'Halving' al rescat del bitcoin

Aquest dimecres 13 de maig s’aplicarà una regla escrita en el codi subjacent de bitcoin per la qual es retalla a la meitat la retribució als productors de la criptomoneda. És el que es denomina ‘halving’. Arriba en un moment complicat per a una moneda virtual que acumula un creixement del 3,582% en cinc anys, del 24,9% en un any, del 27% de l’últim mes i del 2,14% en l’última setmana i que ha demostrat amb la crisi del coronavirus que aquest instrument financer és qualsevol cosa menys un valor refugi jutjant per la seva inestabilitat. Aquesta setmana, el bitcoin ha superat els 8.000 euros. 

La comunitat minera, que inclou els propietaris de les màquines capaces de generar els bitcoins, rebrà la meitat de la remuneració per la seva capacitat de processament. El disseny de bitcoin preveu recompensar els interessats a recolzar les operacions de la xarxa a través d’un algoritme de consens denominat prova de treball (PoW). Sota aquest principi, els dispositius que ofereixen el seu poder de processament competeixen a través de la realització de càlculs, justament per trobar el codi que permet tancar el bloc amb les transaccions compilades i així guanyar les comissions associades, a més de certa quantitat de nous bitcoins.

El denominat ‘halving’ s’havia de produir de manera regular amb la previsió que s’acabessin de generar bitcoins, un total màxim de 21 milions l’any 2040, amb més del 98% dels actius ja circulants el 2030.

El primer ‘halving’ va tenir lloc el dia 28 de novembre del 2012. El marge de recompenses va passar de 50 a 25 bitcoins generats per cada 10 minuts. El preu de bitcoin en sis mesos va passar de 12,35 dòlars a uns 127. El següent va ser el 9 de juliol del 2016, i la retallada de recompenses va passar de 25 a 12,5 bitcoins creats rere cada bloc processat. El valor de la moneda digital en un lapse de sis mesos va passar de 650 dòlars a 758. En el ‘halving’ d’aquesta setmana el marge de recompenses passarà de 12,5 a 6,25 bitcoins generats cada 10 minuts. En teoria els preus haurien de pujar. Però l’actual crisi del coronavirus ha causat en els últims mesos que la cotització hagi patit alts i baixos i els propietaris de criptomonedes hagin tendit a recuperar la seva inversió per afrontar dificultats financeres.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Com en qualsevol actiu d’alt risc, es pot recordar que rendibilitats passades no asseguren les futures, i el mateix es pot aplicar després dels efectes de ‘halving’ anteriors. No obstant, la lògica d’oferta i demanda anima a pensar els experts en criptomonedes a creure que l’escassetat de nous bitcoins hauria d’influir en la revalorització dels que estan ja en circulació. 

Set cases de canvi de criptomonedes i miners entrevistats per Reuters van dir que la reducció a la meitat al maig probablement conduiria a més volatilitat i volums de negociació. El novembre del 2012 i el juliol del 2016, bitcoin va augmentar al voltant de 80 vegades i quatre vegades, respectivament, però qualsevol altre factor hi pot influir. En qualsevol cas, bitcoin necessita negociació per existir i la seva volatilitat és precisament l’element fonamental del seu atractiu com a actiu d’alt risc i possible rendibilitat més gran.