Europa, dividida davant la regulació del treball en plataformes

França fixa garanties per a l’autonomia

«Flexibilitat i independència és el que volen els ‘riders’». Aquesta frase del portaveu de Deliveroo a França resumeix la realitat dels ‘riders’ al país gal: un horari absolutament flexible a canvi d’exercir com a autònom. La Llei d’Orientació per a la Mobilitat (LOM) regula la relació entre les plataformes de menjar a domicili i els seus repartidors.

«Les companyies [...] comuniquen als treballadors, abans de cada servei, la distància necessària per a la prestació i el preu mínim garantit que rebran, una vegada deduïdes les despeses de comissió», dicta la normativa. En funció d’aquesta informació, els ‘riders’ poden elegir entre l’oferta d’entregues i escollir les seves franges horàries de feina. En cap cas les plataformes poden rescindir el contracte d’un repartidor basant-se en les seves hores d’inactivitat.

La llei també ofereix a les empreses la possibilitat de crear una «carta social» específica «determinant [...] els seus drets i obligacions, així com aquells dels treballadors amb qui es relaciona». Les condicions específiques de l’exercici de l’activitat, el preu de les prestacions, la millora de les condicions de treball o la prevenció de riscos, són alguns dels elements essencials dels esmentats estatuts.

Malgrat el caràcter opcional d’aquest tipus de regulació interna, una esmena de l’Assemblea Nacional, «recomana a les plataformes que ho desitgin que es comprometin a millorar les condicions de treball [...] dels ‘riders’, sense que aquests compromisos representin un perill per a les plataformes [...] ni puguin ser considerats com a indicis amb mira a la requalificació de la relació contractual amb els assalariats». És a dir, a través d’aquest tipus d’estatuts interns, les plataformes poden protegir-se de futures crítiques i atacs judicials per part dels seus repartidors a França.

El Regne Unit avala el model d’autònoms

Al Regne Unit els repartidors de Deliveroo estan considerats treballadors autònoms, que fan servir la plataforma digital per prestar els seus serveis. Així ho va dictaminar el desembre del 2018 el Tribunal Superior de Londres, en resposta a un recurs presentat pel Sindicat de Treballadors Independents, que demanava el reconeixement d’una relació laboral i la qualificació jurídica de treballador per als repartidors.

Arribar a un conveni col·lectiu els hauria permès negociar les condicions laborals. El sindicat va argumentar que negar aquesta relació atemptava contra la Convenció Europea de Drets Humans. El Tribunal no ho va considerar així i va confirmar la sentència prèvia del Comitè Central d’Arbitratge, establint que els ‘riders’ no eren treballadors de Deliveroo. Aquests no tenen garantit, per tant, el salari mínim, ingressos durant baixa per malaltia, vacances pagades o contribució al fons de pensions.

Deliveroo va ser fundada el 2013 a Londres. El mes d’agost passat Amazon va rebre l’autorització per adquirir el 16% de la companyia, que en aquest període negre ha sigut una de les beneficiades amb la pandèmia. A principis d’aquest any comptava amb 25.000 ‘riders’ al Regne Unit. Actualment n’està contractant 15.000 més. Des del confinament el mes de març, 11.500 nous restaurants, amb menjar per portar a casa han sol·licitat els seus serveis. També han firmat contractes amb algunes de les més importants cadenes de supermercats per repartir els seus productes a domicili. 

Itàlia té pendent començar a negociar una nova llei

La feina dels gairebé 30.000 ‘riders’ d’Itàlia no està encara regulada en àmbit nacional, malgrat les nombroses vagues i d’altres formes de protesta que han realitzat. Aquest novembre, termini últim indicat pel Parlament, s’obre una taula en el Ministeri de Treball amb les principals plataformes i els tres primers sindicats del país per negociar un conveni nacional com a treballadors subordinats.

No obstant, el setembre passat Assodelivery, que reuneix les plataformes més conegudes per a l’entrega d’aliments a domicili, es va avançar, firmant un acord amb UGL, quart sindicat del país, vinculat a la dreta. En aquest, els ‘riders’ són considerats autònoms. Era el primer del sector a Europa, però Treball ho ha considerat com a paper mullat, «perquè és contrari a la llei». El ram de logística de CGIL, primer sindicat, anàleg a CCOO, ha inserit els ‘riders’ al conveni nacional com a treballadors subordinats.

Notícies relacionades

El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La Generalitat donarà fins a 80.000 euros a les empreses catalanes que obrin una filial a l’estranger

L’Ajuntament de Bolonya ha posat a la firma a la Carta de Bolonya, primer acord metropolità europeu, negociada amb la patronal local i els sindicats, que garanteix uns estàndards mínims copiats dels convenis col·lectius.

Paral·lelament, dues comissions parlamentàries han reconegut als ‘riders’ drets a sanitat, pensió, assegurances, baixes per malaltia i paternitat, i l’obligació d’un contracte escrit, circumstàncies ja incloses successivament pel Govern en un dels decrets sobre la pandèmia actual. Anteriorment, el Tribunal Suprem ja havia reconegut el caràcter subordinat dels repartidors.