Consens entre Govern i agents socials per frenar la reducció de les pagues dels ertos de llarga durada

El Govern, la patronal i els sindicats han escenificat aquest divendres a Palma l’inici de les negociacions per a la que està cridada a ser la quarta pròrroga dels ertos de la Covid. En una primera reunió per marcar posicions, l’únic consens que ha traslluït de manera unànime entre les parts ha sigut evitar la reducció de les prestacions d’aquells treballadors afectats per un erto de llarga durada. Fins quan es renovarà, si s’acotarà per sectors o serà per a tothom igual, i quina serà la suma dels ajuts per a les empreses són els detalls que comencen a debatre’s ara. La taula tècnica que avançarà en això està citada dilluns vinent. 

A Palma, icona buscada d’aquest turisme massacrat per la crisi de la Covid, el Govern va vetllar ahir les armes davant tres setmanes de negociacions. Amb el 30 de setembre com a data límit per prorrogar els incentius a uns ertos en què encara hibernen, parcialment o totalment, 812.438 treballadors a tot Espanya. «Intentarem donar la màxima certesa possible», s’ha compromès aquest divendres el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá. Si l’anterior renovació va trobar esculls, l’actual s’aventura més complexa encara, segons reconeix una font sindical coneixedora de les converses.

¿Amb quina cobertura es renovaran aquests ertos? El Govern, la patronal i especialment els sindicats s’han pronunciat a favor de pactar un canvi normatiu perquè els treballadors afectats per un erto durant més de sis mesos no vegin reduïda la prestació. Una de les marques de la reforma laboral de Mariano Rajoy i que ha enxampat el Govern de coalició amb la norma sense derogar. Els primers que la patiran seran els que actualment estiguin des del març i de manera ininterrompuda en el mateix erto, ja que a partir de la nòmina de setembre (que es cobra a l’octubre), veuran reduït l’import de la prestació del 70% al 50% de la base reguladora.

«Amb aquests diners no dona per a gairebé res en aquest país», ha assenyalat el secretari general de CCOO, Unai Sordo. «Ho compartim amb els sindicats», ha manifestat en aquest sentit el president de la CEOE, Antonio Garamendi. «Més enllà de les anades i vingudes, el Govern ha de, clarament i directament, comprometre’s a mantenir les percepcions», ha assenyalat el líder d’UGT, Pepe Álvarez. «Aquest Govern és absolutament sensible [a aquesta situació]», ha replicat la ministra de Treball, Yolanda Díaz. No hi ha, per tant, dissentiment a la taula de diàleg social sobre aquest tema. Falta ara que els ministres que s’hi asseuen aconsegueixin el vistiplau de la resta del Govern, amb el Ministeri d’Hisenda com a principal responsable. 

«Fins que sigui necessari»

Més enllà del fins quan, que no és poc, les parts també han de perfilar el com. La CEOE arriba a les converses marcant terreny: ertos fins al juny del 2021, segons va explicar el seu president, Antonio Garamendi, aquesta setmana en una entrevista a EL PERIÓDICO. No acceptaran una data anterior a Setmana Santa, va matisar ahir als micròfons de RNE. Els sindicats no se senten especialment incòmodes a anar revisant els continguts de l’acord trimestralment, com ha succeït fins ara. I el Govern no ha volgut donar pistes de quina serà la seva posició de sortida. «Fins que sigui necessari», va repetir diverses vegades durant ahir la ministra.

El com d’aquesta renovació és l’altra variable clau. La quantitat de les exoneracions a la Seguretat Social per a les empreses s’ha anat movent en les diferents renovacions i aquí la patronal ha manifestat la seva disposició a no acceptar reduccions. Especialment per a les empreses que no puguin reobrir o reprendre l’activitat. 

¿Per a tothom o per sectors?

El per a qui és una altra variable clau. ¿Per a tothom o només per a alguns sectors? Aquesta és la primera dicotomia, en la qual acabaran fluctuant els grisos. Ministres de pes en el Govern, com Nadia Calviño o José Luís Escrivá, s’han pronunciat durant aquests últims dies a favor de prolongar els incentius als ertos, però només per a alguns sectors concrets. Les activitats vinculades al servei de begudes i menjars (149.908 treballadors afectats), d’allotjament (104.102), comerç al detall (66.758) i a l’engròs (54.047) són els més afectats.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

El «turisme, en sentit extens», segons havia matisat el dia abans la ministra de Treball, tindrà una atenció preferencial. No obstant, aquestes quatre categories juntes no arriben a sumar la meitat dels afectats per erto a Espanya. Aquest és un dels arguments en què es recolzen patronal i sindicats per defensar que tothom ha de tenir-hi accés. El consens de partida a Palma està a mantenir per a qui ho necessiti la clàusula dels ertos per rebrot.

I sota quines condicions. Ja que una de les clàusules que el Govern ha mantingut fins ara com a contrapartida als ajuts públics a les empreses ha sigut la prohibició d’acomiadaments fins a sis mesos després de la desafectació del primer treballador. Una clàusula que rebutgen els empresaris, ja que entenen que els limita la flexibilitat i pot suposar un llast per al procés de recuperació de les companyies. En les dues anteriors pròrrogues ja hi va haver una pressió molt forta des de sectors de la CEOE per bloquejar qualsevol acord que no suprimís aquesta clàusula. Amb l’oposició frontal de sindicats i,fins ara, del Govern. Aquest divendres s’han obert fins a 27 dies d’intenses negociacions.