L'ocupació en les 'apps' de repartiment es dispara el 6,7%, a l'espera de la nova 'llei rider'

L’ocupació  en el sector de repartiment a través de plataformes digitals o ‘apps’ va créixer el 6,7% el 2019, un ritme més de dues vegades superior al que es mou el mercat laboral en el seu conjunt. Un total de 15.300 persones estan ocupades, de manera directa o indirecta, repartint per a aplicacions com ara Glovo i Deliveroo, programant a les oficines d’UberEats o en una ‘dark kitchen’ cuinant per a totes aquestes. Així ho recull l’informe presentat aquest dimarts per la patronal Adigital i la consultora Afi, que constaten una ràpida progressió del sector del ‘delivery’ a Espanya durant l’exercici del 2019. A l’espera de dues variables clau que marcaran l’exercici 2020: l’efecte de la pandèmia i la possible aplicació de la nova ‘llei rider’.

Fins ara el sector ha anat creixent per la via de les comandes, dels clients que els demanden i dels establiments que els envien a través de les ‘apps’. El nombre de comandes va augmentar l’últim any el 46,4%, fins als 36,2 milions de comandes repartides pels diferents operats del sector digital. La xifra d’usuaris també creix a doble dígit, i el 2019 va augmentar el 40,4%, fins als 4,6 milions de clients. I el nombre d’establiments a Espanya que utilitzen aquestes ‘app’ s’ha multiplicat per més del doble l’últim any, fins als 64.530.

¿Com està afectant la pandèmia sobre aquests comptes? El sector encara no té clar si la pandèmia està sent una crisi o una oportunitat. D’una banda, el ‘delivery’ ha sigut una de les activitats considerades com a essencials pel Govern, cosa que els ha permès continuar operant i «diversificar establiments», segons han destacat des d’Afi. De l’altra, determinats establiments no han pogut continuar amb la seva activitat malgrat tenir oberta la finestra del ‘delivery’. «L’oferta, durant un temps considerable, s’ha vist restringida», ha apuntat Zimmerman. 

Repartir com a alternativa a l’atur

Home, entre 29 i 39 anys, d’origen llatinoamericà i que abans era assalariat per a una altra empresa. Aquest és el retrat robot del perfil que més habitualment reparteix per a les plataformes digitals. Un sector molt masculinitzat, on el 87% dels ‘riders’ són homes. També especialment implantat entre les comunitats de migrants de països del continent americà, donada les poques exigències formals de les companyies i les impossibilitats d’exercir com a assalariat (sí com a autònom) que tenen alguns permisos de residència. Fins al punt que dos de cada tres repartidors són llatins.

Aquesta facilitat per començar a treballar és una dels principals atractius del sector, element que destaquen el 77% dels 1.800 enquestats per Adigital i Afi. Sector en el qual opera molta gent perquè no disposa d’altres ingressos, ja que un de cada quatre ‘riders’ ve de l’atur. Ja que el ‘delivery’ en plataformes pesca en aquesta taxa d’atur per sobre del 14% i ofereix ingressos relativament ràpids, tot i que no necessàriament abundants. El 55% dels enquestats reconeix que compagina el seu pedaleig per a les ‘apps’ amb altres feines.

L’estudi encarregat per la patronal del sector indica que, de mitjana, un ‘rider’ ingressa 1,4 vegades el salari mínim interprofessional (SMI). És a dir, 1.330 euros al mes; als quals es pot descomptar tota la infraestructura del repartiment (mòbil, vehicle, gasolina si n’hi hagués) i la quota d’autònoms, entre d’altres. L’estudi no especifica quantes hores acaben treballant els ‘riders’ per aconseguir els esmentats ingressos, tot i que els investigadors d’Afi han destacat l’heterogeneïtat de jornades. Amb repartidors que concentren moltes hores i altres que troben en les ‘apps’ uns ingressos puntuals.

Sense notícies de la ‘llei rider’

El Ministeri de Treball es planteja regular aquestes relacions laborals, a l’entendre que actualment no estan cobertes en la seva complexitat pel marc normatiu i que no ofereixen prou protecció i garanties per als repartidors. El model que defensa Díaz (i que fins ara han indicat la majoria de tribunals) és que els repartidors d’aquest tipus de plataformes haurien d’operar com a assalariats.

Notícies relacionades

¿Quins centres comercials (i en quins horaris) obren demà, Dijous Sant, a Barcelona i a la resta de Catalunya?

Catalunya estrena la pujada de la taxa turística en plena Setmana Santa

És per això que el Govern central va posar en marxa al juny els tràmits per aprovar una nova llei del treball de plataformes, o popularment coneguda com a ‘llei rider’. ¿Quin efecte tindrà sobre aquests 15.300 ocupats que operen actualment i sobre la seva evolució? Això és una cosa que, de moment, la patronal Adigital no té calculada, segons ha reconegut el seu director, José Zimmerman, aquest dimarts després de la presentació de l’informe. «Algun impacte tindrà, tot i que estem esperant que el Ministeri de Treball plantegi una cosa més concloent», ha declarat.

Doncs la ‘llei rider’ està desapareguda de l’agenda governamental des de principis de juny. El Ministeri de Treball va treure a consulta pública un primer esborrany del text, que no passava d’una justificació dels motius que feien, al seu entendre, necessària la llei. Des d’aleshores no ha sigut objecte de cap negociació amb els agents socials i ni patronal ni sindicats han rebut, fins ara, cap document per començar a discutir la nova normativa.