El Govern apujarà impostos per 5.659 milions el 2021

El Govern preveu ingressar 6.487 milions addicionals el 2021 com a conseqüència de la pujada d’impostos prevista per l’Executiu per a l’any vinent i de la nova llei de lluita contra el frau fiscal. Així figura en el Pla Pressupostari del conjunt de les administracions per al 2021 que el Govern ha remès a Brussel·les aquest dijous i que inclou una pujada del 0,9% de les pensions per a l’any que ve.

La xifra de més recaptació per mesures fiscals inclou els 828 milions previstos per aplicació del projecte de llei de lluita contra el frau. La resta són puges d’impostos per un total de 5.659 milions d’euros. Aquest càlcul incorpora els nous impostos sobre serveis digitals (968 milions) i transaccions financeres (850 milions), amb unes lleis que ja han sigut aprovades definitivament pel Parlament.

A més, s’inclou la creació de l’impost sobre envasos de plàstic d’un sol ús, amb què es preveu recaptar 491 milions. També, l’increment de l’IVA de les begudes ensucrades i edulcorades del 10% al 21% (340 milions). Per a una llauna de refresc amb un preu actual d’un euro, l’increment seria d’11 cèntims. A Catalunya hi ha a mésun impost autonòmic sobre aquestes begudes.

La pujada d’impostos per 5.659 milions prevista per al 2021 inclou altres mesures tributàries que no es detallen en el document remès a Brussel·les i que podrien estar pendents de negociació entre els dos socis del Govern de coalició, el PSOE i Unides Podem. 

Així, el document al·ludeix de forma genèrica a  mesures en l’àmbit de la fiscalitat verda, que no especifica, per un import de 1.311 milions el 2021. I no està clar si s’apunta a una nova fiscalitat per al dièsel.

També recull 550 milions el 2021 i 1.998 milions el 2022 per pujades en la imposició directa a les rendes més altes. Altre cop, aquí no hi ha detalls ni es precisa quina és la pujada que podria experimentar l’IRPF, ni si s’està parlant també de societats o de l’impost sobre el patrimoni.

Finalment s’apunta a una recaptació més gran de 1.509 milions al 2021 per imposició indirecta. Queda sense resoldre si aquesta xifra pot tenir a veure amb la possible eliminació de l’exempció de l’IVA delsserveis privats de sanitat i educació, que hi ha sobre la taula de negociació que mantenen els socis de coalició del Govern. 

Pujada de les pensions

El document inclou la previsió d’una pujada de les pensions del 0,9% per a l’any vinent, tal com va avançar aquest dimecres EL PERIÓDICO. També assumeix l’aplicació plena de l’ingrés mínim vital i l’equiparació dels permisos de maternitat i paternitat, de manera que passarà de 12 a 16 setmanes.

La pujada prevista per a les pensions, del 0,9%, és la mateixa que la que s’ha aplicat el 2020. En tot cas, el Govern es reserva la decisió final sobre les prestacions públiques al resultat de la posterior negociació política –en el marc del Pacte de Toledo– i amb els agents socials. 

El pla pressupostari no fa referència a la possible variació delssous dels treballadors públicsper a l’any vinent que, segons mantenen les fonts consultades per EL PERIÓDICO, es preveu que sigui d’un increment del 0,9%. Hisenda, no obstant, no confirma, ni desmenteix, aquest punt. El 2020, la pujada ha sigut del 2%. 

L’increment salarial per als treballadors públics també forma part de les qüestions que encara continuen negociant els dos socis del Govern de coalició, el PSOE i Unides Podem. Des de dimecres i al llarg d’aquest dijous el Govern ha estat incorporant múltiples modificacions en el text del pla pressupostari.

Procediment europeu

La presentació d’un pla pressupostari (‘draft’, en la terminologia de la Comissió Europea) davant la Comissió Europea abans del 15 d’octubre forma part dels mecanismes de governança dels comptes públics que imposa el Pacte d’Estabilitat i Creixementde la Unió Europea. Tots els països han de presentar a Brussel·les les grans línies pressupostàries de totes les administracions públiques per a l’any vinent i sotmetre-les a examen de la Comissió Europea, que les ha de validar o suggerir canvis en un informe que emetrà al novembre.

El pla pressupostari no és el mateix que el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat, que, segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es presentarà al Congrés dels Diputats abans que s’acabi l’octubre (amb unes quantes setmanes de retard respecte del límit legal, establert el 30 de setembre). No obstant, el pla pressupostari sí que ha d’incloure les grans xifres d’ingressos i despeses de les administracions públiques, així com l’escenari macroeconòmic en què s’hauran de desenvolupar els comptes.

Així, el text recull el sostre de despesa del Pressupost de l’Estat per al 2021 aprovat en el Consell de Ministres del 6 d’octubre, que s’acosta als 200.000 milions (el 53% més que el del 2019) després d’incorporar 27.436 milions de transferències del Fons Europeu de Reconstrucció(sobre el total de 71.604 milions previstos per a Espanya fins al 2026; 140.000 milions, si s’inclouen els préstecs)

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Hisenda preveu que eldèficit públicpujarà a l’11,3% del PIB aquest any (pel 10,3% calculat a l’abril) i que es corregirà fins al 7,7% el 2021.  Per al 2020 s’ha elevat la previsió del deute públic des del 115% del PIB fins al 118%. Per al 2021 es preveu una taxa de deute públic del 117,4% del PIB. 

Així, el text incorpora l’escenari macroeconòmicconstruït per la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb una recessió de l’11,2% aquest any i un rebot per al 2021, amb un creixement del 7,2%, que podria pujar al 9,8% si té lloc la plena absorció dels fons comunitaris previstos. En aquest cas, la creació d’ocupació pujaria als 600.000 llocs el 2021 (200.000 més que en absència dels fons, segons els càlculs d’Economia) i la taxa d’atur passaria del 17,1% prevista per al 2020 al 16,3% l’any vinent (davant el 16,9% sense aplicació dels fons).