03 d’ag 2020

Anar al contingut

Entrevista

Valerio: «No sé si ara serà possible sanejar les pensions en cinc anys»

La presidenta de la Comissió del Pacte de Toledo espera un acord polític que inclogui Vox abans d'acabar l'any

«No està sobre la taula allargar l'edat de jubilació per sobre dels 67 anys ni un factor de sostenibilitat»

Rosa María Sánchez

Valerio: «No sé si ara serà possible sanejar les pensions en cinc anys»

Eduardo Parra

Als diputats de la Comissió del Pacte de Toledo, la decisió del confinament els va agafar treballant. «El 10 de març, quan es van suspendre les activitats presencials al Parlament, estàvem reunits i ens van avisar que havíem de desallotjar el Congrés», recorda Magdalena Valerio, presidenta de la Comissió del Pacte de Toledo i ministra socialista de Treball fins al 13 de gener. La irrupció del coronavirus va fer hibernar els treballs per a la reforma del sistema de pensions i el 22 de juny els han reprès «on es van deixar», afegeix Valerio, en una entrevista telefònica amb EL PERIÓDICO.

-¿Quin és el pla i el calendari de treball en la Comissió?

-Tenim molta feina avançada, de quan es va estar a punt d’arribar a un acord el febrer del 2019, que va descarrilar en l’últim moment perquè hi va haver alguns grups que van decidir deixar-ho tot per a després de les eleccions del 28 d’abril. Però ara hi ha portaveus nous i un grup parlamentari, el de Vox, que no existia llavors. Hem decidit utilitzar la segona quinzena de juliol per fer totes les reunions que siguin necessàries amb els tècnics del Ministeri d’Inclusió per resoldre dubtes. L’objectiu és acabar de tancar les recomanacions en els mesos de setembre i octubre, a fi de tenir-les renovades abans de final d’any.

-¿En el fracàs de les negociacions del 2019 com va influir l’actitud d’Unides Podem i de la seva portaveu, Yolanda Díaz, actual ministra de Treball?

-El que va passar en aquella ronda forma part de la història i està escrit. Prefereixo mirar el present i projectar el futur. Estem en una situació radicalment diferent, en un govern de coalició amb Unides Podem que funciona francament bé.

-¿En un Parlament tan fragmentat, serà possible reeditar un consens tan ampli com el que va tenir en el seu origen el Pacte de Toledo, fa 25 anys?

-El dia que es va aprovar l’Ingrés Mínim Vital al Congrés amb 297 sís, 52 abstencions de Vox i zero vots en contra va ser molt emocionant per a mi. Vaig veure que s’obria una porta cap a l’esperança que en els grans temes serem capaços d’arribar a acords. Això és el que espero per a la pensions.

-¿Veu Vox en aquest consens?

-Vox predica el patriotisme i la defensa d’Espanya i dels espanyols. Doncs hi ha un percentatge molt gran d’espanyols que estan cobrant pensió, i hi ha molts milions que pretenem cobrar-la i més milions que ara estan treballant al màxim per poder cobrar-la en un futur. Per això jo sí que veig Vox en l’acord, tot i que facin algun vot particular.

-El PSOE s’havia compromès a eliminar el dèficit de la Seguretat Social en cinc anys ¿Veu possible ara aquest objectiu?

-No sé si cinc, sis... ho haurem de veure en el Pacte Toledo. És veritat que la Covid ha afectat l’economia. La Seguretat Social ha necessitat un nou préstec amb 16.000 milions i una transferència de 14.000 milions. Aquest any serà molt complicat, però estic convençuda que tirarem endavant.

-¿Com s’ha d’abordar aquest repte?

-L’important és que la Seguretat Social pagui amb cotitzacions només les prestacions contributives, que és la filosofia de la separació de fonts del Pacte de Toledo i de la llei de Seguretat Social. I la llei ja preveu que en cas de necessitat la Hisenda Pública ha de transferir fons, via impostos, que és ni més ni menys el que està fent altres països de la UE. ¿Ho podríem fer en cinc anys? Seria l’ideal. ¿No és possible perquè la situació ha canviat? Ja ho veurem. Això ha de passar per la taula del Pacte de Toledo i per la del diàleg social.

-Abans de la pandèmia, estava sobre la taula buscar nous impostos per finançar les pensions ¿Hi ha receptes que ja no són vàlides?

-En el programa del PSOE vam plantejar l’impost de transaccions com a finalista per a la Seguretat Social. Ara això no és el fonamental. Cal reordenar les despeses de la Seguretat Social perquè només es pagui amb cotitzacions el contributiu i que l’Estat recolzi via recaptació d’impostos el que sigui necessari. Discutir si han de ser impostos finalistes, o la imposició general... això ja és opinable. Hi ha països que han optat per una via o una altra. A més, la lluita contra el frau fiscal i laboral pot aportar molts ingressos, com s’ha demostrat amb el pla director per un treball digne. En poc més d’un any es van aflorar 187.000 llocs de treball i només això va implicar gairebé 1.600 milions de recaptació.

-¿Es poden apujar les cotitzacions en aquest context?

-Jo no crec que ningú tingui en el guió apujar les cotitzacions.

-¿Està sobre la taula algun model de factor de sostenibilitat?

-No em consta. Si s’ha de parlar es parlarà, però ara no està sobre la taula.

-¿No veu convenient alguna manera de vincular l’augment de esperança de vida amb allargar l’edat de jubilació o reduir la prestació?

-De cap manera. El ministre Escrivá ha deixat clar que el que es vol fer és acostar l’edat mitjana real de jubilació a la legal, que per a algunes persones serà de 67 anys i per a d’altres amb més carrera de cotització continuarà sent de 65 anys. Ara mateix l’edat real de jubilació està ja en 64,4 anys. Però per ara no està a sobre de la taula incrementar l’edat de jubilació, que ja la tenim en 67 anys.

-¿No hi ha dubte que les pensions continuen pujant d’acord a l’IPC real?

-Hi ha un preacord polític per a això en el Pacte de Toledo. Que es mantingui el poder adquisitiu de les pensions és molt important, perquè els pensionistes actuals ja no tenen marge de maniobra per recompondre les seves rendes.

-¿Quines mesures es plantegen per avançar en la igualtat en matèria de pensions entre homes i dones?

-Ja hi ha mesures per cobrir llacunes de cotització en les dones que han tingut fills. Això ha fet baixar una mica la bretxa de gènere en pensions. El que passa és que el tribunal europeu l’ha jutjat discriminatori, contra els homes. Em consta que el Ministeri està treballant en modificar-lo i m’imagino que ho tractarà a la taula de diàleg social, però no sé com quedarà la regulació.

-¿I per atendre la bretxa intergeneracional que fa dubtar els joves sobre la seva futura pensió?

-L’important és dignificar els sous i acabar amb l’elevada taxa de temporalitat, precarietat i atur que afecta sobretot dones i joves.