Fe de vida per poder cobrar la pensió

Algunes entitats financeres tornen a demanar a les persones que cobren una pensió pública a través del banc que donin fe de vida a l’oficina per continuar cobrant la jubilació. Es tracta d’una pràctica que abans de la crisi sanitària estava bastant generalitzada en el sistema financer espanyol, però que durant la pandèmia es va eliminar per evitar que els pensionistes –classificats com a grup de risc sanitari, que s’ha vist particularment afectat per la Covid-19– tinguessin presència física a les sucursals, que, d’altra banda, treballaven la meitat o menys de la seva capacitat. Els bancs van establir protocols per avançar el pagament de la mensualitat i fomentar l’ús del caixer.

Després de superar l’estat d’alarma, algunes entitats tornen ara a la normalitat anterior. Entitats com el Banc Sabadell i d’altres, que havien anticipat el cobrament de la pensió durant el confinament, «amb la tornada dels empleats a les oficines han reprès les pràctiques pre-Covid», assenyalen. No totes les entitats han posat en marxa els mateixos procediments. «Encara no demanem als pensionistes que donin fe de vida», afirmen fonts de CaixaBank. l’entitat manté els protocols de la crisi sanitària i, segons explica, treballa en el desenvolupament de sistemes tecnològics –«un algoritme», diu– per conèixer l’estat de salut dels seus clients a partir dels moviments bancaris.

Altres bancs prefereixen encara  mantenir els clients allunyats de les oficines per una qüestió d’eficiència. Fins i tot mostren certa sorpresa quan usuaris que s’havien adaptat a realitzar les operacions a través de l’‘app’ del banc, tornen ara a l’oficina per realitzar les mateixes transaccions que feien per mitjans digitals durant el confinament. Amb tot, no han abandonat el control de vida dels clients. «Cada dos anys posem en marxa una campanya per mantenir contacte directe amb el client», expliquen fonts de Bankia. «I això no ha canviat», afegeixen.

Control de la Seguretat Social

A més dels bancs, la Seguretat Social també intenta conèixer l’estat de salut dels seus pensionistes. L’INSS controla la mort dels pensionistes fonamentalment a través d’un encreuament automàtic entre la base de dades de pensions i el fitxer diari de morts que rep del Ministeri de Justícia. Aquest control dona lloc a la baixa automàtica (sense intervenció d’un funcionari) del 85% de les pensions. La resta de baixes, que no poden fer-se de forma automàtica perquè no estan encara informatitzats tots els registres civils, tenen lloc de manera manual per les direccions provincials amb la informació que obtenen de la comunicació de la mort pels familiars, els tanatoris, etc. 

Notícies relacionades

El BBVA registra un benefici rècord i descarta intentar altres compres

La inflació puja el 3,1% per la llum, malgrat la caiguda de la gasolina

Amb aquesta manera de procedir es persegueix, particularment, evitar el frau, que és més freqüent del que es pot pensar.  La Policia Nacional va destapar recentment un frau de més de sis milions d’euros pel cobrament de pensions de persones mortes i va detenir 11 persones –una de les quals, un empleat de banca– com a presumptes responsables de delictes contra la Seguretat Social, estafa, falsedat documental i apropiació indeguda.

Durant l’operació, que es va desenvolupar durant el 2019 a 21 províncies, es van analitzar 12.586 abonaments indeguts, 75 comptes bancaris, 23 casos amb més de 100.000 euros defraudats i 40 pensions cobrades durant més de 10 anys. Entre els casos investigats, 22 havien mort fa dues dècades i 11 dels morts eren pensionistes espanyols a l’estranger.