El Santander planteja retallar 4.000 llocs de treball i ressituar 1.090 treballadors

El Santander pretén retallar la seva plantilla a Espanya en 4.000 empleats, entorn del 13,8% del total (27.053 en la filial del país i 1.744 en els serveis centrals al tancament de setembre). Així mateix, vol ressituar 1.090 treballadors més en altres societats del grup i tancar entre 900 i 1.000 sucursals (fins a un 32% de les 3.110 amb les quals compta després de clausurar-ne 742 en els últims dotze mesos). Així ho ha traslladat aquest divendres als sindicats, si bé es tracta de les primeres xifres de retallades que els dona el banc després de quatre reunions i el previsible és que les vagi reduint com sol succeir en aquests processos de negociació.

La taula de negociació es constituirà oficialment dimarts, cosa que obrirà el període legal de 30 dies per mirar d’arribar a un acord. El que sembla clar és que l’entitat presidida per Ana Botín està disposada a realitzar l’ajust de plantilla més gran de la seva història, cosa que ha superat les expectatives dels sindicats. La retallada plantejada supera de molt les realitzades en els últims anys en els serveis centrals i al centre corporatiu (1.380 treballadors el 2016 i 1.100 el 2018) i a la xarxa d’oficines (3.223 empleats el 2019). Llavors la raó principal esgrimida era rendibilitzar via estalvis de costos la compra del Popular, que va portar el Santander a comptar amb 36.349 empleats i 4.987 oficines a Espanya.

L’argument ara és que la pandèmia ha accelerat l’ús dels canals digitals del banc per part dels clients, amb la qual cosa les sucursals ja no són tan necessàries. El grup té previst realitzar retallades similars al Regne Unit, Portugal i Polònia amb l’objectiu d’estalviar 1.000 milions d’euros en dos anys en les seves quatre filials europees. El cert és que el Santander, com la resta del sector, afronta un futur complex. Els ingressos fa anys que estan penalitzats pels tipus baixos del Banc Central Europeu (BCE) i s’hi ha sumat el previsible increment de la morositat i les provisions per a pèrdues a causa del coronavirus, amb la qual cosa les entitats estudien o preparen retallades de despeses per millorar la seva rendibilitat.

Prejubilacions i incentius

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El banc preveu que la majoria de les sortides es produeixin mitjançant prejubilacions (compta amb uns 4.000 treballadors de més de 55 anys) i baixes incentivades. Perquè no es converteixin en acomiadaments, les recol·locacions estan condicionades a ser obligatòries per al treballador (es mantindrà el sou i l’antiguitat, però s’aplicarà el conveni col·lectiu de la filial de destinació). L’empleat podrà ser destinat a un lloc a fins a 400 quilòmetres de l’actual (amb una compensació en la nòmina d’entre el 10% i el 15%). Bona part d’aquestes reubicacions tindran com a destinació Santander Personal, la unitat que atén els clients a distància a través del telèfon, el correu electrònic i altres canals remots.

En reunions anteriors, el banc ja havia ofert als representants dels treballadors un pla de recol·locació externa encarregat a la consultora Lee Hecht Harrison, del grup Adecco, per ajudar a trobar una nova feina les persones que surtin i vulguin continuar treballant. En l’expedient de regulació d’ocupació (ero) del 2016, es va trobar una sortida per al 100% dels treballadors, i en la retallada d’ocupació del 2018, per al 98%. El procés després de l’ajust del 2019 encara continua en marxa i el percentatge ascendeix de moment al 73%.