«Bogeria» i «hecatombe»: CEOE esclata contra el Govern central per reprendre la contrareforma laboral

Els plans del Govern de reiniciar i donar una accelerada a la seva contrareforma laboral han despertat un rebuig frontal entre la patronal espanyola. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha qualificat de «bogeria» i «hecatombe per a la confiança» empresarial l’anunci de l’Executiu de pretendre abordar qüestions com la subcontractació, la ultraactivitat o la prevalença del conveni sectorial abans de finalitzar l’any. Els sindicats, per la seva banda, han aplaudit que Pedro Sánchez rescati a la seva agenda una derogació –que passarà més aviat per una nova reforma– que esperen des de la legislatura passada.

«Té poc sentit seure a parlar d’aquestes coses en un moment extraordinari com el que vivim», ha afirmat Garamendi als micròfons d’Onda Cero. La gran patronal espanyola replica, pel que fa a la contrareforma laboral, un argumentari semblant a les pujades d’impostos o a la llei del teletreball. Té poc sentit abordar qüestions estructurals en moments d’emergència; és el missatge de fons que llança l’organització empresarial.

L’opinió contrària manifesten els sindicats, que consideren més urgent que mai abordar aquestes qüestions perquè evitar que les empreses estirin l’herència laboral del PP per ajustar mitjançant devaluacions salarials els seus balanços. «Cal fer-ho ara, perquè, si no, en l’última part de l’any els salaris cauran d’una manera important», ha assenyalat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en una entrevista a TVE.

En el que estan d’acord patronal i sindicats és que la lògica partidista i parlamentària amenaça d’enterbolir les negociacions del diàleg social. L’últim episodi entre el PSOE i Bildu al Congrés encara està recent en la memòria. «Si no influís la política en això, estic segur que arribaríem a acords fins i tot en la reforma laboral», ha afirmat Garamendi. «Caldria deslligar-ho dels Pressupostos», va assenyalar Sordo. «La reforma del 2012 es va fer per reial decret i sense consultar amb ningú, ara almenys hi haurà un procés de diàleg», ha afirmat, per la seva banda, el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez.

L’objectiu del Govern és abordar la seva contrareforma laboral amb el consens de la CEOE. Consens que fins ara ha aconseguit a totes les grans cartes que ha anat jugant, des de les recents pròrrogues dels ertos, fins a l’última pujada del salari mínim interprofessional a 950 euros o a la derogació de l’acomiadament per encadenar baixes mèdiques. La contrareforma laboral pot ser el primer gran desacord entre l’Executiu del PSOE i Unides Podem i la patronal. «Si la majoria de ciutadans d’aquest país de manera àmplia han votat programes polítics que conflueixen, d’una manera o una altra, en més o menys intensitat, en què cal fer un canvi profund en el sistema de relacions laborals, jo crec que s’ha de fer», ha afirmat el líder d’UGT.

Ultraactivitat i prevalença del conveni sectorial

Les primeres qüestions que abordarà el Ministeri de Treball de la seva nova reforma laboral seran aquelles que concerneixen els «equilibris», com li agrada qualificar Yolanda Díaz, a la negociació col·lectiva. Recuperar la ultraactivitat i la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa són les dues qüestions que té en agenda referent al Govern.

La ultraactivitat és garantir que un conveni no decau quan se n’esgota la vigència. I, per tant, permet als sindicats negociar sempre a l’alça. Perquè, si no accepten les noves condicions, sempre poden mantenir-se en les actuals. El Govern pot, no obstant, tornar a la ultraactivitat indefinida (com abans del 2012) o ampliar la vigència de l’existent, que dura un any.

La prevalença del conveni sectorial sobre el de l’empresa va en la línia de reforçar el poder negociador dels sindicats. Això evita que una empresa decideixi crear el seu propi conveni, amb unes condicions inferiors a les negociades per a tot el sector. Una cosa que va habilitar l’exministra del PP Fátima Báñez, avui assessora de la CEOE.

Limitar la subcontractació

La proposta inicial per limitar la subcontractació que el Govern ja va comunicar abans de la pandèmia a la CEOE inquieta molt la patronal. «El tema de les externalitzacions és la clau de l’economia», ha afirmat Garamendi. I és que Treball pretén evitar que les empreses abarateixin costos derivant determinades activitats altres empreses, amb condicions inferiors a les de l’empresa principal. Aquest era el plantejament que estava en joc abans d’arribar el virus i que es pot resoldre vetant les externalitzacions, equiparant totes les condicions laborals de les subcontractes als de l’empresa principal o només algunes, com els salaris; entre d’altres.

Modificació unilateral de les condicions

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

La modificació unilateral de les condicions de treball per part de l’empresa serà un altre dels elements. Actualment una companyia, si addueix raons econòmiques, organitzatives o de producció, pot modificar la jornada laboral, l’horari i la distribució del mateix o els sistemes de remuneració, entre d’altres.

Assumptes pendents per a una segona fase

Els punts que el Govern ha rescatat aquesta setmana per a la seva agenda legislativa del 2020 no són tots els que figuren en l’acord del Govern de coalició. Qüestions com ara la reforma del sistema de protecció per atur o el cost i sistema de les indemnitzacions per acomiadament són dos melons que encara ha d’obrir el Ministeri de Treball amb els agents socials.