10 d’ag 2020

Anar al contingut

el mercat de renda variable

La crisi sanitària enfonsa el repartiment de dividends en el primer semestre

Les empreses han pagat 5.868 milions davant els prop de 19,000 que van repartir en el primer semestre del 2019

El sector bancari pot estendre fins a final d'any les restriccions imposades pel BCE en el repartiment dels beneficis

Max JIménez Botías

La crisi sanitària enfonsa el repartiment de dividends en el primer semestre

DAVID CASTRO

Les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària tenen diferents arestes i n’hi ha una que implica directament els inversors a la borsa espanyola. Ja no només per la caiguda de les cotitzacions que ha generat el bloqueig econòmic durant l’estat d’alarma. La decisió de moltes companyies de suspendre el pagament de dividends als seus accionistes mentre no hi hagi claredat sobre l’efecte de la crisi ha suposat un important revés per als inversors, que han vist com les retribucions han caigut per sobre del 70% el primer semestre d’aquest any, segons les dades del servei d’estudis de Borses i Mercats Espanyols (BME), la societat que gestiona les borses a Espanya. En el primer trimestre del 2019, es van pagar dividends per valor de 18.988 milions i en el mateix període d’aquest any s’han pagat 5.868 milions

«Grans empreses han decidit suspendre la retribució als accionistes durant aquest any. O n’han anul·lat un que estava previst o han canviat les seves polítiques de distribució per un mecanisme de prudència», explica Javier Garrido, director d’àrea d’anàlisi de BME. Van començar els bancs, que es van veure obligats a incrementar la prudència a instàncies dels reguladors. Tal com es veu en l’activitat econòmica no sembla un bon moment per mantenir la retribució. El repartiment de dividends no és massa aconsellable. És preferible reservar diners i mantenir l’estructura del balanç més o menys enfortida o, almenys, no empitjorar-la, després de molts anys en què les companyies s’han desendeutat i han trobat una posició de solvència adequada. Aquest és el raonament que es fan moltes companyies, explica Garrido.

El sector bancari ha sigut el més expeditiu a l’hora de suspendre el repartiment de beneficis. El Banc Central Europeu va realitzar al març la recomanació a les entitats supervisades que suspenguessin el dividend, la recompra d’accions i que controlessin, així mateix, el pagament dels bons als directius del sector, almenys fins a l’1 d’octubre d’aquest any. Aquesta és una pràctica que s’ha traslladat a les companyies d’assegurances «que han tallat i enganxat les disposicions adoptades per la banca», afirmen fonts financeres. Afegeixen que la cosa no es quedarà aquí, ja que els bancs esperen que ben aviat el BCE estengui la recomanació de suspendre el dividend a tot el 2020. «A Europa s’escapaven alguns bancs, sobre tots els francesos, que solen pagar dividends a partir de l’octubre, amb la qual cosa ampliaran termini per evitar-lo», destaca un executiu del sector bancari.

«No hi ha decisió perfecta»

«No hi ha decisió perfecta en política econòmica. Cada una té pros i contres», va comentar aquesta setmana el vicepresident del BCE, l’espanyol Luis de Guindos. En aquest cas, la decisió es va adoptar «per intentar mantenir el major capital als bancs» i que aquests poguessin fer una contribució més gran per al finançament de l’economia. «Som conscients del sacrifici» que això suposa per a aquestes entitats, i que està tenint «un impacte sobre la seva valoració». Però «és una mesura transitòria i extraordinària sobre la qual creiem que els avantatges superen als inconvenients».

La recomanació del BCE es va produir el 29 de març, amb la qual cosa hi va haver bancs que van pagar dividends abans d’aquesta data;  Sabadell, Bankia, BankinterBBVA, van desemborsar pagaments a compte, però l’aixeta es va tancar allà. És més, al mercat es considera que aquesta restrictiva política pot mantenir-se a mitjà termini. «Les restriccions s’allargaran fins a l’any que ve. Els cicles de dividends per a un any es consideren curts», afirma Garrido. «Encara estem començant la primera digestió i jo crec que durant un mínim de dos anys es mantindran aquestes mesures de prudència, perquè no hi haurà capacitat per preveure, tret d’en el cas de les empreses anticícliques, els efectes», afegeix.

Empreses anticícliques

Precisament, les empreses menys afectades pel cicle són les úniques cotitzades que continuen repartint beneficis. «El moviment ha sigut clar en el sentit que es prioritza mantenir una solvència i liquiditat adequada. No té sentit exposar-te a sortida de caixa pel pagament de dividend quan no tens visibilitat sobre quin serà l’impacte final de la Covid-19», comenta Natalia Aguirre, directora d’anàlisi de Renta4.

¿Quins s’han permès el luxe de mantenir el dividend? Les que tenen visibilitat de ‘cash-flow’. Les elèctriques, companyies de serveis i farmacèutiques. De fet, la societat de borsa té una cartera d’inversió basada en empreses que ofereixen retribució a l’accionista. Està formada per Almirall, Enagás, Grifols, Iberdorlas, REE i Telefónica. Aquestes cotitzades no han renunciat a pagar:

alguna altra companyia, més exposada al cicle,  com Repsol, el que han fet és confirmar el pagament del que han pogut a curt termini. El dividend d’ara que va de juny a juliol el paga i de cara a desembre, que també  té compromès un altre pagament, ja es veurà. «S’imposa la prudència entre aquestes companyies», comenta Aguirre.

«BME és una empresa que els seus ingressos depenen del cicle, els nostres comptes suporten millor una crisi, som una empresa que pot continuar pagant, com les elèctriques», assegura Garrido i afegeix que en molts casos s’intenten mantenir les senyes d’identitat: «Els accionistes esperen aquests dividends per ajustar els seus programes d’inversió. No crec que s’apuntin a treure els dividends més enllà que plantegin programes d’inversió importants que justifiquin la suspensió», afegeix.

Una tradició de rendibilitat que arriba al 4%

La història que jalona les empreses de la borsa espanyola és molt procliu a retribuir l’accionista. I tot i que ara sembla que es pot diluir, tornarà, amb la forma que sigui, segons consideren els responsables del mercat espanyol. Les grans empreses entenen que mantenir aquesta política és una manera de fidelitzar els accionistes, fins i tot alguns d’aquests, els grans inversors, condicionen la seva entrada en el capital de les cotitzades a les polítiques de ‘pay-out’. Són empreses que prefereixen mantenir una política clara de cara a l’accionista i la recuperaran quan sigui possible.

«Sens dubte no crec que desaparegui, com va passar als EUA, on la política de retribució està més vençuda cap a un mecanisme d’amortització d’accions», explica Javier Garrido, de BME. Reduir el nombre de títols i repartir el valor entre un numero menor d’accions, representa una retribució indirecta. Als EUA la rendibilitat per dividend pot ser la meitat que a Espanya, però l’amortització d’accions és molt més gran.

A curt termini, els que busquen retorns ho tindran més complicat. Tot i així, la rendibilitat per dividend al tancament del semestre era 4,6%, que està lleugerament per sobre de la mitjana, que és del 4% i acredita al mercat espanyol com un dels que millor retribueix l’inversor.  No obstant, aquest 4,6% es produeix en un moment en què les cotitzacions han caigut notablement per la crisi econòmica. Caldrà veure si aquesta ràtio es manté a final d’any, si els valors borsaris han aconseguit remuntar durant la segona meitat de l’exercici.