El Corte Inglés aplicarà un altre erto per l'estat d'alarma

El pla ha sigut presentat al comitè sindical que integren CCOO, UGT, Fasga i Cetico. Els sindicats han intentat, sense èxit, que la companyia complementés el salari dels treballadors afectats per l’erto. Finalment, la direcció no ha acceptat la proposta, malgrat que sí que es va fer en el primer erto (30% de complement salarial). Ha al·ludit que no era possible «davant la complicada situació generada amb el tancament comercial i la caiguda acumulada d’ingressos durant aquest any». Els sindicats han rebutjat la mesura «sobretot considerant l’exemple de feina, esforç i sacrifici que s’ha demostrat per part de la plantilla».

Es mantindran oberts al públic els departaments considerats de primera necessitat, bàsicament supermercat i electrònica i informàtica, tal com estableix l’estat d’alarma. En el cas de Catalunya, el decret ha establert que els centres comercials o establiments de més de 800 metres quadrats d’activitats no essencials tanquin o restringeixin l’espai de venda a aquesta mida. En fonts de les grans superfícies es considera aquesta limitació de superfície de venda una variable discriminatòria respecte al petit comerç. 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El sector comercial confia que l’estat d’alarma pugui cancel·lar-se abans del Black Friday i la campanya nadalenca, claus en el compte de resultats del sector comercial. 

Decisió discriminatòria del Govern

En l’entorn de les grans superfícies catalanes s’ha generat un elevat malestar pel decret del Govern, al considerar que la variable establerta de 800 metres quadrats com a mida màxima dels comerços és discriminatòria i mancada de sentit en termes sanitaris. De fet, aquesta setmana en un establiment de Decathlon del centre de Barcelona es respectava la restricció d’espai a 800 metres quadrats i l’aforament d’un 30%, però els compradors s’amuntegaven a la cua sense respectar l’aconsellable distància social. Al contrari, en els supermercats la normativa catalana no estableix limitacions d’aforament i les aglomeracions de compradors poden donar-se sense que s’exigeixin límits concrets. En el sector comercial es considera que el marc legal català sembla més aviat una picada d’ullet al petit comerç, l’activitat del qual pot mantenir-se en aquestes complicades circumstàncies mentre les grans cadenes es veuen obligades a tancar. Com a conseqüència de l’estat d’alarma, el centre de ciutats com Barcelona pateix una clatellada econòmica sense precedents.