va qualificar l’acord, del qual va informar els inversors dimarts passat, com«un gran avenç en el procés de refinançament del deute»,si bé fonts financeres van assenyalar que es tracta només del primer assalt per donar per assegurada la seva pervivència.

Les mateixes fonts van explicar que els bonistes tenien molt poc marge de maniobra, ja que si es premia el botó de la judicialització corrien el risc que les posteriors i inevitables quitacions perjudiquessin el benefici que van preveure a l’invertir-hi. Entre els institucionals que van comprar els actius mitjançant els quals Armas va finançar la compra de Trasmediterránea –va pagar 280 milions d’euros a Acciona el 2018– hi ha Black Rock, AXA i Deutsche Bank, entre d’altres.

En el comunicat emès ahir, Armas va apuntar l’objectiu de tancar el refinançament total del deute abans que s’acabi l’any. A part dels bons, deu uns 200 milions d’euros als bancs. Un passiu superior als 700 milions d’euros que llasta l’operativa. 

El 2017, després de quatre anys consecutius amb números vermells, la companyia va obtenir un benefici de poc més de quatre milions d’euros. Llavors va efectuar la compra de Trasmediterránea i van tornar a aparèixer pèrdues, de 5,6 milions d’euros segons els comptes del 2018, últimes anotades en el Registre Mercantil. És lògic si s’observa que el pagament d’interessos del deute acumulat va incrementar en 15,4 milions d’euros en només un any

Sobre la negociació amb els que tenen bons, la naviliera canària va afirmar que estan explorant «conjuntament» la possibilitat que s’impliquin en la pervivència de l’empresa a través d’«un crèdit a curt termini». És a dir, els creditors injectarien més capital amb la finalitat de fer viable el negoci i mantenir l’esperança que la seva inversió generi el retorn promès quan se superi la crisi que ha desencadenat el coronavirus.

Tancar la crisi a Naviera Armas té, no obstant, més fronts on batallar. Fa uns mesos va decidir contractarHoulihan Lokey, un banc d’inversió que, segons qui en parli, és el que va reestructurar, per exemple, la cadena d’alimentació Dia o el que està en totes les fallides. 

El primer èxit que es va anotar va ser el de convèncer dos gegants del capital risc, Apollo i HPS, d’entrar amb 75 milions d’euros en la companyia de transport marítim. Una injecció de capital que va alleujar els pagaments de curtíssim termini, però que no va arribar per abonar al novembre el cupó als bonistes. 

A més, Armas haurà de pagar per aquest préstec un interès molt més gran –entorn del 5%– del que ofereixen les entitats bancàries. Els bancs també s’han escurat la butxaca des del decret d’estat d’alarma per col·laborar en la reflotació de la naviliera, això sí, sempre amb l’aval de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). El caràcter estratègic del servei que presta juga a favor de la companyia. Opera entre illes tant a les Canàries com a les Balears, uneix els dos arxipèlags amb la Península i Ceuta i Melilla. És impensable un ‘default’ que la tregui del mercat de la nit al dia, situació que generaria greus problemes a milions de ciutadans.

En el primer semestre, els problemes per falta de mobilitat van anul·lar el 30% dels ingressos previstos. La inexistència de la tradicional operació estival de l’Estret en va ser un clar exemple. Naviera Armas és més que candidata al rescat del Fons de recolzament a la solvència d’empreses estratègiques, la borsa creada pel Govern central a la qual han hagut de recórrer aerolínies com Air Europa. La incògnita és saber quina quantitat sol·licitarà, però s’estima que no baixarà dels cent milions d’euros. Això generarà un canvi en el capital social amb molta presència estatal a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials. 

Notícies relacionades

Per la porta o per la finestra

El sector turístic i el farmacèutic seran els que creixeran més aquest any

Un altre flanc és el de les relacions laborals. El secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO-Canàries, Pedro Costeras, va revelar ahir retards en el pagament de les nòmines el mes passat. El període de cobrament està fixat entre els dies 1 i 3 de cada mes, però aquest desembre els diners no arribaran als treballadors abans de dilluns.

 Costeras es va mostrar a favor de l’entrada de capital públic sempre que s’extremi la vigilància i es garanteixi «l’occidentalització» en el tracte de l’empresa amb els treballadors. Dimecres, els representants de la plantilla estan convocats a una reunió per informar-los de la situació. La reclamaven des de feia mesos.