propostes

El Cercle proposa elevar a 12.000 milions la despesa sanitària, l'1% del PIB

Experts convocats per l'entitat elaboren un document que proposa apostar pel model de lideratge públic amb recolzament privat

El text propugna cuidar el talent i la retribució dels professionals del sector i seguir amb la gestió «federalitzada» del sistema de salut

zentauroepp55932795 economia  salvador illa cercle201120204339

zentauroepp55932795 economia salvador illa cercle201120204339 / Alejandro Garcia

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Cercle d’Economia defensa elevar a 12.240 milions, l’1% del producte interior brut (PIB), la despesa sanitària per situar-lo en la mitjana de la Unió Europea (9,9%). Per fer-ho, i amb l’objectiu de potenciar-lo com a branca estratègica per remuntar la crisi actual, es requereix endinsar-se en la col·laboració públic-privada, «amb el lideratge de l’Administració pública però també amb confiança en la iniciativa privada» i també apostar per una política de recursos humans que cuidi el talent i la retribució dels professionals sanitaris.

Tot això s’inclou en el document ’La recuperació post-Covid-19’, elaborat per un grup de treball de la comissió ‘Life Sciences’ del Cercle d’Economia format per Ignasi Biosca, conseller delegat de Reig Jofre; Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona; Jordi Faus, advocat especialitzat en dret farmacèutic, soci de Faus & Moliner; Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals; Cristina Garmendia, presidenta de la Fundació COTEC; Núria Mas, professora d’Economia a l’IESE i consellera del Banc d’Espanya; Ana Polanco, presidenta de l’Associació Espanyola de Bioempreses (AseBio); Alfonso Valencia, ICREA/BSC i director de l’Institut Nacional de Bioinformàtica d’Espanya i Jaime Vives, conseller delegat de Roche Diagnostics.

El text afirma que el virus suposa «un test de país» que ens fa sortir «d’un escenari que evidenciava dèficits sistèmics que es dissimulaven dins d’un context de relativa normalitat» per entrar en un altre «arrossegant errors estructurals que ha tret a la llum la pandèmia d’una manera abrupta». I això s’ha reflectit especialment en el sistema sanitari, que més ha hagut d’afrontar el repte de la Covid-19.

Fons europeus  

Segons el president del Cercle, Javier Faus, «Espanya ha d’apostar per la indústria de les ciències de la vida», que serà «el tractor de l’economia en la pròxima dècada». Per això cal aprofitar una bona part dels 140.000 milions d’euros de fons europeus que correspondran al país per potenciar aquestes activitats. És per això que aquesta branca de l’economia compta amb una comissió específica de les que es van crear en el Cercle formades per personalitats rellevants, que no són a la junta directiva però que són socis de l’entitat. 

Segons el parer dels experts, el sector de la salut «tindrà un paper fonamental en la recuperació post-Covid-19». I per reforçar-lo cal «implementar una reforma política de recursos humans centrada a cuidar el talent i la retribució dels nostres professionals». Alhora que s’enalteix el paper que han jugat els professionals del sector durant la pandèmia, «demostrat amb escreix amb el valor de la seva feina», es recorda que la seva productivitat «dependrà, en gran mesura, dels equips i de la tecnologia que tinguin al seu abast».

El document del Cercle aposta per abordar «projectes ambiciosos de digitalització i avenços en equips i tecnologia per poder ampliar les capacitats del sistema». L’enorme esforç que es requereix per potenciar el sector ha de comptar amb el suport del sector privat, segons els experts. I «no només amb concerts assistencials sinó amb promoció de la investigació i el desenvolupament (R+D), la participació en fons de capital risc biomèdic o el finançament de projectes d’inversió a més llarg termini».

Ampliació de l’Hospital Clínic

L’anàlisi del grup d’especialistes insisteix en la necessitat de «generar els consensos polítics necessaris per desembussar infraestructures hospitalàries pendents, com l’ampliació de l’Hospital Clínic de Barcelona, «tot un referent en epidemiologia» . I apunta com a apostes la genòmica, la medicina personalitzada i la digitalització, amb l’ajuda dels fons europeus i la potenciació del Barcelona Supercomputing Center, «que al gener serà el segon més gran d’Europa i el més ben posicionat per continuar configurant un ecosistema de referència internacional».

Gestió «federalitzada»

Notícies relacionades

En l’àmbit polític, el document convida a continuar aprofundint en «una gestió federalitzada de la sanitat» i, per tant, «anar explorant solucions que permetin superar els obstacles de la crispació i la tensió política actuals». És precís, afirmen, fomentar «vincles cooperatius i col·laboratius que permetin treure els millors rèdits a una espècie d’hibridació entre federalització i descentralització del sistema per anar atenent les demandes sanitàries de la població.  Els sistema, segons l’opinió dels experts, «haurà de desplaçar al centre l’atenció primària i comunitària i haurà d’impregnar, transversalment, totes les polítiques públiques que incideixen sobre la salut». 

Al seu torn, aposten per què la Unió Europea faci «els primers passos cap a una política de salut comuna», així com reforçar els mecanismes d’alerta precoç europea i de coordinació intracomunitària de resposta». 

Una activitat estratègica en l’economia 

El grup de treball del Cercle d’Economia destaca com a estratègic el sector de la salut per una sèrie de característiques. Les principals són que és una activitat «innovadora per definició, generadora de llocs de treball directes i indirectes d’alta qualificació amb una base industrial molt sòlida i un fort pes en el PIB, amb nivells de productivitat molt alts i amb una clara vocació internacional i exportadora. És un element fonamental per a la recuperació de la crisi «perquè és una peça indispensable per arribar a l’objectiu de protecció de la salut, per la seva capacitat d’integració en una societat que la pandèmia ha fet encara més desigual i, alhora, per la seva capacitat tractora de l’economia».