Ocupació

El teletreball d'emergència no entusiasma, però el 80% de treballadors no conceben tornar igual a l'oficina

Les jornades laborals a distància es dilaten durant el confinament i els experts alerten del desgast que això pot provocar a llarg termini

El teletreball d'emergència no entusiasma, però el 80% de treballadors no conceben tornar igual a l'oficina

Enric Fontcuberta

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El teletreball ha sigut la sortida d’emergència que moltes empreses han aplicat durant el confinament per continuar la seva activitat, però les presses no han sigut bones conselleres en la majoria de casos. I és que menys d’un terç dels treballadors que van passar a exercir a distància afirmen fer-ho més còmodament que a l’oficina. Així ho constata un informe elaborat per EADA Business School, en base a una mostra de 600 treballadors que han operat des de casa des que va començar la pandèmia. A les portes d’una nova regulació que prepara el Govern sobre la feina a distància, l’informe alerta que el teletreball està sent sinònim de jornades més dilatades i problemes per separar la vida professional de la personal. A l’espera de conèixer més detalls d’aquesta nova normativa, la patronal i els sindicats ultimen les seves propostes per mirar de no desvirtuar una modalitat de treball que el 80% dels enquestats consideren que ha vingut per quedar-se.

En la «vella normalitat» el teletreball era un fenomen excepcional en les empreses espanyoles i la pandèmia ha sigut la primera experiència per a la majoria. L’informe d’EADA assenyala que només el 7,8% dels empleats que van passar a exercir des de casa teletreballava prèviament més de quatre dies a la setmana des de casa. El contagi massiu del teletreball ha provocat, no obstant, que moltes casuístiques no estiguessin contemplades, com qui costejava les eines de treball, quins eren els límits de la desconnexió digital i quins espais s’habilitaven. I és que el 42% dels enquestats per EADA afirmen tenir problemes de concentració per interrupcions familiars i el 33% assegura no tenir un espai adequat per treballar.

«S’ha fet un teletreball d’emergència sense cap tipus de formació», assenyala la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. Aquesta falta de protocols ha provocat, per exemple, que augmentin els temps que està disponible el treballador per a l’empresa i només el 19,1% dels enquestats per EADA afirmen haver respectat l’horari que tenien a l’oficina. Això ha provocat, entre altres coses, que la meitat dels enquestats reconeguessin tenir problemes per separar la vida professional de la personal. En aquest sentit, la professora d’EADA i coautora de l’estudi, Aline Masuda, explica que multinacionals com IBM abordaven problemes d’aquest tipus facilitant als seus empleats l’accés a ‘coworkings’ pròxims als seus domicilis. Fet que també permet a les empreses garantir una infraestructura, com per exemple cadires de treball homologades, que compleixi les normatives de prevenció de riscos laborals.

Nous protocols per definir

«Hi ha moltes qüestions que són millorables i hem d’abordar-les», apunta el responsable de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars. Establir protocols per a la protecció de dades o negociar què passarà amb tots aquells complements salarials associats a la presència del treballador en l’empresa (com la perillositat, la puntualitat, el tiquet restaurant, etc.) en són algunes. Una altra és controlar els índexs de productivitat i adaptar-los a uns mínims. 

En aquest sentit, la coautora de l’estudi explica que moltes empreses han transitat cap al treball per objectius com a alternativa al control presencial de la jornada. Una cosa que, no obstant, no en tots els casos ha sigut prou planificada. «Les empreses hauran de fer un esforç per definir els objectius i pensar en la càrrega de treball que suposen, més enllà d’establir un horari fix», considera Masuda. Un dels possibles efectes d’aquesta sobrecàrrega de treball és que l’augment de productivitat en els primers mesos de teletreball es pot traduir en un brusc descens en els mesos posteriors, davant l’efecte ‘cremat’ que pot experimentar l’empleat. «El que no seria raonable en un centre de treball no ho ha de ser en el teletreball», declara la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya.

Planificar la «nova normalitat»

Notícies relacionades

Malgrat els problemes detectats per Eada al seu informe, la gran majoria dels treballadors que han experimentat aquests últims mesos el teletreball no conceben tornar sense més ni més a l’oficina. Només el 15,6% dels enquestats considera que després de la pandèmia les empreses tornaran als mateixos horaris i mètodes d’organització d’abans. I el 80% considera que la seva empresa hauria d’implementar algun tipus d’opció de teletreball en el futur.

En aquest sentit, i en paral·lel a la nova normativa que està definint el Ministeri de TreballGeneralitat, patronals i sindicats estan estudiant una proposta conjunta sobre això. La voluntat és que serveixi de referència als seus associats i que el Govern central incorpori les esmentades recomanacions.