Reyes Maroto: «Hi ha consens perquè els ertos es prolonguin»

¿Esperaven tal caiguda de turistes en els primers sis mesos? 

S’esperava perquè vam estar en estat d’alarma fins al 21 de juny. Dit això, l’estiu es presenta complicat. El turisme s’està recuperant de forma lenta. Estem controlant els rebrots, però el risc resta confiança al consumidor. A més, el primer país emissor ens ha imposat una quarantena que ha minvat la confiança del turista britànic per una possible nova quarantena en un futur. Aquests dos elements fan que estiguem molt preocupats per la recuperació del turisme.

¿Com evoluciona la negociació amb el Regne Unit? S’hi han sumat altres països... 

Estem treballant amb les autoritats britàniques i la resta de països en la transparència de les dades. La situació a Espanya és molt asimètrica. No tenen a veure res les zones de l’Aragó o Catalunya amb les Canàries, Astúries o Galícia; per la qual cosa, en les solucions que prenguin els nostres països veïns hi ha d’haver aquesta asimetria en la recomanació o no de viatjar a Espanya. És voluntat dels dos governs amics buscar elements que ens ajudin a prendre decisions que passen per eliminar quarantenes i reforçar elements de seguretat en destinació que el Govern britànic cregui necessaris.

¿Com quins? 

Llançarem una app Covid i hem reforçat sanitat exterior; a més, les comunitats estan fent un esforç ingent per controlar els rebrots. No estem com estàvem al març, la nostra voluntat és que no ens tornem a confinar. Les coses s’estan fent bé però el virus segueix amb nosaltres i això genera desconfiança, que en el consum és clau. 

¿Donen l’any per perdut?

La quarantena del Regne Unit o la recomanació d’Alemanya de no viatjar a tres comunitats seran molt difícils de recuperar perquè era un turista que ja havia fet les seves reserves i que hem de tornar a estimular. El turisme que no va venir en l’estat d’alarma no vindrà; la Setmana Santa no la recuperarem, tampoc maig, ni juny. L’estiu obria amb expectatives dolentes, però amb expectatives, d’entre el 60% i el 30% d’ocupació. Sens dubte, la falta de mobilitat i, sobretot, la falta de confiança que han generat aquestes mesures ens fa difícil que la temporada turística se saldi amb uns nivells acceptables que permetin afrontar el final d’any amb una perspectiva positiva.

¿Quines previsions manegen? 

És difícil fer previsions. Serà un any dolent, això ja ho hem interioritzat. Hem de continuar protegint l’ocupació i el teixit productiu perquè aguanti fins que el 2021 ja comptem amb la vacuna o amb un tractament efectiu i es recuperi la confiança. Una vegada que tinguem confiança i mobilitat, el turisme es recuperarà més ràpid, probablement, que altres sectors econòmics.

Es parla no només d’allargar els ertos fins al desembre, sinó fins al març. ¿Hi ha possibilitats? 

Els ertos han sigut una mesura molt eficaç i, a més, hi ha voluntat i consens, tant per part dels agents socials com per part del Govern, per prolongar-los. Serà en el marc del diàleg social on es posi data a aquesta pròrroga, és important donar un missatge de tranquil·litat a treballadors i empreses.

Els empresaris demanen ajuts directes. ¿N’hi haurà? 

Aquest Govern ha fet un esforç perquè fos a l’agenda política el turisme; un sector prioritari, que genera ocupació i riquesa al territori. I continuem treballant per reforçar algunes mesures. El turisme serà un dels sectors que més ajuts tindrà del pla d’inversions i de reformes. Hi haurà dos plans específics per a les Illes Canàries i les Balears i un pla d’inversions [general] amb què aconseguirem no només aguantar l’impacte de la Covid sinó també abordar les grans transformacions que el sector necessita i demanda. 

Segons els la consellera Chacon, a Catalunya li corresponen 7.500 milions. ¿És així? 

El fons es distribuirà en funció de projectes, no del pes de la població o del PIB de la comunitat. Fins i tot hi haurà projectes de diferents comunitats autònomes. És a dir, no tot ha d’estar liderat per una regió, sinó que buscarem la transversalitat. Aprofitarem els fons per accelerar canvis que haguéssim tardat una dècada a propiciar com la digitalització del nostre model turístic. Això no encaixa amb una visió del territori sinó amb una visió de país. 

¿Celebraran un Davos del Turisme? 

Estem treballant amb l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i dependrà de la pandèmia. Però per a nosaltres Fitur serà el renéixer del sector turístic després de l’impacte de la Covid, tot i que tot dependrà de la pandèmia i de si podem o no podem garantir la seguretat dels visitants. 

L’hostaleria alerta del tancament de 65.000 establiments. ¿Es pot evitar aquesta hecatombe? 

Comerç, turisme i hostaleria són sectors que depenen molt del consum i de la confiança i trigaran més a sortir, tot i que hi ha molta heterogeneïtat. Ens preocupa molt la tardor perquè si la reactivació de l’economia va més lenta això farà que el consum es retregui. La gent necessita certeses com a seguretat en el seu lloc de treball, això és el que en una crisi incentiva o desincentiva el consum. Hi ha una taxa d’estalvi alta que ens permetrà guanyar temps. ¿Quant aguantarem? Depèn de la confiança i que la pandèmia estigui controlada. És clau recuperar els nivells de confiança de consum per sortir gradualment de la crisi. 

Es parla molt de canvi de model productiu. ¿Hem de reduir el pes del turisme? 

El turisme afegirà valor i probablement pugui créixer, però això no és incompatible amb el fet que la indústria guanyi pes. La barrera dins dels processos productius cada vegada és més difusa. Hem de transformar el nostre model afegint valor i generant valor allà on no el tenim. Necessitem competir en qualitat, no en preu. Espanya no és un país ‘low-cost’. 

¿Què passa amb la reserva de productes sanitaris? 

Al mes ja es fabriquen a Espanya 110 milions de mascaretes [abans de la pandèmia se’n produïen menys de 100.000]. Hi ha hagut un efecte crida amb iniciativa pública i privada que ha fet que no hàgim de dependre de compres internacionals sinó que siguem exportadors. Ens han desbordat les propostes d’inversió. A més, la convocatòria per subvencionar projectes ha superat el pressupost [11 milions d’euros] amb més de 350 sol·licituds per 101 milions.

La indústria va a menys. Acomiadaments a Alcoa, tancaments a Nissan... 

Hi ha empreses en crisi que han sabut fer un salt qualitatiu, canviar el model i apostar per productes i processos innovadors. Les empreses de què em parleu no han fet aquesta transformació. Nissan és a un 20% de la seva producció, feia un temps que no invertia en les tres plantes i en particular a la Zona Franca, cosa que feia pensar que no tenia un projecte. Alcoa és igual, no té un projecte per a Espanya. La hibernació dels tancs suposa anar tancant la planta en fascicles. Si no té un projecte el que ha de fer és donar pas a altres que sí que el tenen. Hi ha empreses que no entren en crisi perquè s’anticipen; les que no s’anticipen, l’Estat les ajuda, però per molts ajuts, si no hi ha un projecte industrial, no sobreviuran. 

¿Què passarà amb Alcoa?

La negociació de l’ero està encallada. Estem parlant amb totes les parts per poder arribar a un acord. L’important és no aturar els tancs i centrar esforços en la venda de la planta. Liberty House té un projecte industrial solvent, de futur, basat en l’hidrogen verd.

Notícies relacionades

Reyes Maroto: «Avui produïm 110 milions de mascaretes a Espanya»

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Després de l’acord a Nissan, ¿hi ha candidats per comprar-la o per a la reindustrialització?  

Tenim projectes, estem avançant, però seré prudent per no generar falses expectatives. La Zona Franca és un pol de coneixement, s’està generant un ecosistema d’‘start-ups’ al seu voltant que poden ajudar qualsevol inversor. A més, l’actitud de l’empresa és d’acompanyament. El compromís assumit fins a finals del 2021 és un exercici de responsabilitat però és la seva obligació per buscar projectes de reindustrialització en les plantes.