29 nov 2020

Anar al contingut

Informe Adevinta

Els lloguers pugen 30 vegades més que els sous a Catalunya en l'últim lustre

El preu d'arrendar una vivenda augmenta des del 2015 el 27%, mentre que els salaris amb prou feines creixen el 2,7%, segons un informe d'Infojobs i Fotocasa

Gabriel Ubieto

Els lloguers pugen 30 vegades més que els sous a Catalunya en l'últim lustre

El preu del lloguer cada dia es menja una porció més gran del sou dels catalans i aquests ja destinen més de la meitat de la nòmina a pagar el sostre. I és que el preu d’arrendar una vivenda ha crescut 30 vegades més del que ho han fet els salaris en l’últim lustre. L’alça sostinguda i cada vegada més intensa dels lloguers contrasta amb unes nòmines sense gairebé increments des de l’esclat de l’última crisi. Així ho reflecteix un informe publicat aquest dimarts per Infojobs i Fotocasa, que assenyala que els catalans són, de mitjana, qui destina més proporció dels seus ingressos a pagar el lloguer.

Segons les dades recopilades per les empreses del grup Adevinta, el preu del lloguer mitjà a Catalunya va augmentar entre el 2015 i el 2019 el 44%, ja que el preu del metre quadrat va passar de 9,8 euros al mes a 14,1 euros. I els salaris es van quedar molt lluny d’aquesta xifra, amb una alça acumulada de l’1,4%  en aquesta període, el sou mitjà va passar de 23.701 euros a l’any a 24.036 euros. Per costejar un pis de 80 metres quadrats, un treballador a Catalunya ha d’abonar 1.131 euros; el segon preu més car a tot Espanya, a excepció de Madrid (1.189 euros).

La desproporció entre el creixement dels arrendaments i els salaris s’explica per la constant pujada dels primers i l’apatia predominant entre els segons. Malgrat que el 2019 va ser un bon any per als salaris, amb creixements per sobre de l’IPC i amb una recuperació parcial de poder adquisitiu, aquest exercici no va deixar de ser una excepció. Els sous van créixer el 4,2% entre el 2019 i el 2018, el seu increment més gran en l’última dècada, caracteritzada per pobres increments i una pèrdua acumulada de poder de compra per a la butxaca mitjana dels catalans. El millor any per als salaris no va poder superar un any mitjà entre els lloguers, que van pujar de mitjana el 5%. El preu dels arrendaments ha mantingut una alça constant gairebé des de l’esclat de la bombolla immobiliària de fa una dècada.

La proporció salaris-lloguer ha seguit a Catalunya una línia molt similar a la de la resta d’Espanya, si bé les províncies catalanes partien d’una situació del mercat dels lloguers especialment encarida. Els últims cinc anys entre Catalunya, el País Basc, Madrid i les Balears s’han anat disputant la primera plaça respecte al territori en què els habitants destinen una proporció més gran de la renda a pagar el lloguer. El 2019 els catalans van destinar-hi de mitjana el 56% dels ingressos, quan el 2015 la renda se’ls menjava el 40% del sou. L’alça ha sigut generalitzada i, de mitjana, els espanyols destinen el 40% dels salaris a la renda. És a dir, un espanyol destina actualment el mateix que hi destinava un català fa un lustre.