aposta del Govern en 'NewSpace'

Les empreses de la 'NASA Catalana'

La indústria aeroespacial basada en nanosatèl·lits té grans expectatives de creixement i aplicacions encara per descobrir

Sateliot i Open Cosmos són dos exemples de firmes que veuen en l'Agència Catalana de l'Espai una via de creixement prometedora

simulacin-nanosatlites

simulacin-nanosatlites

4
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

L’anunci de la posada en marxa de l’Agència Catalana de l’Espai, la ‘NASA catalana’ ha omplert d’esperances un incipient sector econòmic vinculat a l’espai, el NewSpace, i que fins ara estava més pendent de clients a l’estranger que a casa. Tot i que el llançament de nanosatèl·lits és habitual en l’entorn universitari des de fa anys, també a Espanya, és ara quan es percep que de l’experiment pot passar-se al negoci. El setembre passat, per exemple, van ser llançats a l’espai dos nanosatèl·lits de la UPC. El seu objectiu és estudiar les regions polars, la humitat solar  i proporcionar imatges de la Terra utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial.   

La diferència de l’anunci del Govern d’avui és la seva intenció de crear un univers de nanosatèl·lits per disposar d’eines en telecomunicacions controlades directament per la Generalitat. Una infraestructura nova, lluny de la jurisdicció d’Espanya, que arriba només a 50 quilòmetres d’altitud.

Exemples

Sateliot, operador satel·litari especialitzat en nanosatèl·lits, i Open Cosmos, firma especialitzada en la coordinació de llançaments, són dos exemples d’aquestes empreses per a les quals s’amplien horitzons a escala espacial i múltiples sentits. 

Aquestes companyies, fundades pel català Jaume Sanpera i el mallorquí Rafael Jordá, formen part de la iniciativa ‘New Space’ del Govern, que promet ser un dels grans motors de l’economia. Segons els seus protagonistes, la revolució empresarial de l’espai «és comparable a la que ja va experimentar el negoci dels ‘smartphones’ fa dues dècades o, uns anys abans, la dels ordinadors personals». Fins i tot la Cambra de Comerç de Barcelona vol dedicar esforços per promocionar aquesta via d’expansió per a l’economia catalana, no en va la seva actual vicepresidenta, Mònica Roca, prové d’un camp d’activitat pròxim al ‘NewSpace’.

Avenços i costos

Dos elements tecnològics han suposat en els últims anys el catalitzador per a aquest desenvolupament de la tecnologia aeroespacial. El primer és que els avenços tecnològics han permès reduir la mida dels satèl·lits i la rebaixa dels temps de desenvolupament i, especialment, el seu cost. Amb un preu d’entre 500.000 euros i dos milions d’euros (els del Govern, tot i que alguns arriben a cinc milions), el ritme de renovació d’aquest tipus d’aparells o vida útil és d’uns quatre anys, equivalent a un període electoral.

El terme ‘democratització de l’espai’ va ser un dels al·ludits pel conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, per dibuixar les línies del futur, símil del camí polític ideal de la Catalunya del Govern més tecnològic, modern i sobretot independent. 

Futures deixalles espacials 

Sateliot i Open Cosmos són ‘start-ups’ amb possibilitats, exemple d’aquesta nova estirp de satèl·lits especialitzats, la majoria quadrats de forma i molt oberts en funcionalitats, i que comencen a poblar l’espai a ritme vertiginós. Es calcula que sobre els nostres caps hi haurà uns 4.000 d’aquests enginys en cinc anys, futures deixalles espacials autoreciclables ja que després de quatre anys de fer voltes es volatilitzen a l’entrar en l’atmosfera. 

Miniaturització

D’acord amb la visió de Sateliot i Open Cosmos, «la mentalitat tradicional d’aquesta indústria ha canviat». L’era del desenvolupament ràpid impera i els cicles d’innovació s’adapten al naixement de nous serveis potencials. Si abans el sector girava al voltant d’aparells geoestacionaris de la mida d’un autobús, desenvolupats durant dècades i amb preus compresos entre els 100 i 500 milions, ara aquesta indústria treballa amb satèl·lits de la mida d’un microones, desenvolupats en qüestió de mesos i amb preus entre 1 i 5 milions, que ja inclouen tota la missió completa.

Els nous nanosatèl·lits serveixen per a l’observació terrestre i especialment per potenciar les comunicacions directes entre dispositius (internet de les coses), amb aplicació en l’entorn marítim, infraestructures, medi ambient, agricultura...

Efecte multiplicador

Jaume Sanpera, fundador i CEO de Sateliot, el més destacable del sector és que «desenvolupa un nou mercat amb un efecte tractor i aglutinador d’altres tecnologies». S’espera que una mica dels fons de recuperació de la Unió Europea es destini a potenciar aquest sector. El Govern assegura que per cada euro públic invertit se n’invertiran 15 més des del sector privat.

Sateliot gestiona nanosatèl·lits ubicats a baixa altitud que actuen com a torres mòbils de telecomunicacions. Asseguren que ofereixen solucions que són el complement perfecte de les grans companyies de telecomunicacions al proporcionar-los la infraestructura necessària allà on les tecnologies terrestres no arriben. 

Notícies relacionades

Rafel Jordá, fundador i CEO d’Open Cosmos, defensa que «per impulsar el potencial d’aquesta indústria és fonamental apostar per marcs regulatoris que beneficiïn el desenvolupament». La conjunció de capitals públics i privats és fonamental.  Open Cosmos és una companyia espacial que opera missions satel·litàries de principi a fi: disseny, fabricació, gestió de la missió i el llançament de satèl·lits a la mesura d’empreses, institucions i governs de tot el món. Fundada el 2015 al Regne Unit, l’empresa es troba en plena expansió internacional del seu negoci, amb una cinquantena de col·laboradors. 

Actualment, a Catalunya hi ha una trentena d’empreses emergents, algunes de les quals líders en el seu àmbit d’especialització. A més d’Open Cosmos i Sateliot, el Govern també anomena Pangea o Zero2Infinity. Un total de 13 centres d’investigació venen a reforçar l’aposta del Govern. La UPC –i en particular, la UPC NanoSat Lab, pionera en aquest camp a Catalunya–, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i, més recentment la Fundació i2CAT i el CTTC, així com un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea, l’ESA BIC Barcelona, ubicada al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels.