04 d’ag 2020

Anar al contingut

sector aeri

Les aerolínies, a l'expectativa del pla de rescat del Govern

Les companyies es reserven els seus plans a l'espera de conèixer la lletra petita del procés d'estatització

Les companyies aèries reconeixen que no podran tirar endavant sense comptar amb el recolzament institucional

Max Jiménez Botías

Les aerolínies, a l'expectativa del pla de rescat del Govern

Les companyies aèries espanyoles esperen a conèixer els detalls del Fons de Recolzament a la Solvència d’Empreses Estratègiques –dotat amb 10.000 milions–, aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres, per decidir si s’acullen als seus beneficis. Tot i que el Govern ha aprovat els aspectes generals d’aplicació del fons, la lletra petita està encara per decidir. La creació d’aquest fons, que gestionarà la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), s’ajusta a la normativa d’ajuts d’Estat de la Comissió Europea (CE), que el 8 de maig va aprovar la modificació del marc temporal de mesures d’ajuda estatal davant la pandèmia per incloure iniciatives encaminades a permetre la recapitalització d’empreses no financeres en dificultats per la Covid-19.  

Altres estats membres de la UE ja han acudit al rescat de companyies, especialment aèries, com Alemanya, que ha aprovat un rescat per a Lufthansa per import de 9.000 milions d’euros i ha entrat en l’accionariat del grup d’aerolínies germànic per evitar que es declarés insolvent. Air Frances-KLM també s’ha beneficiat d’aquests ajuts. I el mateix ha fet l’Estat portuguès, que ha passat a tenir el 72,5% de la companyia aèria TAP, a la qual injectarà 1.200 milions. 

Garantir la continuïtat

El president del Govern, Pedro Sánchez, va dir ahir que la finalitat del fons és «garantir la continuïtat i solvència de les empreses que són o eren perfectament viables o solvents i constitueixen el cor del teixit empresarial i productiu». Les companyies interessades són les que hauran de sol·licitar accés al fons i hauran de complir les condicions previstes en el marc temporal comunitari i les que seran fixades pròximament pel Consell de Ministres, segons ha explicat el Ministeri d’Hisenda. 

Brussel·les ha determinat que, sota estrictes condicions, els estats puguin renacionalitzar empreses permetent intervencions públiques en forma d’ajuts destinats a la recapitalització. A més, l’Estat haurà de rebre una remuneració suficient, que incentivi als propietaris la recompra de les accions, i s’exigeixen plans de sortida de manera que el capital públic només estaria autoritzat a estar un màxim de sis anys a les empreses cotitzades. 

Les companyies aèries volen conèixer si aquestes condicions o d’altres són les que se’ls exigiran per accedir als ajuts. El que està clar és que la necessiten. Luis Gallego, president d’Iberia, va reclamar al Govern mesures estructurals per recolzar el turisme i el sector aeri com a sectors estratègics, davant de «la pitjor crisi de la història». Les companyies aèries «sortiran més petites i més endeutades» d’aquesta crisi, va dir al recent fòrum empresarial de la CEOE. La crida és compartida pel president de Globalia (Air Europa), Juan José Hidalgo. 

Ni Iberia ni Air Europa van confirmar ahir que sol·licitin la seva participació en aquest fons, però seria una sorpresa que finalment no s’hi acollissin. «Encara no en tenim els detalls», van comentar. Però l’estat dels seus balanços les obliga a fer un pas al davant. 

Desmantellament d’operacions

Iberia, el resultat de la qual, tot i que positiu, ja va caure un 6,5% el 2019, s’ha trobat amb el desmantellament de les seves operacions des del mes de març. En aquests moments –després del desconfinament– manté 110 vols al dia, quan abans de la crisi sanitària  n’operava 600 diaris. L’operativa actual és de curt i mitjà radi quan la fortalesa del negoci de l’aerolínia espanyola són les connexions de llarg radi, principalment amb Llatinoamèrica. «Tenim tancats els mercats del Brasil, Colòmbia, l’Argentina, Mèxic, Xile i d’altres d’aquesta zona geogràfica. No se sap quan obriran les fronteres. És un dur revés per als interessos d’Iberia», comenten fonts aeronàutiques, per a qui els ajuts aprovats pel Govern són imprescindibles, encara que arriben tard. «El sector de l’automòbil és important i té els seus ajuts, però l’aeri també ho és», agreguen. Vueling, l’altra companyia espanyola del grup IAG, compta amb l’avantatge que opera rutes de curt i mitjà radi que ja han començat a obrir. Però aquesta companyia forma part del grup. No és previsible que si Iberia accedeix als ajuts, Vueling no ho faci.

Iberia, que no és capaç de generar gaire caixa en les actuals circumstàncies, té el 70% de la seva plantilla en expedient de regulació temporal d’ocupació (erto). La companyia fins i tot es veu obligada a replantejar-se la fusió anunciada amb Air Europa. «Seguirà endavant», diuen fonts internes, però no serà en els actuals termes, en els quals Iberia pagava 1.000 milions per l’operació. «El que estem fent és analitzar la viabilitat d’aquesta operació en aquest context, no des del punt de vista estratègic sinó veure les alternatives que tenim per poder fer-la, perquè jo sí que crec que estratègicament té tot el sentit», ha dit Gallego 

No està clar que aquesta visió la comparteixi Air Europea en aquests moments. Les dues companyies han entrat en una fase de refredament de les relacions, especialment des que el grup IAG, al qual pertany Iberia, no complís el tràmit d’enviar a la Comissió Europea l’expedient perquè Brussel·les aprovi la fusió. Potser per esperar que la crisi resolgui la situació i acabin per complir-se les paraules d’Hidalgo en la cimera de la CEOE:   «Estem secs. No tenim diners. No sé com aguantarem. Si no ens donen ajuts, durarem un telenotícies».