noves relacions laborals

Treball limita l'abast de la nova 'Llei Rider' per atraure la patronal

La divisió dins la CEOE complica les negociacions i els de Garamendi encara no han presentat una proposta pròpia

Díaz suprimeix del seu últim esborrany la creació d'un registre de plataformes i algoritmes, en contra de la pretensió dels sindicats

(I-D) El presidente de CEOE, Antonio Garamendi; el líder de UGT, Pepe Álvarez; la ministra de Trabajo, Yolanda Díaz; el presidente de Cepyme, Gerardo Cuevas; y el líder de CCOO, Unai Sordo, conversan durante el acto de firma del VI Acuerdo de Solución Autónoma de Conflictos Laborales (ASAC) entre CEOE y Cepyme, y CCOO y UGT, en la Fundación SIMA, en Madrid (España), a 26 de noviembre de 2020.

(I-D) El presidente de CEOE, Antonio Garamendi; el líder de UGT, Pepe Álvarez; la ministra de Trabajo, Yolanda Díaz; el presidente de Cepyme, Gerardo Cuevas; y el líder de CCOO, Unai Sordo, conversan durante el acto de firma del VI Acuerdo de Solución Autónoma de Conflictos Laborales (ASAC) entre CEOE y Cepyme, y CCOO y UGT, en la Fundación SIMA, en Madrid (España), a 26 de noviembre de 2020. / Marta Fernández Jara (Europa Press)

Es llegeix en minuts

Les negociacions del Govern amb els agents socials per a una nova llei del treball en plataformes digitals comencen a arribar a la fase final i el Ministeri de Treball ha mogut fitxa per mirar d’atraure la patronal a l’acord. El departament liderat per Yolanda Díaz ha limitat l’abast de la seva primera proposta i ha focalitzat el text de la nova norma en els repartidors de les plataformes digitals, a més de suprimir les pretensions sindicals de crear un registre obligatori de les plataformes que operessin a Espanya i els seus algoritmes.

Les negociacions són vives i dijous que ve hi ha una altra reunió que pot ser la definitiva, segons apunten fonts coneixedores del cas. El contingut de la norma pot acabar sent diferent del de l’últim esborrany, però en els termes actuals és més una ‘llei rider’ que no una norma per a tot el sector de les plataformes.

Malgrat que en el seu primer plantejament Treball va recollir explícitament la pretensió de regular tota l’ocupació a les plataformes digitals, el focus de l’últim document acota els marges a la «laboralitat» dels treballadors dedicats al repartiment en el marc d’aquestes plataformes. En les aplicacions de repartiment treballen un total de 15.300 persones a Espanya, segons l’últim informe de la patronal Adigital.

Els sindicats aspiren a obligar les empreses a registrar el seu algoritme, cosa que la patronal rebutja

Treball busca teixir «equilibris» entre les parts, segons reconeixen fonts del Ministeri, per tirar endavant un compromís que Yolanda Díaz té a l’agenda des d’abans de la pandèmia. Davant una patronal ja reticent de sortida i que no mostra les seves cartes en les negociacions. Perquè així com CCOO i la UGTtenen clara la seva postura, les divisions internes al si de la CEOE dificulten els equilibris interns de l’equip d’Antonio Garamendi. «El tema és complex», reconeixen des de la CEOE, molt discrets en les últimes setmanes amb les seves valoracions sobre això.

Díaz ha eliminat de la seva última proposta, segons reconeixen diverses fonts coneixedores d’aquesta, la creació d’un registre de plataformes i un altre d’algoritmes. Dos elements que provocaven el rotund rebuig dels empresaris. «¿Com volen que els ensenyem la nostra principal eina de treball? És un suïcidi davant la competència», comenta un directiu d’una de les principals ‘apps’ de repartiment. Els sindicats consideren imprescindible conèixer almenys la part de l’algoritme que intervé en l’organització del treball, per poder fiscalitzar si aquesta incorre en algun tipus de discriminació cap als treballadors. Sí que conserva l’últim esborrany sobre la creació d’un observatori tripartit de l’ocupació en les plataformes.

CCOO i la UGT es recolzen en el reglament europeu de protecció de dades. Aquest, en l’article 71, estableix que un treballador no es pot veure afectat per decisions «que es basin únicament en el tractament automatitzat» de les dades. I en el cas de veure’s afectat, el treballador té dret a «rebre una explicació de la decisió presa després de l’avaluació i a impugnar la decisió»; segons recull el text de la UE i que regeix per a tots els seus estats membres.

Models antagònics dins la patronal

La CEOE es troba en ple debat intern, amb models antagònics dins el mercat de les aplicacions de menjar i amb el temor d’obrir un debat que pugui afectar models laborals vigents en altres sectors. Les dues principals empreses del sector del ‘delivery’, Just Eat i Glovo, han començat a fer pressió des dels seus respectius altaveus. I territorialment, hi ha patronals amb pes dins la CEOE en contra d’entrar en aquestes negociacions.

Just Eat, que controla el 40% de les comandes de menjar fetes a través d’una ‘app’ (segons dades del 2018 de la CNMC), va enviar recentment als seus consumidors un correu en què els comunicava que començaria a contractar directament els seus repartidors (que fins ara operaven a través de subcontractes). A preguntes d’EL PERIÓDICO, la companyia no va especificar quants repartidors contractarà per a la seva plantilla ni de si aquest canvi li suposarà un augment dels costos laborals.

Just Eat i Glovo, les principals empreses de repartiment de menjar, defensen models laborals antagònics

A l’altra banda hi ha Glovo, que controla un altre 40% del ‘delivery’ espanyol, que es reafirma a ocupar treballadors autònoms per repartir. Malgrat la sentència contrària del Tribunal Suprem i les actes contràries d’Inspecció de Treball a les grans ciutats espanyoles. No només Glovo fa servir autònoms i no només a Glovo li han censurat aquesta pràctica des d’Inspecció, també Deliveroo i UberEats acumulen multes i entre les tres tenen diversos requeriments milionaris.

En paral·lel a les declaracions en públic de Glovo reafirmant-se en el seu model, aquesta companyia està provant programes pilot amb repartidors assalariats a través de subcontractes. Així ho reconeix la firma: «Ens permet entendre millor els serveis que tenen una logística molt diferent de la del ‘food delivery’», declaren fonts de la companyia.  

Més enllà dels ‘riders’

La presència de treballadors que oficialment operen com a autònoms però que reuneixen diverses característiques més pròpies d’una assalariat no és nova. El 2015 milers d’instal·ladors de Telefónica que operaven per compte propi ja van organitzar diverses jornades de vaga en una acció que es va batejar com ‘La revolta de les escales’. Ni és escassa, ja que segons dades de l’INE uns 297.000 autònoms a Espanya depenen d’un únic pagador en més del 75% dels seus ingressos. Ni se circumscriu només al sector del menjar a domicili, ja que aplicacions com Clintu, Flycleaners o Wayook ofereixen els serveis de treballadores de la llar autònomes. Ni viuen només a les plataformes digitals, ja que als cercadors d’ocupació no és complicat trobar ofertes per treballar com a advocat, psicòleg o dentista que ofereixen un sou fix però exigeixen estar donat d’alta com a autònom.

«Tota norma que tingui vocació de permanència ha de ser àmplia i no quedar-se només en les plataformes digitals», alerta Ginès

Et pot interesar

«Per mi un registre no soluciona el problema. Avui ens pot servir, però demà el problema no seran les plataformes. Serà una altra història que no sabrem de què va. Una nova norma pot ser una bona notícia, però necessitem que vagi més enllà. Tota norma que sigui àmplia tindrà vocació de permanència», apunta la professora de dret laboral d’ESADE, Anna Ginès

Aquesta jurista especialitzada des de fa anys en la feina en plataformes considera que l’èxit de la nova normativa depèn que no se circumscrigui a un sector o modalitat de treball concreta, sinó que se centri a reforçar la definició de «laboralitat». És a dir, tots aquells trets identificatius que permeten encaixar un treballador com a assalariat. Ginès és partidària del model californià, recentment anul·lat, que per apuntalar l’esmentada laboralitat se centra a definir precisament el contrari: l’autonomia. I si sorgeix una nova relació laboral que no encaixa en aquests supòsits, és responsabilitat del seu promotor (ja sigui l’empresa o el treballador) argumentar-ho i demostrar-ho.

Temes:

Ocupació CEOE