El TC anul·la els articles del Codi Tributari català que envaïen competències estatals

El ple del Tribunal Constitucional ha declarat, per unanimitat, constitucional el Codi Tributari Català, però alhora ha donat en part la raó al Govern central en el seu recurs contra l’article 5 de la llei del Parlament que el 2017 constituïa una Hisenda catalana, a l’anul·lar els preceptes que envaïen les competències estatals, al modificar per exemple l’àmbit temporal o els criteris d’interpretació de les normes tributàries.

La sentència, la primera que aborda si les comunitats tenen o no competències per establir normes tributàries de caràcter general, ha declarat inconstitucional, entre d’altres, la regulació (que supera la sola repetició) dels principis constitucionals en matèria tributària; la regulació amb caràcter general de l’àmbit temporal i dels criteris d’interpretació de les normes tributàries; la potestat de qualificació de l’Administració; la regulació del supòsit en el qual l’Administració tributària de la Generalitat i el contribuent poden arribar a «enteses» per a la determinació de drets i obligacions tributàries, i l’atribució de la competència per regular els terminis de prescripció i les causes d’interrupció del seu còmput.

Sense tatxa constitucional

En canvi, rebutja les impugnacions contra diverses disposicions, com la que atribueix a la Generalitat la facultat de dictar disposicions interpretatives i l’obligació de contestar a les consultes que se li plantegin sobre les normes tributàries que promulguin en l’àmbit de les seves competències.

També considera d’acord amb la Constitució la possibilitat que les dades amb transcendència tributària que obtenen els ens locals supramunicipals en la tasca o per delegació o encàrrec de gestió de les facultats d’aplicació dels tributs propis dels ajuntaments catalans se cedeixin directament a l’Agència Tributària de Catalunya «per al control del compliment d’obligacions fiscals en l’àmbit de les seves competències». Hi ha un altre grup de preceptes que se salven sempre que s’interpretin d’acord a la Carta Magna, en la qual els sistemes tributaris autonòmic són subsistemes de l’estatal, no es troben el mateix nivell.

Primera sentència

La resolució aborda per primera vegada si existeix una competència autonòmica per establir normes tributàries de caràcter general, tant substantives com de procediment, per a tots els tributs que conformen la seva Hisenda; normes de «part general» de Dret tributari plasmades fonamentalment en l’actualitat en la Llei General Tributària de 2003 i als seus reglaments de desenvolupament estatals.

Notícies relacionades

L’FMI alerta de noves pujades dels preus per la inestabilitat geopolítica

Ajustar l’IRPF a la inflació estalviaria 232 euros a les rendes mitjanes

El Constitucional analitza la distribució constitucional de competències tributàries i determina el contingut i l’abast dels concrets títols competencials que reserven a l’Estat la configuració dels «principis i normes jurídiques generals, substantives i de procediment, del sistema tributari espanyol [...] aplicables a i per totes les Administracions tributàries». 

En conseqüència, la sentència recorda que les competències normatives autonòmiques en matèria de tributs propis i cedits han de coexistir amb aquelles que l’Estat ostenta, i l’exercici de les quals pot condicionar lícitament les primeres més enllà dels límits imposats en altres preceptes constitucionals, a la LOFCA i al respectiu estatut d’autonomia.