El PIB català es va desplomar el 21,3% per la caiguda de la demanda interna i les exportacions

El producte interior brut (PIB) de Catalunya va registrar una variació interanual del -21,3% en el segon trimestre del 2020, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La intensa baixada del PIB, més elevada que l’estimada inicialment a finals de juliol, s’explica principalment per l’evolució negativa de la demanda interna (-19,7%) en tots els components, excepte en el consum de les administracions públiques (5,3%). Quant al sector exterior, les exportacions totals a l’estranger van disminuir el 37,7% interanual i les importacions totals es van reduir fins al 33,6%.

En el context actual de recessió econòmica d’àmbit global a causa de la Covid-19, l’evolució interanual de l’economia catalana en el segon trimestre de l’any situa el creixement del PIB català vuit dècimes per sobre de la mitjana espanyola (-22,1% avanci) i nou punts i sis dècimes per sota respecte a la UE-27 (-11,7%). L’evolució intertrimestral del PIB generat per l’economia catalana és del -16,9% i se situa un punt i sis dècimes per sobre de la taxa espanyola (-18,5% avenç). La taxa intertrimestral de creixement de la UE-27 és d’un -14,1%.

Des de l’òptica de la demanda, la baixada del PIB s’explica principalment per l’evolució negativa de la demanda interna (-19,7%), amb comportaments molt diferents dels components. D’una banda, el consum de les administracions públiques s’ha incrementat un 5,3% en el segon trimestre de l’any. En canvi, destaca el descens del consum de les llars (-26,3%), degut a la paralització de les compres no essencials a partir de la declaració de l’estat d’alarma, produïda per la crisi sanitària de la Covid. La intensa reducció de les vendes del comerç al detall dels mesos d’abril i el maig es va atenuar molt el mes de juny, ja que la millora de la situació sanitària va permetre la progressiva eliminació de les restriccions a la mobilitat i una certa normalització de l’activitat econòmica. La formació bruta de capital presenta una taxa interanual del -22,7%. Per components, aquesta caiguda és més accentuada en la inversió en construcció (-26,2%) que en la inversió en béns d’equipament (-22,2%).

El sector exterior presenta una variació interanual negativa de les exportacions totals a l’estranger (-37,7%). Les exportacions de béns i serveis han minorat un 26,1% com a conseqüència de la frenada de la indústria i del comerç mundial. Degut al tancament de fronteres, el consum dels estrangers al territori es redueix un 95,8% en relació amb l’any anterior. Cal tenir present que el final de l’estat d’alarma no va comportar suprimir tots els controls d’accés per a les persones no residents, ja que es va mantenir la restricció temporal de viatges no imprescindibles des de tercers països a la Unió Europea. Quant a les importacions, la taxa interanual ha descendit un -33,6%, fet que s’explica tant per la disminució de les importacions de béns i serveis (-30,2%) com pel consum dels residents a l’estranger (-88,7%).

La debacle del sector comercial i el turisme

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Des de l’òptica de l’oferta, l’anàlisi mostra una intensa baixada de l’activitat a tots els sectors, tot i que, en menor mesura, a l’agricultura. La construcció és el sector que presenta el descens més pronunciat (-25,1%), però destaca la caiguda del sector serveis (-20,4%), que no s’havia produït en crisis anteriors, degut principalment al comerç, transport i hostaleria (-39,8%). En aquest grup d’activitats, destaca el decrement del volum de negoci de les activitats d’hostaleria i altres activitats relacionades amb el turisme com el transport aeri, que ha sigut molt més intens que el transport terrestre i el comerç. Les activitats immobiliàries, professionals i d’altres mostren una taxa del -16,5% amb evolucions molt heterogènies per sectors. La reducció moderada de l’activitat immobiliària i d’informació i comunicacions contrasta amb el descens d’algunes activitats com les agències de viatges, activitats relacionades amb l’ocupació i la publicitat. Finalment, l’Administració pública, educació, sanitat i serveis socials mostra un creixement positiu del 2,1%.

La indústria arriba a unes taxes de creixement interanual negatives (-23,1%) i les branques més afectades són la fabricació de vehicles de motor i la metal·lúrgia. Malgrat l’important deteriorament de l’activitat industrial en aquest període, també s’ha de remarcar la intensitat de la recuperació que reflecteixen les dades del mes de juny, on alguns dels sectors clau de l’economia catalana, com la indústria alimentària i el sector químic i farmacèutic, pràcticament han recuperat el nivell d’activitat que mantenien fa un any. Finalment, el sector agrari presenta una variació interanual negativa del -2,3%.