Espanya no recuperarà l'ocupació perduda per la crisi fins al 2025

En ple fragor per la conveniència o no d’una derogació total de la reforma laboral, la recuperació de l’ocupació després de la crisi sanitària a Espanya s’evidencia com un nou problema a superar. Serà més lenta del que es pot suposar. Els canvis econòmics generats per la lluita contra la pandèmia tindran una conseqüència en l’ocupació que pot ser irreversible en els sectors que més han patit la crisi i que hauran d’aplicar canvis per superar-la. Així, no és previsible que el nivell d’ocupació del 2019 es recuperi abans del 2025, segons les projeccions d’ocupació de grup Manpower, que en el seu estudi ‘La crisi de l’ocupació del Covid-19: balanç del xoc ocupacional març-abril 2020 i perspectiva’, considera que el volum d’ocupació perdut el 2020 pot acabar sent de 2,3 milions, amb només que el 25% dels ertos que s’han aplicat fins ara s’acabin convertint en expedients definitius de desocupació, en eros.

Segons el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, que elabora l’informe, Espanya podria tardar gairebé una dècada a recuperar la pèrdua ocupacional provocada per la Covid-19, segons es desprèn de les dades d’afiliació a la Seguretat Social coincidint amb la crisi sanitària. 

Els 883.000 afiliats perduts (4,6%) entre el 28 de febrer i el 31 d’abril, equivalen a la pèrdua registrada en els nou primers mesos de la crisi financera, des del setembre del 2008 al març del 2009 o els dos primers anys de la crisi del 1991-94. En una hipòtesi de millora de l’activitat durant la segona meitat del 2020, s’hauran destruït 1,5 milions de llocs de treball el 2020, sense tenir en compte els 1,2 milions d’autònoms que han sol·licitat prestació per cessament d’activitat, i els 4 milions de professionals inclosos en ertos. 

Recuperació en ‘V’

Segons Oliver, si es confirma que el perfil de la crisi és en forma d’una ‘V’ particularment aguda, el 2021, hauríem d’assistir a una millora de l’ocupació, potser en l’entorn del 2%, no obstant, i en la hipòtesi que l’any que ve un 25% dels ocupats protegits avui en l’esquema d’erto acabessin perdent la seva feina, haurem d’esperar fins al 2026, per reabsorbir les pèrdues d’ocupació provocades per la pandèmia.

Oliver ha precisat que tant la Unió Europea com el Banc Central Europeu (BCE) «estan més que preocupats pel desenvolupament de la crisi per una magnitud que no s’havia vist mai. És indicativa que el col·lapse de l’activitat i la pèrdua d’ocupació supera tot el vist».

L’estudi posa de manifest que el sector que més ha contribuït a la pèrdua d’afiliació és el de la restauració, que entre els mesos de febrer i abril, ha retrocedit un elevat –10,5% (ha perdut 136.000 afiliats), i ha aportat el 17,2% de la pèrdua d’afiliació en aquests dos mesos. A continuació, destaquen les activitats de construcció especialitzada i la construcció d’edificis que, conjuntament, acumulen un retrocés de 130.000 llocs de treball, cosa que explica el 16,5% de la destrucció d’afiliació.  Finalment, el comerç al detall, excepte vehicles de motor i educació, també ha reduït els seus afiliats de forma intensa (un 3,4%, 63.000 afiliats), mentre que l’educació s’ha contret més (un 5,1% i 56.000). 

Sectors condicionats

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Es tracta de sectors que no poden recuperar ràpidament l’ocupació perduda, considera l’informe. En primer lloc perquè  la immigració es frenarà en sec. «Serà absent en els pròxims anys»; el creixement agregat es reduirà com a conseqüència de la caiguda de la inversió; es produiran canvis estructurals en comerç, hoteleria i restauració que apunten a una menor contractació, entre altres raons perquè s’acceleraran els processos de robotització i feina a distància per protegir les persones de possibles epidèmies. 

Raúl Grijalba, president executiu de Manpower ha abundat en la persistència de la crisi en l’ocupació. En aquest sentit, ha recordat que han desaparegut 200.000 empreses en vuit setmanes. I ha precisat que «les empreses que no puguin invertir per tenir els seus clients connectats es poden veure obligades a tancar». Considera que 150.000 empreses més poden desaparèixer, amb l’efecte en l’ocupació que això pot tenir.