El consum caurà el 14% el 2020

Les restriccions adoptades per fer front a la crisi sanitària i l’increment de la incertesa estan impulsant l’estalvi en detriment del consum, que caurà un 14% el 2020, segons l’informe  ‘Situació Consum de BBVA Research’ corresponent al segon semestre de l’any. La despesa augmentarà un 7% en el 2021, afavorida per la recuperació prevista de la capacitat de compra de les llars i l’absorció d’una part de la demanda embassada el 2020. La crisi ha impactat especialment en el sector de l’automòbil. Si no hagués aparegut la pandèmia, s’haurien matriculat uns 650.000 turismes entre gener i juny, 315.000 més dels registrats.

Hi ha dues raons principals que expliquen l’abrupta caiguda del consum. La primera és el deteriorament de la renda i la riquesa de les famílies malgrat la posada en marxa de les polítiques de suport d’ingressos, com els ertos o la prestació per cessament d’activitat dels treballadors autònoms.

La segona de les causes de la reducció de la despesa de les llars és el repunt de l’estalvi. Les restriccions adoptades per fer front a la crisi sanitària i l’increment de la incertesa, que es manifesten en un empitjorament de les expectatives de les llars sobre la situació econòmica, impulsen l’estalvi i menyscaben el consum. La proporció de la renda que les llars estalvien va superar el 22% en el segon trimestre, una xifra sense precedents. En la mitjana de l’any, la taxa d’estalvi assolirà el 15%, més del doble que la del 2019.

En aquest context, el consum descendirà un 14% aquest any, però recuperarà part d’aquesta caiguda el 2021, amb un creixement del 7%. «La recuperació, per tant, serà incompleta», segons recull l’informe, que preveu que a finals del 2021’ la despesa de les famílies encara se situï entorn d’un 5% per sota del qual hi havia a finals del 2019.

Serveis i béns duradors 

Una peculiaritat de la crisi actual que la diferència de la precedent, destaca l’informe, és que la reducció de la despesa en serveis va acompanyar i la de béns duradors, el que va agreujar l’ajust del consum. Així, les compres de duradors van disminuir en dos trimestres pràcticament el mateix que en tota la crisi precedent (2008-2012). Les de la resta de productes –tant béns de primera necessitat com, sobretot, serveis– van caure en tot just quatre mesos tres vegades més que en la Gran Recessió.

En el segon semestre del 2020, les compres de béns repuntaran i també ho farà una part de les de serveis, excepte les associades a les activitats de consum social, com l’hostaleria, l’oci i els viatges. Amb les cauteles que imposa la situació sanitària, BBVA Research preveu que la recuperació continuï l’any vinent, sobretot en la segona meitat.

Menys automòbils

Si no hagués aparegut la pandèmia, s’haurien matriculat entorn de 650.000 turismes entre gener i juny, segons les estimacions de BBVA Research, 315.000 més dels registrats. Malgrat la recuperació de les vendes en el segon semestre, el mercat retrocedirà un 33% aquest any fins a les 840.000 unitats.

Després de paralitzar-se el març i l’abril, les vendes d’automòbils van començar a recuperar-se tímidament el maig amb l’inici de la desescalada i van continuar fent-ho durant els mesos següents, sobretot després de l’entrada en vigor del Pla Renove 2020 a mitjans de juliol. Segons l’evolució fins al setembre, l’informe preveu que les matriculacions de turismes se situïn per sobre de les 500.000 unitats en la segona meitat de l’any, al voltant de 160.000 més que en la primera.

Notícies relacionades

Jaume Roures torna al negoci audiovisual

Predictheon tanca una ronda de finançament d’1,8 milions

Per al 2021, el creixement esperat de la renda per càpita i l’absorció d’una part de la demanda de turismes embassada durant aquest any impulsaran les vendes, fonamentalment en el segon semestre, fins a superar 1.110.000 matriculacions. Si el Pla Renove 2020 es prorrogués durant el 2021, les vendes podrien incrementar-se entre 40.000 i 80.000 unitats addicionals, apunta.

Les matriculacions de turismes retrocedeixen en totes les regions, però a ritmes diferents. Les comunitats autònomes de Cantàbria, Aragó i País Basc experimenten descensos inferiors al 30% interanual el 2020. Alguns d’aquests territoris, a més de tenir una economia menys suportada pel turisme, han engegat programes d’incentius regionals que han impulsat la demanda.