31 maig 2020

Anar al contingut

la crisi de la pandèmia

Els treballadors del SEPE es queixen del volum de treball pels ertos

Diuen que s'han vist obligats a fer hores extres sense cobrar i que l'estrès els deixarà seqüeles

Els treballadors del SEPE es queixen del volum de treball pels ertos

Aina Marti

L’allau d’expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) ha generat una càrrega de treball excessiva entre els treballadors del SEPE. Envellida i insuficient, la plantilla s’ha vist obligada a fer hores extres sense cobrar i s’ha sotmès a un estrès que els deixarà seqüeles, assegura el Miguel Ángel, un dels 580 treballadors de l’organisme a Barcelona.

Els empleats constaten que hi ha «moltíssims errors» en les nòmines de l’atur i creuen que trigaran mesos a corregir-los. Per evitar problemes en les desafectacions de treballadors d’empreses que reprenguin l’activitat, el Col·legi Oficial de Gestors Administratius demana poder accedir al sistema del SEPE, agilitar el «desmuntatge» dels erto i evitar, així, nous errors.

3,4 milions d’euros

El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha reconegut més del 98% de les prestacions per erto presentades des de l’inici de la pandèmia i, fins ara, ja han abonat més de 3,4 milions d’euros. Dijous, el director general de l’organisme, Gerardo Gutiérrez Ardoy, va assegurar que el ritme de reconeixement «ha recuperat la normalitat», ja no hi ha prestacions pendents per reconèixer i la plantilla està centrada a corregir els errors.

No obstant, els errors detectats en les prestacions d’atur són tants i de tot tipus que els treballadors alerten que no podran corregir-los tots en tres mesos, assegura Miguel Ángel García, que fa 34 anys que treballa en la direcció provincial del SEPE a Barcelona. En la mateixa línia, Enrique Medina, un empleat de l’organisme a Granollers, considera que el temps que trigaran a reparar els errors es pot allargar més –fins i tot més enllà de l’estiu– si s’obren les oficines al públic.

L’experiència viscuda per la plantilla del SEPE «no es pot comparar» amb cap altra situació, «ni amb els pitjors anys de la crisi», afirma Miguel Ángel, que és delegat sindical de la CGT. A Catalunya ja hi ha més de 97.400 expedients temporals que afecten 717.800 persones, i més del 70% es concentren a la demarcació de Barcelona.

80.000 persones encara sense cobrar

Segons càlculs del Govern, unes 80.000 persones encara no han cobrat la prestació d’atur. A part dels impagaments, despatxos d’advocats, sindicats i patronals han denunciat que hi ha milers d’errors a les nòmines que ha enviat el SEPE, amb quantitats que poden ser inferiors als 100 euros. «La situació és i ha sigut molt anguniosa, l’allau de prestacions és tan elevat que és inabastable», diu aquest empleat del servei públic estatal d’ocupació.

No és el mateix, explica, tractar amb l’usuari directament que fer-ho per via telemàtica. «No tothom té correu electrònic, i molts del que en tenen no l’utilitzen gaire. De vegades tens un número de telèfon al qual trucar, però moltes vegades no et contesten. També es donen casos de persones sense cap dada personal i es fa impossible contactar-hi», diu.

Plantilla envellida

Aquesta situació especial ha arribat de ple a una plantilla envellida, amb una mitjana d’edat de més de 50 anys, i on les jubilacions són una constant cada mes. Des de l’inici de la crisi sanitària, l’administració ha contractat més de 1.000 persones a Espanya, 81 per a tot Catalunya. Amb tot, els nouvinguts estan fent formació i no poden fer la mateixa feina que la resta. Una altra dificultat afegida durant aquests últims dos mesos ha sigut l’estrès legislatiu que ha suposat cada canvi de la normativa laboral pels empleats.

«Una setmana sí i una altra també ens han canviat un munt de normes, coses que s’han d’entendre i interpretar. Sorgeixen centenars de dubtes i és una dificultat considerable», afirma el Miguel Ángel. Tot això, ha significat que el personal hagi de treballar moltes hores fora de jornada, tardes i dies festius amb els seus propis recursos i des de casa. El sistema està obert de 6 del matí a 9 de la nit i els treballadors poden treballar voluntàriament les hores que vulguin, tot i que el seu horari està marcat de 8 a 14 hores. Els que ho fan, ja saben que no cobraran res a canvi, però entenen que són un servei públic, diu el Miguel Ángel.

«Darrere de cada pantalla que passes hi ha una persona que ha de cobrar i que té unes necessitats, ho tenim molt clar. Si t’estàs 10 minuts més hi haurà una persona més que cobrarà. Això ho tenim gravat a foc sempre», afirma.

El treball presencial

La tornada al treball presencial planteja una altra polèmica entre la plantilla, que nota com s’ha instaurat un clima social que els culpabilitza en el retard del cobrament de l’atur, explica l’Enric, que veu com un «terrible error» tornar a obrir portes l’1 de juny, tal com es planteja fer l’entitat. El personal té por de rebre agressions verbals o físiques de persones «desesperades» que no han cobrat res des del març, assegura aquest empleat que treballa en el SEPE des de 1982.

«Fins que no estiguem en una situació de més normalitat obrir és un error greu perquè no tindrem la productivitat que tenim ara i hi haurà molts problemes d’ordre públic», diu. Els treballadors entenen que el SEPE és un organisme públic i que ha de donar una atenció directa però creuen que, en vista de la situació excepcional, se n’ha de prescindir.

«El teletreball està funcionant més que raonablement bé, s’estan gestionant milions de prestacions des de casa i tornar a les oficines suposaria atendre tothom. El servei no hauria de consistir a dir a una persona per què no cobra, sinó que li arreglem l’expedient», afirma el Miguel Ángel.

Acord amb els bancs

L’entitat afirma que les prestacions pendents s’abonaran durant el mes de maig, gràcies a un acord amb els bancs per avançar el pagament, i defensa que els errors «són aliens» a la gestió del SEPE perquè es tracta, habitualment, d’errors en els números de DNI o altres dades d’informació relativa als treballadors inclosos en l’erto que han aportat les empreses i gestories.

Els gestors es defensen i asseguren que el sistema que es va idear per tramitar els milions de prestacions no ha sigut «el més adequat». «El sistema que s’ha previst, la forma de tramitar i l’opacitat del SEPE tenen gran part de la responsabilitat que encara quedin prestacions d’atur per tramitar», diu Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. Lluzar admet que els gestors, que s’han encarregat del 90% dels expedients presentats des de l’inici de l’estat d’alarma, poden haver comès algun error, però no entén perquè no poden connectar-se al sistema i revisar dades, igual que ho fan amb l’Agència Tributària.

Més comprovacions

«Si no ens deixen ajudar no sé quan acabaran de revisar els errors, pot ser que no acabin ni aquest any», afirma Lluzar, que creu que el SEPE està intentant «buscar culpables» i «desfer-se de les responsabilitats» en vista dels milers de persones que no han cobrat. Si no es canvia el sistema, els problemes «aniran a més», avisa.

El president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius creu que s’hauria de perdre temps a dissenyar un ‘software’ que permeti fer comprovacions a les persones que presenten els expedients. A més, demanen que els professionals puguin tenir accés als programes del SEPE abans que la situació de desafectació de persones dels expedients es descontroli. «La mateixa pressió que hem tingut per muntar els erto ara la tindrem per desmuntar-los», diu Lluzar que demana evitar caure «en els mateixos errors» d’aquests dos mesos. «Darrere de cada expedient hi ha persones i això és molt seriós, hem de fer les coses tan bé com puguem i col·laborant», va acabar.