25 nov 2020

Anar al contingut

Estratègia New Space

Catalunya llançarà dos satèl·lits a l'espai el primer semestre del 2021

El Govern crea la 'NASA catalana' i preveu el llançament d'una constel·lació de nanosatèl·lits per crear un servei de telecomunicacions propi

La iniciativa aprovada aquest dimarts ha previst un pressupost de 18 milions d'euros fins al 2023 en plena pandèmia

Eduardo López Alonso

Catalunya llançarà dos satèl·lits a l'espai el primer semestre del 2021

El Govern aprova aquest dimarts la creació de la ‘NASA catalana’. Amb un pressupost previst de 18 milions d’euros fins al 2023, el conseller de Polítiques DigitalsJordi Puigneró, ha anunciat que Catalunya llançarà a l’espai els seus dos primers satèl·lits el primer semestre del 2021 amb l’objectiu de protagonitzar «el llançament d’una constel·lació de nanosatèl·lits en els pròxims quatre anys», «democratitzar l’espai» i «atraure les empreses i desenvolupar una indústria de serveis amb aplicacions encara per imaginar». Almenys sis satèl·lits catalans es llançaran en dos anys, segons el projecte. La inversió en els dos primers llançaments serà de 2,5 milions.

Puigneró nega que hi hagi un buit legal que faciliti que Catalunya disposi d’una agència de l’espai pròpia i que «tot és legal». Malgrat això, en el seu departament mantenen el temor que l’Estat posi fre a l’expansió espacial de Catalunya, un camp econòmic prometedor i que complementa l’agenda tecnològica d’un Govern que veu en les noves tecnologies (5G, ‘blockchain’, ciberseguretat i DNI electrònic) una manera de reafirmar el full de ruta polític i econòmic. Puigneró ha recordat que les competències de l’Estat només arriben fins als 50 quilòmetres d’altitud i els enginys catalans sobrevolaran el territori a uns 2.000 quilòmetres de distància de la superfície terrestre. El llançament d’aquests satèl·lits no es produirà des de territori català i estarà a càrrec d’empreses adjudicatàries.

La nova economia batejada com a NewSpace pretén, segons Puigneró, «que Catalunya no sigui només consumidor de tecnologia digital, sinó també productor» i especialment en una àrea d’activitat que segons càlculs del Govern suposarà 1.200 llocs de treball i 300 milions d’euros de facturació conjunta a Catalunya en quatre anys. Aleshores, hi haurà 3.500 nanosatèl·lits en l’espai a nivell mundial, configurant el centre d’un nou ecosistema econòmic que mourà uns 4.000 milions d’euros el 2025.

Inversió malgrat la pandèmia

Per cada milió d’euros invertits, el Govern espera que tinguin un efecte positiu per a l’economia catalana d’uns 15 milions. El sector de les noves tecnologies s’ha mostrat en els últims mesos com el més robust davant la crisi pandèmica, creixent a taxes pròximes al 30% en termes d’ocupació. «Esperem que l’Estat no ens posi pals a les rodes», ha dit Puigneró, com va passar amb el pretès DNI digital català, ha comentat, projecte vetat per la legislació estatal. «Hi ha molts sectors que estan patint amb la pandèmia, però aquesta inversió en l’espai forma part d’una estratègia de desenvolupament econòmic dinamitzadora» que, segons Puigneró, «no és fruit de la improvisació».

Els satèl·lits objecte d’atenció del Govern són petits aparells espacials d’òrbita baixa d’entre un i 10 quilos de pes, que se situen a uns 2.000 quilòmetres de la terra. Amb un cost unitari d’entre 500.000 i dos milions d’euros, el Govern pretén utilitzar-los com a complement de les xarxes 5G per a internet de les coses i com a instruments d’observació de la superfície terrestre. Són útils per a l’anàlisi dels efectes de les catàstrofes naturals i el control de ramats i cultius en zones sense cobertura de telecomunicacions terrestres, per exemple. També com a suport d’una xarxa de comunicacions autònoma. 

L’estratègia del Govern compta amb un pressupost total de 18 milions d’euros, amb cofinançament del Feder, i està liderada per la Conselleria de Polítiques Digitals, el Departament d’Empresa i el de Territori. En només cinc anys es preveu multiplicar per 2,5 el nombre d’empreses que avui es dediquen al sector fins a arribar a les 75, i multiplicar per quatre els llocs de treball i per sis la facturació.

Actualment, hi ha a Catalunya una trentena d’empreses emergents al sector, algunes d’elles líders a escala mundial, com ara OpenCosmos, Sateliot, Pangea i Zero2Infinity. Compta també amb 13 centres d’investigació i innovació capdavanters en aquest camp com la UPC –i en particular, la UPC Nanosat Lab, pioner en aquest camp a Catalunya–, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i, més recentment la Fundació i2CAT i el CTTC, així com amb un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea, la ESA BIC Barcelona, ubicada al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels. Actualment ja hi ha diversos països (com els EUA, el Canadà, Luxemburg, Finlàndia, Singapur i els Emirats Àrabs) que disposen d’una estratègia en l’àmbit del NewSpace.

Els usos de la nova tecnologia

El NewSpace proporciona oportunitats d’ús i explotació de plataformes espacials per a aplicacions molt diverses, incloent-hi la investigació científica, el desenvolupament i qualificació de tecnologia espacial, l’observació de la Terra i les telecomunicacions. Permet millorar la gestió del territori a partir de les dades obtingudes de l’observació de la Terra i desenvolupar nous serveis basats ​​en tecnologies avançades per a ciutadania, empreses i Administració.

Inversió inicial

La primera actuació de l’Agència Espacial de Catalunya és la posada en marxa d’una infraestructura experimental avançada de telecomunicacions en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El projecte, que compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, inclou la definició, el disseny, la construcció i el llançament de dos nanosatèl·lits per desplegar i validar aplicacions i serveis experimentals de connectivitat global d’internet de les coses (IOT) i de procés d’imatges i teledetecció d’observació terrestre.

El llançament d’aquests dos nanosatèl·lits, previst per al primer trimestre del 2021, permetrà a l’Administració disposar de cobertura en zones del territori que a dia d’avui no estan cobertes i, alhora, l’obtenció d’imatges de la Terra des de l’espai en diferents bandes espectrals per desenvolupar noves solucions tecnològiques que permetin millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors productius de l’economia i societat catalana.