Els bancs hauran de ser més transparents amb les targetes 'revolving'

Les entitats financeres hauran d’informar els clients que contractin targetes ‘revolving’ –crèdits que inclouen una quota fixa d’amortització i interessos del voltant del 20%– del tipus d’interès que s’aplica, dels interessos a pagar i del termini d’amortització abans i després que s’hagi contractat el crèdit. El Ministeri d’Economia i Transformació Digital publica aquest dilluns una ordre ministerial al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en què s’inclouen algunes modificacions en la comercialització de les targetes ‘revolving’ per part dels bancs per evitar els abusos que han provocat milers de demandes als jutjats contra les entitats financeres per clients, el deute del qual ha crescut de manera descontrolada al pagar un quota mensual insuficient per amortitzar interessos i capital.

Segons l’ordre ministerial, en la fase de publicitat les entitats hauran d’aportar informació perquè el client tingui clar quants interessos ha de pagar amb una quotes fixa determinada. En el moment precontractual, quan vagi a l’entitat a contractar el crèdit, aquesta ha de fer-li dos supòsits sobre l’import del crèdit que demanarà. En aquests supòsits s’haurà de fer constar quin és l’import del crèdit, el tipus d’interès que s’aplica i la quota a pagar.

Amb aquests tres elements haurà de fer dos supòsits. Per exemple, per a un crèdit de 1.500 euros amb una quota de 50 euros quin seria el tipus d’interès i quant temps estaries pagant i quins series els interessos. Es pretén que el client pugui saber si per a un crèdit de 1.000 euros, amb una quota de 40 euros al mes, es pot cancel·lar el crèdit en quatre anys, i s’acaba pagant 500 euros d’interessos. Però si paga 50 euros al mes en lloc de quatre anys, es pot pagar en tres i en lloc de pagar 500 euros d’interès, es paguen 350 euros. «Es tracta de millorar la transparència d’aquest tipus de productes, de manera que el client tingui sempre la informació bàsica sobre el crèdit», comenten fonts d’Economia.

Control de la solvència

L’altre aspecte sobre el qual vol incidir de l’ordre és sobre la solvència de les persones que demanden informació. D’aquesta forma, la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya, que és una base de dades creditícia, rep per part de les entitats financeres totes les posicions deutores de més de 9.000, a partir de les quins pot realitzar-se l’anàlisi de solvència d’un client. Però si aquest tenia deute de menys d’aquesta quantitat en diverses entitats, aquesta informació no arribava a la Central. A partir d’ara, es redueix a 1.000 euros la quantitat de què els bancs hauran d’informar el supervisor.  «Això permetrà a les entitats financeres tenir una informació molt més precisa de quina és la posició deutora dels seus clients», s’explica des d’Economia. 

El Banc d’Espanya haurà de desenvolupar la part tecnològica per poder rebre aquest volum d’informació, processar-la i valorar-la. Addicionalment, s’avancen els terminis d’informació. Fins ara, les entitats financeres tenien informació amb 30 dies de retard sobre la formalització dels crèdits, ara serà de 20 dies. «Més informació i més actualitzada per fer l’anàlisi de la solvència de qui demana un crèdit», es destaca.

Notícies relacionades

El pla inversor d’Aena pretén cobrir el creixement turístic de dues dècades

L’habitatge puja un 6% el 2025 i arriba al preu més alt en 17 anys

Quan el Banc d’Espanya vagi a fer l’anàlisi de solvència d’aquests préstecs haurà de preguntar-li a l’entitat financera, com ha de fer l’anàlisi de solvència. A manera orientativa, l’anàlisi ha d’incloure que el client pugui pagar el crèdit en quatre anys. S’estableix així un percentatge del 25% anual d’amortització, que serà l’orientació bàsica per fer l’anàlisi de solvència, de manera que el client pugui pagar un 25% del crèdit anual incloent el capital més els interessos. És a dir, si el client demana un crèdit de 1.000 euros i has de pagar 500 euros d’interessos, quina serà la quota que et permet pagar aquests 1.500 euros en quatre anys.  I l’entitat financera haurà de valorar si el client pot pagar aquesta quota en quatre anys.

L’ordre ministerial no estableix límits per a la quota, ni s’inclouen prohibicions a les entitats de crèdit, perquè segons Economia això no pot fer-se si no hi ha un canvi de llei. No obstant, es considera que les modificacions introduïdes en el sistema de comercialització dels crèdits ‘revolving’ suposaran un fre a la litigiositat judicial al millorar notablement la transparència.  «El que fem és millorar les condicions de comercialització perquè qui contracti aquest tipus de productes sàpiga el que contracta i quin és l’estat del seu crèdit i el cost que tindrà», s’assenyala des d’Economia.