Entrevista

«No som un producte financer. No ens venem»

La gerent del fons basc de pensions d'ocupació Geroa se separa del model comercial privat

El complement per a la jubilació de Guipúscoa arriba al 70% dels treballadors i a 20 sectors

«No som un producte financer. No ens venem»

www jlarrea com

Es llegeix en minuts

Rosa María Sánchez

Virginia Oregi és la directora gerent de l’entitat de previsió social voluntària (EPSV) Geroa Pentsioak. Es tracta d’una EPSV d’ocupació que va néixer el 1996 en el metall i té l’objectiu d’afavorir una pensió complementària als treballadors dels sectors productius de Guipúscoa adherits al fons. Ara són 20 sectors productius, que arriben a més 10.000 empreses, la major part petites i mitjanes, i un total de 250.000 socis. Es calcula que el 70% dels treballadors de la província estan sota el paraigua d’aquest sistema que, a la pràctica, ja està permetent un complement mitjà de 200 euros mensual als socis jubilats. El Govern espanyol i el Pacte de Toledo han adoptat aquest model i pretenen impulsar-lo per al conjunt de l’Estat a partir del projecte de Pressupostos per al 2021 i de les recomanacions de la comissió parlamentària. 

-¿Què és el que fa que Geroa sigui diferent d’altres plans de pensions d’ocupació?

-Aquest fons es crea a partir del compromís d’unes organitzacions empresarials i sindicals, que van ser pioneres. Neix de la necessitat futura de tenir millors prestacions i s’articula a partir d’acords en els convenis col·lectius sectorials, que com a tals tenen força de llei, i que obliguen a fer aportacions totes les empreses adherides al conveni i els seus treballadors al 50%. El concepte de complement de pensió ha d’anar lligat al de pensió pública. Quan un pensi en el seu salari net ha de ser després d’haver-ne descomptat la cotització a la Seguretat Social i al pla d’ocupació. Cal fer això abans de decidir què em queda per anar a restaurants o comprar cigarrets.

-¿Com són les aportacions que es fan?

-En realitat, els percentatges d’aportació són molt baixos. L’ideal seria que fossin d’entre el 6% i el 7% sobre la base de cotització, aportat a parts iguals per l’empresa i el treballador. Això podria permetre afegir a la pensió de jubilació un complement del 20%. En l’actualitat el sector que més aporta és el del metall, que ara ja aporta el 4,6% (2,3 punts el treballador i 2,3 l’empresa) i això garanteix un complement de jubilació del 12% de la base. Però també està, per exemple, el sector de les oficines i despatxos, que amb prou feines aporta el 0,5%.

-¿I quin complement assegura una aportació del 0,5%?

-Gairebé res. No compleix la funció que es persegueix. Tot just servirà perquè et puguis donar un petit homenatge al mes.

-¿Què passa amb les carreres laborals precàries, amb interrupcions?

-Doncs el mateix que amb les cotitzacions a la Seguretat Social. Es cotitza al fons mentre es té feina, sigui de la durada que sigui.

-¿Quines són les despeses de gestió?

-El cost de l’estructura equival al 0,12% del patrimoni. Això es compara amb unes despeses d’entre el 0,40% o el 0,50% d’altres plans d’ocupació (que no són EPSV). La clau és que en el nostre cas no hi ha ànim de lucre. Tenim un equip que ha de gestionar tot això de forma professional i independent, però no hi ha un capital per retribuir. Hi ha uns socis i promotors, que són la patronal i els sindicats, però no s’emporten ni cinc de retribució.

-¿Estem parlant d’un producte financer?

-Per res. No és un estalvi a llarg termini que utilitzem per al casament del nostre fill. Els complements han de ser abonats en forma de renda. Estem únicament per complementar les pensions. No som productes financers. No ens venem. No tenim comercials. Els nostres agents comercials són els agents socials. Ens agradaria que també ho fos el Govern.

-El model sectorial de Geroa només existeix a Guipúscoa. ¿Per què no als altres territoris bascos?

-És molt difícil posar tothom d’acord. Hi ha interessos contraposats. La patronal no és igual a tot arreu. I després hi ha el poder que pot tenir una organització d’aquest tipus pel patrimoni que acumula. Nosaltres tenim un patrimoni de 2.200 milions. És una quantitat molt sucosa i es pot veure com una palanca per fer país.

Et pot interesar

-¿Creu que seria exportable a la resta de l’Estat?

El model no aconsegueix avançar si s’identifica com un cost per als polítics (pels incentius fiscals), les empreses (per la factura laboral) i els treballadors (per la detracció del sou). Al contrari, si el model s’entén amb visió de futur, pot córrer com la pólvora. Però cal saber bé què volem.